14/09/2010 – 28/09/2010
ESCULTURES AL MOLÍ
📍 CASA DE LA CULTURA DE MONTSERRAT
Descripció de l'exposició
Una sorprenent mescla entre
l’escultura ibèrica, el món islàmic valencià i l’orfebreria púnica,
amb un clar compromís artístic amb l’avantguarda de l’art actual,
caracteritza aquesta exposició d’escultura ceràmica que no
deixarà ningú indiferent.
L'autor:
La meva relació amb l'escultura, és com l'aproximació de l'home a la ceràmica, un joc que ve d’antic.
No obstant això, vaig fer els meus estudis a l'Escola de Ceràmica de Manises, en l'especialitat de Ceràmica Artística. Hi vaig conèixer les diferents tècniques, els estils i els corrents que mouen l'art, les diferents maneres de treballar i concebir l'art, les teories estètiques i tot allò que l'Escola podia oferir, la resta ja és collita pròpia.
La primera aproximació professional amb el món artístic fou com a modelista al taller d'un escultor a Manises, on ens dedicàvem a produir models originals per a la seva utilització posterior a la indústria ceràmica.
Després d'allò vaig iniciar una fase com a creador independent, que ha arribat fins estos moments.
Ja treballant des d'el meu taller m'he dedicat a realitzar tot tipus de treballs i encàrrecs, especialment en materials ceràmics, però no exclusivament.Aquesta obra abasta des de la realització de grans murals ceràmics per espais públics, un sostre per una joieria, o escultures exentes i murals de tot tipus, amb materials, característiques tècniques i ubicació molt diversa.
Pot ser un capítol apart dins la meua trajectòria l'hauria de dedicar a allò que denomine estudi de l'art antic, i vol dir que a partir d'un coneixement previ de la cultura, època i producció artística de la civilització que ha captat la meua atenció, dedique gran atenció a l'estudi dels materials, tècniques, processos creatius i llenguatges estètics utilitzats en aquells moments. El procés d'investigació deriva cap a vessants pot ser contràries, ja que per una part es generen reproduccions amb gran fidelitat als models i per l'altra creacions pròpies, absolutament originals i completament allunyades d'aquelles fonts primitives.
Dins aquest apartat tinc col•leccions dedicades a l'escultura ibèrica, el mon islàmic valencià, o l'orfebreria púnica, per donar alguns exemples.
Vull deixar clar que el meu compromís artístic està amb l'avantguarda de l'art actual, no amb la nostàlgia d'estils o tendències passades, encara que no deixe d'admirar, i beure (tots ho fem) de la font (totes les fonts) de la creació artística.
En allò tocant a l’estil, jo personalment no em sent capaç ni de definir el meu estil ni situar-lo dins alguna tendència o moviment artístic (ni tan sols per aproximació). Nomes com a indicació orientativa, dir que utilitze més d’un llenguatge creatiu, i que aquestos llenguatges són absolutament lliures, oberts, no lligats a cap tendència o corrent estètica coneguda.
Jo interprete l’ús dels llenguatges plàstics com a camins o vies per explorar universos creatius diferents, i per tant els elements que integren aquestos codis han de ser canviants, en permanent evolució.Finalment, en cada cas utilitze els codis estètics que més s’adapten a l’obra en qüestió.
El resultat són obres en procés d’abstracció, però que no perden les referències amb el mon real, es dir la intenció comunicativa és identificable.
Ayuntamiento de Monserrat
Una sorprenent mescla entre
l’escultura ibèrica, el món islàmic valencià i l’orfebreria púnica,
amb un clar compromís artístic amb l’avantguarda de l’art actual,
caracteritza aquesta exposició d’escultura ceràmica que no
deixarà ningú indiferent.
L'autor:
La meva relació amb l'escultura, és com l'aproximació de l'home a la ceràmica, un joc que ve d’antic.
No obstant això, vaig fer els meus estudis a l'Escola de Ceràmica de Manises, en l'especialitat de Ceràmica Artística. Hi vaig conèixer les diferents tècniques, els estils i els corrents que mouen l'art, les diferents maneres de treballar i concebir l'art, les teories estètiques i tot allò que l'Escola podia oferir, la resta ja és collita pròpia.
La primera aproximació professional amb el món artístic fou com a modelista al taller d'un escultor a Manises, on ens dedicàvem a produir models originals per a la seva utilització posterior a la indústria ceràmica.
Després d'allò vaig iniciar una fase com a creador independent, que ha arribat fins estos moments.
Ja treballant des d'el meu taller m'he dedicat a realitzar tot tipus de treballs i encàrrecs, especialment en materials ceràmics, però no exclusivament.Aquesta obra abasta des de la realització de grans murals ceràmics per espais públics, un sostre per una joieria, o escultures exentes i murals de tot tipus, amb materials, característiques tècniques i ubicació molt diversa.
Pot ser un capítol apart dins la meua trajectòria l'hauria de dedicar a allò que denomine estudi de l'art antic, i vol dir que a partir d'un coneixement previ de la cultura, època i producció artística de la civilització que ha captat la meua atenció, dedique gran atenció a l'estudi dels materials, tècniques, processos creatius i llenguatges estètics utilitzats en aquells moments. El procés d'investigació deriva cap a vessants pot ser contràries, ja que per una part es generen reproduccions amb gran fidelitat als models i per l'altra creacions pròpies, absolutament originals i completament allunyades d'aquelles fonts primitives.
Dins aquest apartat tinc col•leccions dedicades a l'escultura ibèrica, el mon islàmic valencià, o l'orfebreria púnica, per donar alguns exemples.
Vull deixar clar que el meu compromís artístic està amb l'avantguarda de l'art actual, no amb la nostàlgia d'estils o tendències passades, encara que no deixe d'admirar, i beure (tots ho fem) de la font (totes les fonts) de la creació artística.
En allò tocant a l’estil, jo personalment no em sent capaç ni de definir el meu estil ni situar-lo dins alguna tendència o moviment artístic (ni tan sols per aproximació). Nomes com a indicació orientativa, dir que utilitze més d’un llenguatge creatiu, i que aquestos llenguatges són absolutament lliures, oberts, no lligats a cap tendència o corrent estètica coneguda.
Jo interprete l’ús dels llenguatges plàstics com a camins o vies per explorar universos creatius diferents, i per tant els elements que integren aquestos codis han de ser canviants, en permanent evolució.Finalment, en cada cas utilitze els codis estètics que més s’adapten a l’obra en qüestió.
El resultat són obres en procés d’abstracció, però que no perden les referències amb el mon real, es dir la intenció comunicativa és identificable.
Ayuntamiento de Monserrat