07/11/2009
Alaquas. Concert Alaquàs LA IL•LUSTRACIÓ A VALÈNCIA
📍 Castell d'Alaquàs 20:00h
ESTIL CONCERTANT
Olga Pitarch, soprano
Marisa Esparza, traverso barroc
Fernanda Teixeira, traverso barroc
Hiro Kurosaki, violí barroc
Ruth Verona, violoncel barroc
Pablo Zapico, guitarra barroca
Husan Park, clave
Concert Alaquàs • 7 Novembre 2009
LA IL•LUSTRACIÓ A VALÈNCIA
Ay! qué prodigio (Villancico, 1763)
Estribillo / Coples / Resposta
Joaquin García
Dejádmele dar … (Villancico, 1772)
Estribillo / Coples
Joaquin García (h.1710-1779)
El Galán que ronda las calles
Joan Batiste Cabanilles (1644-1712)
Trio sonata nº II per a dos flautes i baix
Moderato / Adagio / Presto
Juan Oliver y Astorga (1733-1830)
Asombroso milagro (Cantada, 1757)
Recitat / Aria
Joaquin García
Teme al oráculo
Aria de Juno de l’òpera ‘Júpiter i Semele’
Antonio Literes (1673-1747)
Sonata IV per a violí, flauta i baix
Andantino / Minuetto
Juan Pla (ca.1720-1775)
Fuera, fuera (Tonada al S.Sacrament, 1737)
Estribillo / Coples / Resposta
Joaquin García
Fuego encendido
Aria de Fuego de l’òpera ‘Los Elementos’
Antonio Literes
Ya está puesta en el estrado (Cantada, 1742)
Aria
Joaquin García
LA IL•LUSTRACIÓ A VALÈNCIA
La música del segle XVIII a València ve determinada per la influència italiana, tant al teatre cortesà com en les capelles de música de les seus eclesiàstiques. A la il•lustració valenciana, el seu màxim representant Gregori Mayans i Ciscar, el caracteritzava la seua vasta cultura i rigorós sentit crític pel seu europeisme, diu el mestre Sanchis Guarner. Així, el moviment cultural va estar creador i renovador i en algunes ocasions desfavorable per la personalitat autòctona. Però el substrat sempre present, ens parla tal volta d’una escola valenciana que a poc a poc anem descobrint.
Coetanis de Bach i els seus fills, podem situar als compositors que presentem, com exemples del que es vivia i s’escoltava en l’època, per estes terres.
Joan Batiste Cabanilles va entrar com a organista a la Seu valenciana en 1665. S'inicià en l'escola de música de la parròquia de San Jaume d'Algemesí, i a més de la immensa obra per orgue tant respectada per les dissonàncies i colors, es conserven algunes obres vocals com ara el duo al Santíssim Sacrament ‘El galán que ronda las calles', on també destaca pels colors i frescor de la melodia. Tal volta recrea vocalment la forma de ‘Batalla' on dos orgues es pregunten i responen conformen una lluita, encara que per la delicadesa de la melodia i el romanticisme religiós de la lletra, és més bé una lluita dolça
Els germans Pla (d’orige català) publicaren a Londres en 1769 la col•lecció de ‘Six sonatas for two German Flutes or Two Violins and a Bass componed by Sigr.Pla'. El musicòleg Josep Dolcet ens parla de la popularitat i el virtuosisme que obtingueren en l'època els Pla, per la gran quantitat d'edicions i còpies coetànies que es conserven de les seues obres. Definix com a estil galant, l'estètica entre el barroc i el classicisme. O Ruiz Tarazona: “Les sonates dels Pla són un bon exemple de l'estil galant que es va imposar en el Berlín de Quantz i Carl Philipp Emanuel Bach i en el Londres de Johann Christian Bach, o en el Madrid de Boccherini… “
Oliver y Astorga també edità a Londres part de la seua producció. D'orige murcià, res es coneix de la seua formació, però consta a la premsa de Frankfurt als 32 anys fent gires de concerts. En 1776 tornà a Madrid com a violinista de la Capella Reial. La sonata nº 1 és un obra pulcra d'estil preclàssic, que encara que virtuosa per als instruments solistes està escrita amb un llenguatge molt coneixedor de la tècnica dels instruments amb la qual cosa l’efectivitat sonora i tècnica està molt ben aconseguida.
Antoni Literes va nàixer a Artà, Mallorca, però es va formar a Madrid, a la Reial Capella, on després treballaria com instrumentista. A partir de 1696, componia tant obres litúrgiques com teatrals, sent un dels màxims representants de l’època per la qualitat i volum de la seua obra. Obtingué un èxit sense precedents en les representacions de ‘Accis i Galatea’ a València, amb 22 representacions. L’estudiós Martín Moreno no detalla on es representà, si al ‘Corral de l’Olivera’ (derruït en 1748) o al saló del Palau Reial de València, on treballava com a mestre de capella del príncep Campoflorido, l’italià Francesco Coradini.
Joaquin García va nàixer a Anna o Enguera i la seua formació potser va estar a Sant Felip de Xàtiva. Es cert que als vints anys era cembalista, violinista i compositor i arribà a la Cort de Madrid amb l'entorn dels músics de Coradini cap als anys trenta, amb experiència d'espectacles teatrals. En 1731 el contractaren com a mestre de capella de la Seu de Las Palmas de Gran Canària. Conta el musicòleg Lothar Siemens, que la seua arribada a Las Palmas no va poder ser més traumàtica per als músics de la Seu canària: partitures plenes de semicorxeres i coloratures, tant diferent al seu predecessor, el mestre Diego Durón, germà del conegut Sebastián Durón. Hagueren d'aprendre noves tècniques vocals i instrumentals a més de deixar les xirimíes i cornetes i passar-se als violins i les flautes. Les seues obres en castellà tenen molt del que es cantava al teatre i estan plenes de girs espanyolistes del millor gust.
OLGA PITARCH, soprano
Nascuda a Castelló realitza els seus estudis musicals en el Conservatorio Superior de Música de València y guardonada amb diversos premis nacionals, es perfecciona en la Musikhochschule de Viena (A).
La seua predilecció por l’època del barroc l’ha portat a participar a la recuperació d’un ampli repertori espanyol amb distints grups: Al ayre español, Estil Concertant, Orquesta Barroca de Sevilla, Real Compañía Opera de Cámara, Elyma, Accentus Austria. Desenvolupa este repertori tant en concert com en produccions d’òpera amb La Fenice, La grande Ecurie et la chambre du Roy, Faenza i Les Arts Florissants actuant en les escenes del Teatro Real i Auditorio Nacional de Madrid, Maestranza de Sevilla, Teatre de les Champs Eliseés i Opéra comique de Paris, Concertgebouw de Amsterdam, Theater an der Wien (A), Royal Albert hall (E), Barbican center (EEUU) baix la direcció de C. Rousset, A. Zedda,J.C. Malgoire, E. López-Banzo, J.B. Otero, M. Valdivieso, G. Garrido i W. Christie.
Ha realitzat nombroses gravacions entre les que destaquen:« Orlando » (Medoro) de N. Porpora i « Ifigenia in Aulide » (Ifigenia ) de V. Martín y Soler con RCOC (K-617), "Les Musiques de l'Astrée" amb Faenza (Alpha) i "Il ritorno d'Ulysse in patria" C.Monteverdi (Minerva) amb Les Arts Florissants en DVD (Virgin Classics), així com gravacions en directe per a Radio-France, ORF (A), DRF (D), RNE (Esp) y BBC (E).
ESTIL CONCERTANT
Agrupació creada per Marisa Esparza en 1998, interpreta en les seues diferents formacions els autors del barroc i el classicisme europeu, incidint en el patrimoni musical del segle XVIII. Estil Concertant se servix de criteris historicistes i instruments de època. Han realitzat la majoria d’estrenes de recuperació de música inèdita al Palau de la Música de València, tals com: “Invitatorio“ de José de Nebra, “Las tres noches de Tinieblas” de Antonio Soler, “Villancicos al Nacimiento” de Pascual Fuentes, José Pradas i Francisco Morera, “Tonadas y Cantadas” de Joaquín García, el “Réquiem” de José de Torres, “Tonadillas escénicas” de Rosales, Misón i Laserna, i de Vicente Martín y Soler la cantata “Il Sogno”, les òperes “Una cosa rara”, “La Festa del Villaggio” i el ballet “Dido Abandonada”. La seua discografia compta: “Invitatorio Imperial”, “Tríos sonatas de Pla”, “Todo ceda al amor”, “Villancicos al Nacimiento”, “Réquiem y misa de coronación” de Torres “Ay que prodigio”, monogràfic de Joaquín García (1710-1779) així com els “Trios i Divertimentos” de F.J.Haydn, per als segells discogràfics Arsis i la Sociedad Española de Musicología.
Olga Pitarch, soprano
Marisa Esparza, traverso barroc
Fernanda Teixeira, traverso barroc
Hiro Kurosaki, violí barroc
Ruth Verona, violoncel barroc
Pablo Zapico, guitarra barroca
Husan Park, clave
Concert Alaquàs • 7 Novembre 2009
LA IL•LUSTRACIÓ A VALÈNCIA
Ay! qué prodigio (Villancico, 1763)
Estribillo / Coples / Resposta
Joaquin García
Dejádmele dar … (Villancico, 1772)
Estribillo / Coples
Joaquin García (h.1710-1779)
El Galán que ronda las calles
Joan Batiste Cabanilles (1644-1712)
Trio sonata nº II per a dos flautes i baix
Moderato / Adagio / Presto
Juan Oliver y Astorga (1733-1830)
Asombroso milagro (Cantada, 1757)
Recitat / Aria
Joaquin García
Teme al oráculo
Aria de Juno de l’òpera ‘Júpiter i Semele’
Antonio Literes (1673-1747)
Sonata IV per a violí, flauta i baix
Andantino / Minuetto
Juan Pla (ca.1720-1775)
Fuera, fuera (Tonada al S.Sacrament, 1737)
Estribillo / Coples / Resposta
Joaquin García
Fuego encendido
Aria de Fuego de l’òpera ‘Los Elementos’
Antonio Literes
Ya está puesta en el estrado (Cantada, 1742)
Aria
Joaquin García
LA IL•LUSTRACIÓ A VALÈNCIA
La música del segle XVIII a València ve determinada per la influència italiana, tant al teatre cortesà com en les capelles de música de les seus eclesiàstiques. A la il•lustració valenciana, el seu màxim representant Gregori Mayans i Ciscar, el caracteritzava la seua vasta cultura i rigorós sentit crític pel seu europeisme, diu el mestre Sanchis Guarner. Així, el moviment cultural va estar creador i renovador i en algunes ocasions desfavorable per la personalitat autòctona. Però el substrat sempre present, ens parla tal volta d’una escola valenciana que a poc a poc anem descobrint.
Coetanis de Bach i els seus fills, podem situar als compositors que presentem, com exemples del que es vivia i s’escoltava en l’època, per estes terres.
Joan Batiste Cabanilles va entrar com a organista a la Seu valenciana en 1665. S'inicià en l'escola de música de la parròquia de San Jaume d'Algemesí, i a més de la immensa obra per orgue tant respectada per les dissonàncies i colors, es conserven algunes obres vocals com ara el duo al Santíssim Sacrament ‘El galán que ronda las calles', on també destaca pels colors i frescor de la melodia. Tal volta recrea vocalment la forma de ‘Batalla' on dos orgues es pregunten i responen conformen una lluita, encara que per la delicadesa de la melodia i el romanticisme religiós de la lletra, és més bé una lluita dolça
Els germans Pla (d’orige català) publicaren a Londres en 1769 la col•lecció de ‘Six sonatas for two German Flutes or Two Violins and a Bass componed by Sigr.Pla'. El musicòleg Josep Dolcet ens parla de la popularitat i el virtuosisme que obtingueren en l'època els Pla, per la gran quantitat d'edicions i còpies coetànies que es conserven de les seues obres. Definix com a estil galant, l'estètica entre el barroc i el classicisme. O Ruiz Tarazona: “Les sonates dels Pla són un bon exemple de l'estil galant que es va imposar en el Berlín de Quantz i Carl Philipp Emanuel Bach i en el Londres de Johann Christian Bach, o en el Madrid de Boccherini… “
Oliver y Astorga també edità a Londres part de la seua producció. D'orige murcià, res es coneix de la seua formació, però consta a la premsa de Frankfurt als 32 anys fent gires de concerts. En 1776 tornà a Madrid com a violinista de la Capella Reial. La sonata nº 1 és un obra pulcra d'estil preclàssic, que encara que virtuosa per als instruments solistes està escrita amb un llenguatge molt coneixedor de la tècnica dels instruments amb la qual cosa l’efectivitat sonora i tècnica està molt ben aconseguida.
Antoni Literes va nàixer a Artà, Mallorca, però es va formar a Madrid, a la Reial Capella, on després treballaria com instrumentista. A partir de 1696, componia tant obres litúrgiques com teatrals, sent un dels màxims representants de l’època per la qualitat i volum de la seua obra. Obtingué un èxit sense precedents en les representacions de ‘Accis i Galatea’ a València, amb 22 representacions. L’estudiós Martín Moreno no detalla on es representà, si al ‘Corral de l’Olivera’ (derruït en 1748) o al saló del Palau Reial de València, on treballava com a mestre de capella del príncep Campoflorido, l’italià Francesco Coradini.
Joaquin García va nàixer a Anna o Enguera i la seua formació potser va estar a Sant Felip de Xàtiva. Es cert que als vints anys era cembalista, violinista i compositor i arribà a la Cort de Madrid amb l'entorn dels músics de Coradini cap als anys trenta, amb experiència d'espectacles teatrals. En 1731 el contractaren com a mestre de capella de la Seu de Las Palmas de Gran Canària. Conta el musicòleg Lothar Siemens, que la seua arribada a Las Palmas no va poder ser més traumàtica per als músics de la Seu canària: partitures plenes de semicorxeres i coloratures, tant diferent al seu predecessor, el mestre Diego Durón, germà del conegut Sebastián Durón. Hagueren d'aprendre noves tècniques vocals i instrumentals a més de deixar les xirimíes i cornetes i passar-se als violins i les flautes. Les seues obres en castellà tenen molt del que es cantava al teatre i estan plenes de girs espanyolistes del millor gust.
OLGA PITARCH, soprano
Nascuda a Castelló realitza els seus estudis musicals en el Conservatorio Superior de Música de València y guardonada amb diversos premis nacionals, es perfecciona en la Musikhochschule de Viena (A).
La seua predilecció por l’època del barroc l’ha portat a participar a la recuperació d’un ampli repertori espanyol amb distints grups: Al ayre español, Estil Concertant, Orquesta Barroca de Sevilla, Real Compañía Opera de Cámara, Elyma, Accentus Austria. Desenvolupa este repertori tant en concert com en produccions d’òpera amb La Fenice, La grande Ecurie et la chambre du Roy, Faenza i Les Arts Florissants actuant en les escenes del Teatro Real i Auditorio Nacional de Madrid, Maestranza de Sevilla, Teatre de les Champs Eliseés i Opéra comique de Paris, Concertgebouw de Amsterdam, Theater an der Wien (A), Royal Albert hall (E), Barbican center (EEUU) baix la direcció de C. Rousset, A. Zedda,J.C. Malgoire, E. López-Banzo, J.B. Otero, M. Valdivieso, G. Garrido i W. Christie.
Ha realitzat nombroses gravacions entre les que destaquen:« Orlando » (Medoro) de N. Porpora i « Ifigenia in Aulide » (Ifigenia ) de V. Martín y Soler con RCOC (K-617), "Les Musiques de l'Astrée" amb Faenza (Alpha) i "Il ritorno d'Ulysse in patria" C.Monteverdi (Minerva) amb Les Arts Florissants en DVD (Virgin Classics), així com gravacions en directe per a Radio-France, ORF (A), DRF (D), RNE (Esp) y BBC (E).
ESTIL CONCERTANT
Agrupació creada per Marisa Esparza en 1998, interpreta en les seues diferents formacions els autors del barroc i el classicisme europeu, incidint en el patrimoni musical del segle XVIII. Estil Concertant se servix de criteris historicistes i instruments de època. Han realitzat la majoria d’estrenes de recuperació de música inèdita al Palau de la Música de València, tals com: “Invitatorio“ de José de Nebra, “Las tres noches de Tinieblas” de Antonio Soler, “Villancicos al Nacimiento” de Pascual Fuentes, José Pradas i Francisco Morera, “Tonadas y Cantadas” de Joaquín García, el “Réquiem” de José de Torres, “Tonadillas escénicas” de Rosales, Misón i Laserna, i de Vicente Martín y Soler la cantata “Il Sogno”, les òperes “Una cosa rara”, “La Festa del Villaggio” i el ballet “Dido Abandonada”. La seua discografia compta: “Invitatorio Imperial”, “Tríos sonatas de Pla”, “Todo ceda al amor”, “Villancicos al Nacimiento”, “Réquiem y misa de coronación” de Torres “Ay que prodigio”, monogràfic de Joaquín García (1710-1779) així com els “Trios i Divertimentos” de F.J.Haydn, per als segells discogràfics Arsis i la Sociedad Española de Musicología.