Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

07/10/2013

20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos

20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
Fuente: GOB
Mañana, 8 de 0ctubre de 2013, se celebrarán los 20 años de la declaración de Menorca como Reserva de Biosfera. Un hito que vino precedida de una gran actividad de análisis y de debate y que hoy se encuentra ante amenazas de mucha consideración.

La distinción de Reserva de Biosfera (RB) no es una ley, es un reconocimiento honorífico que hace la UNESCO a aquellos territorios que engloban importantes valores naturales y que presentan todavía posibilidades de enfocar su desarrollo hacia la sostenibilidad.

Aquí hay un primer inciso importante. Porque el objetivo de las RBS es el "desarrollo", que no es lo mismo que el "crecimiento". No se trata de una cuestión menor. En absoluto.

El paradigma del crecimiento, impulsado desde la revolución industrial, plantea un mundo donde los recursos naturales son ilimitados y la energía es barata y abundante. Este principio, incompatible en un planeta finito, es lo que acaba provocando problemas de superación de la capacidad de renovación de algunos recursos y de contaminación espectacular en otros.

A nivel global, encontramos el cambio climático, bastante indiscutible desde el momento en que se están fundiendo los polos. A nivel local, lo podemos ver claramente en las reservas de agua del acuífero, que nos estamos comiendo a un ritmo increíble. Y es que el crecimiento permanente, sólo la hemos conseguido a partir de desplazar las cargas ambientales y de desigualdad a terceros países (la miseria del mundo menos desarrollado) o en las generaciones futuras (los menorquines que se encontrarán con el acuífero agotado).

Ante el crecimiento, la UNESCO plantea la idea de desarrollo, es decir, unas normas de juego más eficaces y eficientes, que buscan imitar mejor los ciclos naturales que aprovechan todos los residuos, o que funcionan sólo a partir de la energía que no genera contaminación. No es ninguna utopía. Es una necesidad con la que mucha gente trabaja.

Ante el crecimiento urbanístico desorbitado, que se había planificado en Menorca mediante los planes municipales de los años ochenta, se planteó 2003 (10 años después de la declaración de RB), el Plan Territorial Insular. Que no previa crecimiento cero ni cerca hacer (aunque ahora hay un 30% de suelo urbano y urbanizable sin construir) pero intentaba racionalizar el consumo territorial en las zonas de costa y en el suelo rústico.

Ahora, en 2013, nos encontramos con que se está preparando una Norma Territorial Transitoria, que impide la participación ciudadana y que pretende volver abrir crecimientos urbanísticos a diestro y siniestro. Con zonas de ampliación de las urbanizaciones, con la retirada de protección de espacios ahora protegidos, con amnistía para la gente que ha hecho obras ilegales, con porcentajes de incremento de edificaciones en el suelo rústico, etc. Es decir, volver a eliminar los pocos límites existentes, para poder "crecer".

El otro avance que se había dado, el Contrato Agrario de Reserva de Biosfera (se llama así porque era una propuesta incluida en la documentación entrada a la UNESCO en 1993), y que servía para ir reconduciendo el sector agrario hacia un modelo menos intensivo y más viable, se ha reducido y se ha descafeinado de forma sustancial.

Por el contrario, se está impulsando un proyecto de gran impacto paisajístico sobre los 40 kilómetros de la carretera general, con grandes rotondas inferiores que obligarán a levantar la carretera cada 2 kilómetros, y que los informes técnicos califican como injustificadas. 20 años después de la Reserva de Biosfera, hace 4 meses que el GOB pide ver el expediente de la carretera y el Consejo Insular no quiere mostrar.

20 años después de la RB, se vuelven a tramitar proyectos para declarar de "interés general" cosas como una planta de selección en suelo rústico, cerca de un yacimiento arqueológico de primer nivel ya una distancia ridícula de un enorme polígono industrial en desuso. O también se pretende que sea de interés general un parque acuático hecho-otra vez-en suelo rústico, en una zona protegida y en un municipio con serios problemas de abastecimiento de agua potable.

En la Reserva de Biosfera de Menorca queda mucho por hacer. Los primeros avances con energías limpias se han frenado por la presión de las grandes eléctricas sobre el gobierno central. La salinización ya menudo la presencia de metales pesados ??impide que podamos usar el agua depurada. En verano, hay un montón de campos de maíz que riegan impunemente a pleno sol. Muchas infracciones urbanísticas quedan sin reconducir. El propio Consejo Insular hace aparcamientos sin licencia ...

Está bien que el título de Reserva sirva para hacer propaganda turística, pero si sólo se queda con ello, provoca insatisfacción. Y cuando el que la profunda hay pretende incorporar proyectos del todo incompatibles, provoca indignación.

Las ferias turísticas muestran Menorca como la isla de las playas vírgenes y el camino de Caballos. Dos valores, por cierto, alcanzados por la fuerte implicación que mostró la sociedad civil en su momento.

La Reserva de Biosfera no es sólo de las instituciones. Debe volver ser de la población, a la que están secuestrando la posibilidad de participar y en la que ya niegan incluso el acceso a documentos pagados con dinero público.
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB
20 años de Reserva de Biosfera: avances y retos
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.