Iniciativa per revisar la legislació balear més oposada al medi ambient

“El planejament territorial, urbanístic o mediambiental no pot establir limitacions o restriccions al règim de segregacions que preveu la legislació agrària”. Aquest és un dels continguts de la Llei Agrària feta per l'ex-conseller Gabriel Company, que suposadament havia d'ajudar als pagesos però que en realitat facilitava el trossejar les finques per donar-les un ús urbanístic. Per assegurar-se, la “Llei Agrària” deia que ni els plans territorials, ni els municipals, ni els ambientals podien posar-hi limitacions.

Articles com aquest, són abordats en la proposta que fa el GOB de modificacions i derogacions d'algunes lleis que s'han elaborat aquesta passada legislatura i que anaven orientades a facilitar nous creixements urbanístics, generalment en sòl rústic, o a dinàmiques clarament enfrontades al medi ambient.

El GOB ha consensuat a nivell de totes les illes unes propostes que ara es negociaran amb partits i institucions públiques. La base principal és recuperar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es va promoure dins el 2014 i que va aconseguir el suport de més de 16.000 signatures. Aquesta ILP va orientada a modificar les Directrius d'Ordenació del Territori, l'instrument bàsic i comú a totes les illes, per tal de reorientar alguns aspectes considerats especialment conflictius a nivell ambiental.

Recordem que el text, que va ser descartat pel Partit Popular però que va rebre l'estalonament de les formacions que ara donen suport al Govern actual, inclou alguns articles per evitar la urbanització del sòl rústic, que es derivava de l'articulat de les lleis i la Norma Territorial Transitòria (NTT) de Menorca.

També inclou la recuperació de la capacitat dels plans territorials de cada illa per a definir el model que volen implantar al seu territori. La NTT va renunciar a gran part de les especificitats de Menorca per deixar-ho en mans de la legislació autonòmica, que ho feia tot uniforme. Per exemple, la Matriu dels usos permesos en sòl rústic que figurava al Pla Territorial de 2003 va ser eliminada per tornar a la que figurava a la Llei de les DOT de 1999, i encara després va ser modificada per la Llei Agrària.

La proposta del GOB aboga per carreteres integrades en el paisatge i prioritza l'ús de materials de reciclatge en l'obra pública. També incorpora al Pla Director Sectorial Energètic la prohibició de prospeccions petrolíferes i de gas a l'entorn de les illes,
A aquesta ILP s'hi han afegit algunes propostes més, derivades de l'anàlisi de 8 diferents lleis considerades preocupants. Això és, les lleis de Turisme, Sòl Rústic, Impacte ambiental, Mesures urgents, Minera, Agrària, del Sòl i de Ports.

Certament, hi ha articulats d'autèntic escàndol, com l'article 6 de la Llei Minera, també impulsada pel departament de Company, que diu que el Consell de Govern podrà acordar la continuació del procediment d’atorgament de drets miners encara que hi hagi informes preceptius desfavorables.

En les propostes que farà el GOB s'incorporen altres aspectes, com eliminar la possibilitat de fer grans equipaments desestacionalitzadors en sòl rústic (com el parc aquàtic de Biniancolla). O derogar també les regulacions urbanístiques de la Llei Agrària, com les cridaneres segregacions esmentades al principi i d'altres articles similars.

Es recupera el contingut mínim de les declaracions d'interès general. Recordem que la llei de Mesures urgents de 2012 va eliminar el requisit de transcendir els mers interessos individuals. Ara es demana recuperar aquesta condició i que els consells insulars puguin incorporar altres consideracions específiques de cada illa.

El GOB iniciarà ara la ronda de reunions a totes les illes, per explicar els continguts i les motivacions de les seves propostes.