20/10/2015
La planta lligada a la rotonda de Biniai ha de reiniciar tramitació
El polèmic projecte d'una planta de triatges de restes d'obra en sòl rústic, entre Maó i Alaior, ha de tornar iniciar la seva tramitació. Deficiències importants en l'estudi d'impacte ambiental anul·len l'anterior exposició al públic.
La planta de triatges de Biniaiet ha estat un tema que ha alçat moltes veus crítiques a Menorca. Primer perquè fer una planta en sòl rústic a tres quilòmetres de Maó quan hi ha una enorme quantitat de sòl industrial disponible no sembla gaire lògic. Però a més s'hi va afegir que el projecte de la carretera general hi va dibuixar una rotonda de dos pisos que servia per a solucionar un dels principals esculls que tenia la planta per ubicar-se en aquell lloc, com era l'adaptació de la carretera a l'entrada i sortida de camions.
Efectivament, la macrorotonda de Biniai ha estat una de les més criticades, perquè s'ubicava a un lloc on no hi ha cap entrada ni camí, però solucionava amb diners públics una necessitat futura d'un negoci privat. El fet que l'accionista principal de la planta fos qui s'adjudicàs finalment l'obra de Maó a Alaior va alçar encara més les alarmes.
El setembre de 2014, es va publicar al Butlletí Oficial que es donava per aprovada la tramitació ambiental del projecte en qüestió. Davant aquest fet, el GOB, que hi havia presentat al·legacions, va donar entrada a un Recurs de Reposició que recordava que tant la legislació estatal com l'autonòmica, obliguen a incorporar un estudi d'alternatives en la documentació que surti a exposició al públic.
Aquest requisit no s'havia observat. Com que les alternatives tècnicament viables no van passar en cap moment per exposició al públic, es considera que la ciutadania ha vist vulnerat el seu dret a emetre opinió respecte de les mateixes i, especialment, de la conclusió que s'arriba a partir de les mateixes. Una informació que sense dubte pot ser rellevant a efectes ambientals i que la Comissió de Medi Ambient ha de tenir en compte abans d'emetre el seu veredicte.
El Recurs del GOB citava també jurisprudència en un cas idèntic al present, on es va sentenciar que no es pot donar per vàlid un estudi d'impacte ambiental que no dugui incorporat estudi d'alternatives en el tràmit d'exposició al públic. Fa uns dies, la Comissió de Medi Ambient ha acceptat l'argumentació del GOB i per tant la planta de triatges de Biniaiet ha de tornar sortir a exposició pública i s'hi podran presentar de nou al·legacions.
Recordem que aquest projecte pretén transformar i esplanar com a zona d'edificacions, maniobra i magatzem de materials, una superfície superior als 90.000 m2. Això implica eliminar tota la xarxa de paret seca que hi ha actualment als terrenys. A més, la zona es situa entre dos importants jaciments arqueològics, amb la qual cosa la probabilitat de trobar nous valors patrimonials entremig és important.
Des del primer dia, el GOB ha dit que la principal alternativa que caldria estudiar és la possibilitat d'evitar el consum de territori rústic a partir d'ubicar la nova instal·lació de triatges d'obra sobre la gran quantitat de superfície de sòl industrial, urbanitzat però no aprofitat, que es troba disponible.
En aquest sentit, la IV Fase del polígon industrial de Maó va habilitar amb vials, dotació d'energia i d'aigua, una superfície superior als 430.000 m2, la major part dels quals roman ociosa. Si aquesta fos l'aposta, es reduirien molt les noves afectacions sobre el territori, s'evitaria l'habilitació de serveis ja existents i es situaria la planta de manera més cèntrica sobre els tres nuclis de llevant.
La planta de triatges de Biniaiet ha estat un tema que ha alçat moltes veus crítiques a Menorca. Primer perquè fer una planta en sòl rústic a tres quilòmetres de Maó quan hi ha una enorme quantitat de sòl industrial disponible no sembla gaire lògic. Però a més s'hi va afegir que el projecte de la carretera general hi va dibuixar una rotonda de dos pisos que servia per a solucionar un dels principals esculls que tenia la planta per ubicar-se en aquell lloc, com era l'adaptació de la carretera a l'entrada i sortida de camions.
Efectivament, la macrorotonda de Biniai ha estat una de les més criticades, perquè s'ubicava a un lloc on no hi ha cap entrada ni camí, però solucionava amb diners públics una necessitat futura d'un negoci privat. El fet que l'accionista principal de la planta fos qui s'adjudicàs finalment l'obra de Maó a Alaior va alçar encara més les alarmes.
El setembre de 2014, es va publicar al Butlletí Oficial que es donava per aprovada la tramitació ambiental del projecte en qüestió. Davant aquest fet, el GOB, que hi havia presentat al·legacions, va donar entrada a un Recurs de Reposició que recordava que tant la legislació estatal com l'autonòmica, obliguen a incorporar un estudi d'alternatives en la documentació que surti a exposició al públic.
Aquest requisit no s'havia observat. Com que les alternatives tècnicament viables no van passar en cap moment per exposició al públic, es considera que la ciutadania ha vist vulnerat el seu dret a emetre opinió respecte de les mateixes i, especialment, de la conclusió que s'arriba a partir de les mateixes. Una informació que sense dubte pot ser rellevant a efectes ambientals i que la Comissió de Medi Ambient ha de tenir en compte abans d'emetre el seu veredicte.
El Recurs del GOB citava també jurisprudència en un cas idèntic al present, on es va sentenciar que no es pot donar per vàlid un estudi d'impacte ambiental que no dugui incorporat estudi d'alternatives en el tràmit d'exposició al públic. Fa uns dies, la Comissió de Medi Ambient ha acceptat l'argumentació del GOB i per tant la planta de triatges de Biniaiet ha de tornar sortir a exposició pública i s'hi podran presentar de nou al·legacions.
Recordem que aquest projecte pretén transformar i esplanar com a zona d'edificacions, maniobra i magatzem de materials, una superfície superior als 90.000 m2. Això implica eliminar tota la xarxa de paret seca que hi ha actualment als terrenys. A més, la zona es situa entre dos importants jaciments arqueològics, amb la qual cosa la probabilitat de trobar nous valors patrimonials entremig és important.
Des del primer dia, el GOB ha dit que la principal alternativa que caldria estudiar és la possibilitat d'evitar el consum de territori rústic a partir d'ubicar la nova instal·lació de triatges d'obra sobre la gran quantitat de superfície de sòl industrial, urbanitzat però no aprofitat, que es troba disponible.
En aquest sentit, la IV Fase del polígon industrial de Maó va habilitar amb vials, dotació d'energia i d'aigua, una superfície superior als 430.000 m2, la major part dels quals roman ociosa. Si aquesta fos l'aposta, es reduirien molt les noves afectacions sobre el territori, s'evitaria l'habilitació de serveis ja existents i es situaria la planta de manera més cèntrica sobre els tres nuclis de llevant.
