23/11/2015
Ni planta de residus en rústic ni megarotonda
La zona inclou nombrosos vestigis de valors aqueològics
La polèmica planta de residus projectada vora el poblat talaiòtic de Biniaiet Vell, segueix sense justificar la seva pretesa ubicació en sòl rústic. El GOB ha tornat a presentar al·legacions.
Després que la Comissió de Medi Ambient acceptàs el recurs interposat pel GOB, el projecte de planta de residus de construcció, projectada en sòl rústic a Biniaiet, ha hagut de tornar a sortir a exposició pública.
Com es recordarà, molta gent vinculava la previsió d'aquesta planta que promou una empresa de construcció, amb la gran rotonda de dos pisos, enmig del no-res, que s'havia projectat en el tram Maó-Alaior de la carretera general. L'adequació de la carretera a l'entrada i sortida de camions que implica una planta de tractament de residus de construcció, ha d'anar, segons la llei, a càrrec del promotor. Però si es feia l'enllaç a doble nivell que es va dibuixar en el projecte de la carretera general, aquesta estructura es pagava amb diners públics.
L'obra de la carretera està aturada i en procés de rescindir-ne el contracte, però l'expedient de la planta de triatges segueix en tramitació. El GOB ha presentat aquests dies noves al·legacions discutint que aquesta instal·lació s'hagi de posar en sòl rústic quan hi ha terreny industrial disponible i molt proper.
La legislació vigent diu que la ubicació d'edificacions i instal·lacions en sòl rústic s'ha de mirar sempre com una excepció. Només es poden acceptar iniciatives que demostrin que han d'anar necessàriament en sòl rústic o que contribueixen a mantenir o impulsar activitats econòmiques que ajudin al desenvolupament rural. Ni una cosa ni l'altra es compleixen en aquest cas.
Els promotors defensen que es faci en sòl rústic perquè el terreny és més econòmic, però en les al·legacions del GOB es recorda que això és un argument que la jurisprudència del Tribunal Suprem descarta, perquè el terreny rústic sempre és més econòmic que els altres, i per tant es convertiria l'excepció en una norma. A més, es recorda que ja existeix a Maó una planta de tractament de residus d'excavació en sòl industrial, que demostra que iniciatives així hi tenen cabuda.
Tampoc sembla que hagi de contribuir al desenvolupament rural, perquè no hi ha cap estudi que demostri la seva viabilitat econòmica en un context de molt poca dinàmica de construcció. A més, la planta pretén posar-se amb calçador entre nombrosos punts de valor arqueològic que quedarien aferrats al seu perímetre, amb la qual cosa és molt probable que en iniciar les obres es detectin altres restes que ho facin inviable.
Les al·legacions presentades s'han de valorar ara per la Comissió de Medi Ambient del Govern Balear i pel Departament de Territori del Consell Insular, per a decidir si finalment el projecte es declara o no d'interès general.
Després que la Comissió de Medi Ambient acceptàs el recurs interposat pel GOB, el projecte de planta de residus de construcció, projectada en sòl rústic a Biniaiet, ha hagut de tornar a sortir a exposició pública.
Com es recordarà, molta gent vinculava la previsió d'aquesta planta que promou una empresa de construcció, amb la gran rotonda de dos pisos, enmig del no-res, que s'havia projectat en el tram Maó-Alaior de la carretera general. L'adequació de la carretera a l'entrada i sortida de camions que implica una planta de tractament de residus de construcció, ha d'anar, segons la llei, a càrrec del promotor. Però si es feia l'enllaç a doble nivell que es va dibuixar en el projecte de la carretera general, aquesta estructura es pagava amb diners públics.
L'obra de la carretera està aturada i en procés de rescindir-ne el contracte, però l'expedient de la planta de triatges segueix en tramitació. El GOB ha presentat aquests dies noves al·legacions discutint que aquesta instal·lació s'hagi de posar en sòl rústic quan hi ha terreny industrial disponible i molt proper.
La legislació vigent diu que la ubicació d'edificacions i instal·lacions en sòl rústic s'ha de mirar sempre com una excepció. Només es poden acceptar iniciatives que demostrin que han d'anar necessàriament en sòl rústic o que contribueixen a mantenir o impulsar activitats econòmiques que ajudin al desenvolupament rural. Ni una cosa ni l'altra es compleixen en aquest cas.
Els promotors defensen que es faci en sòl rústic perquè el terreny és més econòmic, però en les al·legacions del GOB es recorda que això és un argument que la jurisprudència del Tribunal Suprem descarta, perquè el terreny rústic sempre és més econòmic que els altres, i per tant es convertiria l'excepció en una norma. A més, es recorda que ja existeix a Maó una planta de tractament de residus d'excavació en sòl industrial, que demostra que iniciatives així hi tenen cabuda.
Tampoc sembla que hagi de contribuir al desenvolupament rural, perquè no hi ha cap estudi que demostri la seva viabilitat econòmica en un context de molt poca dinàmica de construcció. A més, la planta pretén posar-se amb calçador entre nombrosos punts de valor arqueològic que quedarien aferrats al seu perímetre, amb la qual cosa és molt probable que en iniciar les obres es detectin altres restes que ho facin inviable.
Les al·legacions presentades s'han de valorar ara per la Comissió de Medi Ambient del Govern Balear i pel Departament de Territori del Consell Insular, per a decidir si finalment el projecte es declara o no d'interès general.
