Es torna a racionalitzar l'ordenació territorial

Bona part de les grans amenaces urbanístiques que s'havien gestat aquests darrers anys en el sòl rústic de Menorca ja no seran fàcils d'executar. El Decret Llei que publica avui el Butlletí Oficial recull gran part del què s'havia demanant en les campanyes a favor de la conservació del territori que s'han fet els darrers anys. Es torna escriure una victòria de la gent que aposta per racionalitzar els usos en el medi rural.

La passada legislatura es va viure amb un seguit de canvis en l'ordenació territorial, que bàsicament van buidar de contingut la legislació urbanística per a dispersar-la a partir de lleis sectorials. Això generava una gran inseguretat jurídica i una complexitat per interpretar la seva aplicació pràctica.

Menorca en va viure un exemple amb el parc aquàtic de Biniancolla, autoritzat en sòl rústic protegit quan els altres parcs aquàtics estan en sòl urbà. Els informes tècnics i jurídics propis eren contraris. En van haver de buscar diversos informes externs fins que en van trobar un de favorable. Ho van declarar d'interès general i el van exonerar dels paràmetres urbanístics vigents en aquella parcel·la. El cas es troba als tribunals, denunciat per altres empreses del ram.

Un panorama així genera qualsevol cosa manco seguretat jurídica. També crea descrèdit a les institucions que hi col·laboren. Ja s'han escrit massa episodis negatius amb l'urbanisme a Balears.

El Decret aprovat acaba també amb l'amnistia als infractors, un missatge que el GOB considerava nefast per poder tenir una mínima governança en el sòl rústic. També queden suspeses coses tan peculiars com que la Llei Agrària sigui qui reguli les segregacions de finques (“El planejament territorial, urbanístic o mediambiental no pot establir limitacions o restriccions al règim de segregacions que preveu la legislació agrària...” deia un dels articles deixats ara sense efecte).

Els projectes de creixement urbanístic que es vulguin tramitar en sòl rústic hauran de tenir la declaració d'interès general, però aquest concepte recupera ara una obligació clau que s'havia eliminat en les darrers modificacions: han de transcendir els mers interessos individuals. Per tant, el Consell Insular haurà de decidir i justificar que els projectes tenguin realment un interès per a la societat.

Queda encara camí a fer. Perquè ara s'han suspès o canviat els articles més problemàtics, però el Parlament haurà d'abordar a continuació la revisió a fons de cada llei i serà el moment de proposar també criteris que cerquin l'equilibri entre l'activitat econòmica i la conservació del territori.

A Menorca, s'han d'abordar així mateix aspectes transcendentals, com la revisió del Pla Territorial Insular (que s'havia d'haver duit a terme en 2013), la posada en marxa de manera efectiva del Consorci de Disciplina urbanística en rústic, o la clarificació per interpretar alguns articles de la Norma Territorial Transitòria.

Al mateix temps, cal afrontar la necessitat d'agilitzar els tràmits i combatre l'excessiva lentitud administrativa que de vegades es mostra en casos que no són conflictius. Però això no s'aconsegueix modificant lleis per a desprotegir el territori, sinó racionalitzant el funcionament de l'administració pública.

Gràcies a tota la gent que va col·laborar en la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular i que ha donat suport i ànims per continuar aquests tasques. Els resultats s'ho valen.