15/01/2016
Inauguració de les primeres iniciatives entorn de l'Any Llull a la Biblioteca Pública de Maó
La Biblioteca Pública de Maó i la Xarxa de Biblioteques de Menorca es sumen a la celebració dels 700 aniversari de Ramon Llull com a figura fonamental de la llengua i la cultura catalanes de projecció universal.
Aquesta aportació s'insereix en el conjunt d'activitats i actes que el Consell Insular de Menorca, en coordinació amb el Govern de les Illes Balears, té programat per a l'Any Ramon Llull 2016.
La proposta consta de dues exposicions que s’han inaugurat avui:
- La Biblioteca exposa un dels llibres singulars que l'Arxiu Històric té en dipòsit, una magnífica edició de la novel·la Llibre d'Evast e Aloma, conegut com a Blaquerna. Es tracta d'una magnífica edició del 1521, una joia bibliogràfica de 151 fulls en lletra gòtica a doble columna, amb portada gravada i altres pàgines orlades i alguns gravats xilogràfics, impresa a València per Joan Jofre. L'exposició d'aquesta joia va acompanyada d'altres obres de Llull: l'Obra Completa, estudis i explicacions que contextualitzen i valoren l'escriptura de Ramon Llull. El visitant igualment podrà consultar amb un ordinador una tria de les webs més interessants sobre Ramon Llull i un enllaç amb una part digitalitzada del Blaquerna exposat.
- L'altra exposició muntada a la Biblioteca Pública de Maó porta per títol El català de Menorca, llengua compartida. Es tracta d'una selecció de textos menorquins extrets dels arxius històrics de Maó i de Ciutadella al llarg del temps des del s. XIV fins al s. XXI, en els quals es reprodueix el document original amb la seva transcripció i una explicació sobre el model de llengua de cada segle. L'objectiu és mostrar la profunda unitat idiomàtica del català i de com la llengua escrita tenia les característiques pròpies d'un registre lingüístic formal que ha perdurat durant els segles. Ramon Llull, el creador de la llengua literària en català, és la rel d'on parteixen la selecció de textos exposats, una mostra de com els menorquins hem escrit amb aquest model de llengua quan havien de donar un grau de formalitat alt: cartes, diaris, sermons, obres literàries, textos notarials, judicials, periodístics, científics, etcètera. “D'aquesta manera la cultura menorquina s'obre a la comunitat lingüística catalana on té l'origen, on té sentit i on té la seva pervivència com a cultura singular amb personalitat pròpia”, explica el director de la biblioteca Francesc Florit Nin.
Aquesta aportació s'insereix en el conjunt d'activitats i actes que el Consell Insular de Menorca, en coordinació amb el Govern de les Illes Balears, té programat per a l'Any Ramon Llull 2016.
La proposta consta de dues exposicions que s’han inaugurat avui:
- La Biblioteca exposa un dels llibres singulars que l'Arxiu Històric té en dipòsit, una magnífica edició de la novel·la Llibre d'Evast e Aloma, conegut com a Blaquerna. Es tracta d'una magnífica edició del 1521, una joia bibliogràfica de 151 fulls en lletra gòtica a doble columna, amb portada gravada i altres pàgines orlades i alguns gravats xilogràfics, impresa a València per Joan Jofre. L'exposició d'aquesta joia va acompanyada d'altres obres de Llull: l'Obra Completa, estudis i explicacions que contextualitzen i valoren l'escriptura de Ramon Llull. El visitant igualment podrà consultar amb un ordinador una tria de les webs més interessants sobre Ramon Llull i un enllaç amb una part digitalitzada del Blaquerna exposat.
- L'altra exposició muntada a la Biblioteca Pública de Maó porta per títol El català de Menorca, llengua compartida. Es tracta d'una selecció de textos menorquins extrets dels arxius històrics de Maó i de Ciutadella al llarg del temps des del s. XIV fins al s. XXI, en els quals es reprodueix el document original amb la seva transcripció i una explicació sobre el model de llengua de cada segle. L'objectiu és mostrar la profunda unitat idiomàtica del català i de com la llengua escrita tenia les característiques pròpies d'un registre lingüístic formal que ha perdurat durant els segles. Ramon Llull, el creador de la llengua literària en català, és la rel d'on parteixen la selecció de textos exposats, una mostra de com els menorquins hem escrit amb aquest model de llengua quan havien de donar un grau de formalitat alt: cartes, diaris, sermons, obres literàries, textos notarials, judicials, periodístics, científics, etcètera. “D'aquesta manera la cultura menorquina s'obre a la comunitat lingüística catalana on té l'origen, on té sentit i on té la seva pervivència com a cultura singular amb personalitat pròpia”, explica el director de la biblioteca Francesc Florit Nin.
