Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

09/04/2016

La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares

Alaior es el municipio mejor conectado

La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Fuente: Caib
Mientras Alaior es el municipio mejor conectado, Formentera es la isla con peor cobertura. Sólo un 49,4% de los hogares tienen una cobertura superior a 30 Mbs, 15 puntos por debajo de la media estatal, situación que el Govern quiere revertir

El Obervatori Balear de la Sociedad de la Información (OBSI) de la Fundación Bit ha publicado el informe sobre la cobertura de Internet mediante banda ancha de los diferentes municipios de las Islas Baleares.

A partir de los datos publicados en enero de 2016 por la Dirección General de Desarrollo Tecnológico, donde se identifican las zonas de las Islas Baleares con poca conectividad a la Red (llamadas Zonas Blancas), el OBSI ha procedido a mapearlas. Así, se pueden visualizar las zonas de las Islas Baleares que disponen de una conexión a Internet con una alta conectividad, es decir, de al menos 30 Mbs, y aquellas que no disfrutan de una buena conexión a Internet. El informe se completa con datos estadísticos procedentes de otras fuentes oficiales como el Instituto Nacional de Estadística (INE) y el Ministerio de Industria, Energía y Turismo (MINETUR).

El año 2015 y según datos de MINETUR, sólo un 49,4% de los hogares de las Islas Baleares han dispuesto de una cobertura de más de 30 Mbs, 15 puntos por debajo de la media estatal. A pesar de que la Dirección General prevé una mejora de esta conectividad para el año 2017, el Govern de las Islas Baleares prevé que un 62,2% del total de las 981 zonas analizadas (municipios, capitales de municipios, territorios diseminados, entidades singulares y otras entidades) seguirá teniendo una cobertura insuficiente.

Actualmente, el hecho de no contar con una buena conexión en Internet y un ancho de banda suficientemente grande limita el desarrollo económico de un territorio, en cuanto que sus ciudadanos ven restringidas, por ejemplo, las posibilidades de trabajar y estudiar a distancia, que las escuelas no pueden fomentar las competencias digitales adecuadamente o que puede restar competitividad en las empresas.

Según el director general de Desarrollo Tecnológico del Govern, Benjamín Villoslada, “disponer de banda ancha ultrarápida es algo esencial para la economía de las Islas Baleares y la calidad de vida de los ciudadanos”.

Cómo explica Villoslada, el informe del OBSI permitirá en el Govern saber donde se tendrán que invertir hasta 15,5 millones hasta el 2020, de los cuales la Unión Europea pone a disposición el 50 por ciento mediante los fondos FEDER adjudicados.

“Hace falta que invirtamos muy bien el dinero que llega de Europa para conseguir que a cada lugar y aldea de las islas haya conexiones excelentes. Tanto que sean un motivo para venir a trabajar aquí. La insularidad nos impide fabricar trenes, aviones o coches, pero podemos conseguir que quién los piensa, diseña y simula viva en las Islas Baleares. Ya tienen un motivo, que es trabajar desde el paraíso. Sin banda ancha ni tan solo se lo plantearán”, dice Villoslada.

Si se analiza la conectividad por islas, el 20,7% de la población de Mallorca, el 24,7% de la población de Menorca, el 28,6% de la población de Ibiza y el 100% de la población de Formentera dispone de una mala cobertura. Mallorca es la isla con mayor número de personas con una conexión ultrarápida, con un 61,6%, seguido por Ibiza con un 9,1% y Menorca con un 6,3%.

En el caso de Formentera, al ser la isla con peor cobertura, se está implantando la actuación pública "Wi-Fi Formentera" por parte del Consell Insular de la isla, lo que permitirá ofrecer una conexión a Internet inalámbrica a todos los habitantes y desde cualquier ubicación. Aún así, el ancho de banda sigue siendo limitado.

En el ámbito municipal, Alaior es el único municipio de las Islas Baleares con todas sus zonas clasificadas como No Blancas, es decir, con una cobertura total de banda ancha ultrarápida.

Si hablamos de capitales municipales, 28 de las 67 analizadas todavía estarán situadas en Zonas Blancas en 2017, es decir, no les llegaría Internet con un mínimo de 30 Mbs. Si se comparan con el número de habitantes, se observa que, por ejemplo, 4 capitales municipales de menos de 1.000 habitantes (Lluc, Fornalutx, Sant Josep de sa Talaia y Búger) disfrutan de buena conectividad.

En caso de que comparemos la conexión a Internet de las zonas diseminadas, no se ha encontrado ninguna explicación contrastada que responda porque una parte del territorio no sufre brechas digitales de conectividad y otros sí están sufriendo. Aún así, se observa que las Zonas No Blancas o conectadas están más cerca a las vías de comunicación principales o a núcleos de población turísticos costeros, mientras que las Zonas Blancas o insuficientemente conectadas están más dispersas por los centros de las Islas.

En relación a su número de habitantes, encontramos que 70 de las 96 áreas diseminadas situadas en Zonas No Blancas tienen menos de 1.000 habitantes, mientras que 11 diseminados en Zonas Blancas tienen más de 1.000 habitantes. Por ejemplo, diseminados como Sant Jordi de Ses Salines en Ibiza, Sant Francesc de Formentera o Algaida en Mallorca, con 2.441, 1.947 y 1.863 habitantes respectivamente, no disponen de un óptimo ancho de banda. Sin embargo, otros diseminados como Mal Pas – Bonaire, Cala Santanyí o Costa de los Pinos, con 5, 6 y 7 habitantes censados respectivamente, disponen de una conexión ultrarápida.

También resulta paradójico que, dentro de las 341 zonas catalogadas como "otras entidades", 98 disponen de una conexión ultrarápida a pesar de tener muy pocos habitantes, tales como el núcleo de Habitat en Pollença (Mallorca) con sólo 4 habitantes o Santa Agnès de Corona en Sant Antoni de Portamany (Ibiza) con 7 residentes, mientras que hay 243 áreas con muchos más habitantes que tienen mal acceso a la Red (S'Arenal, Son Ferriol, Can Pastilla, Portocolom, Pòrtol, entre otros).

El MINETUR también analiza la evolución del tipo de cobertura según la tecnología. Llama la atención la evolución de la tecnología WiMAX que ha sufrido las Islas Baleares, pasando de un 8,3% a 2014 a un 66,9% a 2015 y situándose a 12 puntos por encima del total nacional.

Según el INE (2015) la mayoría de las empresas de las Islas Baleares, un 44,12%, tienen contratada un ancho de banda de entre 2 y 10 Mb/seg, 12 puntos por encima de la media estatal, sin embargo sólo el 7,6% de las empresas de las Islas Baleares tiene contratado un ancho de banda de más de 100 Mb/seg, cuando el total estatal es de 14,37%.

“En vista de estos resultados, es preocupante que sólo un 7,6% de las empresas baleares tenga banda ancha. Casi todos los negocios necesitarán aplicar la inteligencia artificial en forma de servicios en la nube. Sin una buena conexión, no podrán usar ninguno de los nuevos servicios digitales que ya están aquí; no podrán competir”, ha concluido el director general de Desarrollo Tecnológico.

En cuanto al precio de acceso a Internet, este no es proporcional a la velocidad porque depende básicamente de la cobertura disponible y de la competencia de operadoras en aquel territorio.
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib
La Fundación Bit analiza la conexión a Internet de casi 1.000 zonas de las Islas Baleares
Caib

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.