16/04/2016
Més per Menorca celebra el retorn d’IB3 al Principat i s’adhereix al Manifest per un espai de comunicació en català
Aquesta passa cap a la normalitat és motiu de celebració, però encara hi queda molt per fer en matèria de mitjans de comunicació
El govern Bauzá va fer tots els possibles per denigrar, amagar, dividir i empetitir la nostra cultura. La recepció de mitjans de comunicació no va quedar al marge d’aquesta ofensiva. Abans de deixar els illencs sense els canals 3/24 i 33, ja s’havia preocupat de deixar els ciutadans del Principat sense IB3. Ja se sap que, per segons qui, tot estalvi és bo si ha de servir per aïllar-nos de la resta de l’espai idiomàtic. Podrien haver dissimulat procurant optimitzar recursos abans de prendre la decisió dràstica, o d’avaluar el potencial de tenir un mercat televisiu set vegades major, però el tren catalanòfob d’un PP totalment marcat per la FAES d’Aznar ja anava a tota màquina.
Tanmateix, per creure els enganys del PP quan es tracta de ferir la nostra dignitat i cohesió cultural, cal estar armat amb grans dosis de voluntarisme; o sigui, tenir moltíssimes ganes de creure’ls. O no van insultar la intel·ligència de tots els illencs quan van assegurar que unes qüestions tècniques feien impossible la recepció del 33 i el 3/24? Ara deuen voler fer creure que el desembre passat es va produir un miracle. Així idò, si el PP segueix amb el mateix discurs, per la gent que encara hi confia, el govern d’acord serà recordat com el govern dels miracles, i no només en aquesta matèria.
Ara, amb el retorn d’IB3 al Principat, el Govern de les Illes Balears compleix la seua part pel que fa a reciprocitat, cosa que ja de per si ens sembla lògica i necessària per part de qualsevol govern digne. Fem la nostra aportació a l’oferta televisiva en la nostra llengua en una comunitat on, igual que aquí, és clarament minoritària a la llista de canals. A més a més facilitam el coneixement de la realitat illenca (sí, molt especialment la mallorquina, però açò és un tema a part en què també estem treballant), de la producció cultural, dels nostres rallars... més enllà de les fronteres autonòmiques. Projectam en un mercat molt major els nostres artistes, emprenedors, iniciatives, documentals. En definitiva, tot allò que es vol donar a conèixer entre els illencs també s’oferirà a molts més espectadors. Qualsevol que es trobés amb aquesta opció sense estar condicionat per un fanatisme malaltís, l’aprofitaria sense dubtar-ho. El PP, però, tot i trobar-s’ho fet, li va girar l’esquena. Per fer estalvi? Poden explicar els contes que vulguin, però no serem nosaltres que facem el gran esforç de creure’ls.
Està clar, idò, que aplaudim el retorn d’IB3 a aquesta part important del que consideram que ha de ser el seu espai natural, però no ho volem deixar aquí. Volem aprofitar l’ocasió per refermar el nostre compromís amb l’establiment d’un continu comunicatiu que abasti tot el territori que comparteix la nostra llengua autòctona. Tenim el que tenim i res més, uns quants canals potents, la majoria públics, en català, i els tenim amagats, compartimentats. És un desaprofitament injustificable i que realment no ens podem permetre si volem que la nostra llengua sigui prou coneguda i tengui el prestigi necessari per exercir el paper de vehicle de cohesió social que li pertoca.
És per tot açò que anunciam l’adhesió de MÉS per Menorca al “Manifest per un espai comunicatiu en català” impulsat per la xarxa d’entitats “Enllaçats per la Llengua”, a la vegada que aprofitam per fer una crida a adherir-s’hi a qualsevol organització que tengui un mínim de sensibilitat envers la llengua pròpia i els drets dels ciutadans a gaudir de tots aquests canals.
Resumidament, el Manifest insta els governs corresponents a:
- Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana.
- Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes.
- Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català.
- Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc.
- Finalment, el govern espanyol, a que no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua -que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets- tinguin una presència social àmplia i normal.
El govern Bauzá va fer tots els possibles per denigrar, amagar, dividir i empetitir la nostra cultura. La recepció de mitjans de comunicació no va quedar al marge d’aquesta ofensiva. Abans de deixar els illencs sense els canals 3/24 i 33, ja s’havia preocupat de deixar els ciutadans del Principat sense IB3. Ja se sap que, per segons qui, tot estalvi és bo si ha de servir per aïllar-nos de la resta de l’espai idiomàtic. Podrien haver dissimulat procurant optimitzar recursos abans de prendre la decisió dràstica, o d’avaluar el potencial de tenir un mercat televisiu set vegades major, però el tren catalanòfob d’un PP totalment marcat per la FAES d’Aznar ja anava a tota màquina.
Tanmateix, per creure els enganys del PP quan es tracta de ferir la nostra dignitat i cohesió cultural, cal estar armat amb grans dosis de voluntarisme; o sigui, tenir moltíssimes ganes de creure’ls. O no van insultar la intel·ligència de tots els illencs quan van assegurar que unes qüestions tècniques feien impossible la recepció del 33 i el 3/24? Ara deuen voler fer creure que el desembre passat es va produir un miracle. Així idò, si el PP segueix amb el mateix discurs, per la gent que encara hi confia, el govern d’acord serà recordat com el govern dels miracles, i no només en aquesta matèria.
Ara, amb el retorn d’IB3 al Principat, el Govern de les Illes Balears compleix la seua part pel que fa a reciprocitat, cosa que ja de per si ens sembla lògica i necessària per part de qualsevol govern digne. Fem la nostra aportació a l’oferta televisiva en la nostra llengua en una comunitat on, igual que aquí, és clarament minoritària a la llista de canals. A més a més facilitam el coneixement de la realitat illenca (sí, molt especialment la mallorquina, però açò és un tema a part en què també estem treballant), de la producció cultural, dels nostres rallars... més enllà de les fronteres autonòmiques. Projectam en un mercat molt major els nostres artistes, emprenedors, iniciatives, documentals. En definitiva, tot allò que es vol donar a conèixer entre els illencs també s’oferirà a molts més espectadors. Qualsevol que es trobés amb aquesta opció sense estar condicionat per un fanatisme malaltís, l’aprofitaria sense dubtar-ho. El PP, però, tot i trobar-s’ho fet, li va girar l’esquena. Per fer estalvi? Poden explicar els contes que vulguin, però no serem nosaltres que facem el gran esforç de creure’ls.
Està clar, idò, que aplaudim el retorn d’IB3 a aquesta part important del que consideram que ha de ser el seu espai natural, però no ho volem deixar aquí. Volem aprofitar l’ocasió per refermar el nostre compromís amb l’establiment d’un continu comunicatiu que abasti tot el territori que comparteix la nostra llengua autòctona. Tenim el que tenim i res més, uns quants canals potents, la majoria públics, en català, i els tenim amagats, compartimentats. És un desaprofitament injustificable i que realment no ens podem permetre si volem que la nostra llengua sigui prou coneguda i tengui el prestigi necessari per exercir el paper de vehicle de cohesió social que li pertoca.
És per tot açò que anunciam l’adhesió de MÉS per Menorca al “Manifest per un espai comunicatiu en català” impulsat per la xarxa d’entitats “Enllaçats per la Llengua”, a la vegada que aprofitam per fer una crida a adherir-s’hi a qualsevol organització que tengui un mínim de sensibilitat envers la llengua pròpia i els drets dels ciutadans a gaudir de tots aquests canals.
Resumidament, el Manifest insta els governs corresponents a:
- Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana.
- Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes.
- Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català.
- Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc.
- Finalment, el govern espanyol, a que no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua -que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets- tinguin una presència social àmplia i normal.
