30/04/2016
Ets actes des 30è aniversari de sa LNL s’han convertit en uns jocs florals on sa classe política se celebra ella mateixa
Es discursos han estat una catefa de tòpics un darrere s’altre sense cap connexió amb sa realitat des carrer – Una autocelebració de sa classe política, incapaç de reconèixer que no s’ha conseguit cap objectiu des que se proposaren fa trenta anys
Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural de ses Illes Balears creuen que ets actes commemoratius des 30è aniversari de sa Llei de Normalisació Lingüística (LNL) s’han acabat convertint en una espècie de jocs florals que només han servit perquè sa classe política se celebràs ella mateixa amb un triple propòsit: no reconèixer es fracàs de sa llei, evitar així ses crítiques i assumir ses pertinents responsabilitats. Aquest trentè aniversari s’ha plantejat com una espècie d’autocelebració de tots es partits polítics sense cap connexió amb sa realitat des carrer. Una mostra simbòlica d’això és que es primer acte, celebrat a un aljub, hagi estat estrictament institucional, sense presència des poble ni des seus parlants.
Sa crua realitat és sa contrària de sa que prediquen es nostros patricis. Cap des defensors de sa LNL està content des resultats que s’han conseguit amb aquesta llei, per no dir res des qui no n’han estat mai partidaris que segueixen associant aquesta llei amb s’immersió obligatòria a ses escoles, sa falta de llibertat lingüística, sa politisació de sa llengua com a instrument per crear s’entelèquia des Països Catalans, o sa coacció i s’imposició lingüistiques que han trepitjat es drets des castellanoparlants o d’aquells que volien usar s’altra llengua oficial: es castellà. I entre uns i ets altres aquells que, com s’expresident Gabriel Cañellas, l’impulsaren el 1986 amb bona voluntat, però que han vist que es catalanisme responsable de posar-la en marxa i d’executar-la ha anat canviant per sa via des fets consumats es seus objectius originaris, agranant cap a ca seva. Darrerament, Cañellas s’ha queixat de sa suplantació des mallorquí, menorquí i eivissenc per un català de base barcelonina que s’ha produït a tots ets estaments oficials, sense respectar ses modalitats insulars que figuren a sa LNL.
Mentrestant, sentim es nostros patricis parlar de “consens”, de “cohesió”, de “maduresa democràtica” i de “identitat col·lectiva” entorn a una qüestió que ha provocat dins sa societat balear precisament tot lo contrari: una gran divisió i un profund malestar.
Fundació Jaume III
Foment Cultural Illes Balears
Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural de ses Illes Balears creuen que ets actes commemoratius des 30è aniversari de sa Llei de Normalisació Lingüística (LNL) s’han acabat convertint en una espècie de jocs florals que només han servit perquè sa classe política se celebràs ella mateixa amb un triple propòsit: no reconèixer es fracàs de sa llei, evitar així ses crítiques i assumir ses pertinents responsabilitats. Aquest trentè aniversari s’ha plantejat com una espècie d’autocelebració de tots es partits polítics sense cap connexió amb sa realitat des carrer. Una mostra simbòlica d’això és que es primer acte, celebrat a un aljub, hagi estat estrictament institucional, sense presència des poble ni des seus parlants.
Sa crua realitat és sa contrària de sa que prediquen es nostros patricis. Cap des defensors de sa LNL està content des resultats que s’han conseguit amb aquesta llei, per no dir res des qui no n’han estat mai partidaris que segueixen associant aquesta llei amb s’immersió obligatòria a ses escoles, sa falta de llibertat lingüística, sa politisació de sa llengua com a instrument per crear s’entelèquia des Països Catalans, o sa coacció i s’imposició lingüistiques que han trepitjat es drets des castellanoparlants o d’aquells que volien usar s’altra llengua oficial: es castellà. I entre uns i ets altres aquells que, com s’expresident Gabriel Cañellas, l’impulsaren el 1986 amb bona voluntat, però que han vist que es catalanisme responsable de posar-la en marxa i d’executar-la ha anat canviant per sa via des fets consumats es seus objectius originaris, agranant cap a ca seva. Darrerament, Cañellas s’ha queixat de sa suplantació des mallorquí, menorquí i eivissenc per un català de base barcelonina que s’ha produït a tots ets estaments oficials, sense respectar ses modalitats insulars que figuren a sa LNL.
Mentrestant, sentim es nostros patricis parlar de “consens”, de “cohesió”, de “maduresa democràtica” i de “identitat col·lectiva” entorn a una qüestió que ha provocat dins sa societat balear precisament tot lo contrari: una gran divisió i un profund malestar.
Fundació Jaume III
Foment Cultural Illes Balears
