21/05/2016
Armengol posa Balears an es servici des separatisme pancatalanista
Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural volen denunciar que, amb so reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull, Francina Armengol torna a situar ses nostres illes dins un domini pancatalà, precisament quan s’actual president de sa Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat que s’únic projecte polític que té ara mateix és sa separació d’Espanya i, en conseqüència, sa ruptura des marc constitucional i estatutari que legitima i des qual emana s’autonomia balear.
Volem recordar que s’Institut Ramon Llull és considerat per part de sa Generalitat com una “estructura d’estat” i una eficaç eina de diplomàcia cultural a s’exterior que persegueix fins polítics, com és s’independència de Catalunya.
Volem recordar a Armengol que sa Generalitat catalana vol superar s’actual marc constitucional en base a una ideologia nacionalista que mai ha renunciat a incorporar ses Balears dins s’entelèquia d’una Gran Catalunya o des Països Catalans. Es ciment de s’unió és, naturalment, sa llengua. Mostra d’això és que a s’esborrall de Constitució catalana que se presentà fa una setmana se planteja oferir sa nacionalitat catalana d’un eventual Estat Català an aquells balears –i valencians– que la vulguin. ¿Per què no l’ofereixen an es ciutadans de Salamanca i sí en canvi a balears i valencians?
Volem recordar que es projectes de construcció nacional moderns com es d’una Catalunya independent se basen fonamentalment en sa llengua com a element central, d’acord amb sa divisa “una llengua, un poble, una nació, un estat”. No són gens innocents, en conseqüència, ses aliances culturals i de promoció a s’exterior basades en sa llengua.
Ses declaracions que ha fetes avui Armengol són irresponsables, inoportunes i d’una perillosíssima complicitat amb el Procés perquè donen s’imatge a Espanya i a la resta del món que es balears en conjunt estaríem d’acord amb sa via rupturista i separatista de Puigdemont i que no mos importaria sumar-mos a ses seves brusques pes fet de compartir sa mateixa llengua. No veure això i pensar, ara mateix, que una cosa és sa llengua i s’altra sa política, és no veure-hi dos dits enfora.
Foment Cultural de Menorca