03/06/2016
És l'hora de depurar sense claveguerams
Aquests dies s'està discutint si en el Parlament Balear s'ha de tornar fer una nova moratòria per a permetre seguir construint habitatges a nuclis que encara no tenen clavegueram. Des del GOB creim que el problema no són només els nous habitatges que es puguin construir, sinó els centenars d'existents que poden estar cada dia enviant nitrats a l'aqüífer.
Cronologia de les moratòries excepcionals que es repeteixen
La Llei diu que és obligat que es disposi de sistema de sanejament perquè una parcel·la agafi la condició de solar i sigui edificable. Si no hi ha clavegueram, no es pot construir.
Per no frenar inversions en temps de crisi, en 2009 es va aprovar un Decret llei (4/2009) de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori i medi ambient, que establia un termini d'un any per tal que, de manera excepcional, es poguessin construir nous habitatges a nuclis sense clavegueram.
En aquest mateix termini d'un any, els ajuntaments venien obligats a “aprovar definitivament el projecte d'urbanització o dotació de serveis que implanti el sistema de clavegueram, incloent-hi les connexions als sistemes generals de depuració.”
L'any va passar sense fer el clavegueram (però si que es van poder adjudicar noves construccions). El març de 2010 (Decret llei 1/2010) es tornava publicar una nova moratòria per un any i s'establia l'obligació d'aprovar els projectes de sanejament. Es van fer noves cases, però no claveguerams.
El cas es va repetir amb la Llei 10/2010 de 27 de juliol, amb el Decret llei 3/2011 (aquesta vegada donava un termini de 3 anys) i amb el Decret llei 4/2013 (tornava a donar 3 anys). O sigui, que a Balears ja hem publicat cinc moratòries sobre els nuclis sense clavegueram. Ara s'està discutint si se'n publica una sisena.
Quan abordarem el problema dels nitrats?
Segur que hi haurà gent que considerarà comprensible l'interès dels propietaris de parcel·les en poder construir encara que es trobin a nuclis que no disposen de sanejament. També pot resultar comprensible l'interès del sector de la construcció o dels ajuntaments que ingressen llicències en temps de vaques magres.
Però el que no resulta concebible és que ningú abordi el greu problema de la contaminació per nitrats que, mentre no es fan els claveguerams, segueix incrementant d'any en any.
La realitat és que no hi ha cap perspectiva de fer claveguerams allà on no n'hi ha, generalment perquè els costos de connexió dels nuclis allunyats són enormes i en els pressuposts públics no hi ha partides ni se les espera.
La solució dels filtres verds
Per això fa anys que el GOB ve proposant l'opció dels filtres verds, com un sistema infinitament més econòmic, descentralitzat, sense pràcticament costos de manteniment i de depuració natural sense olors ni mosquits.
Però la seva implantació generalitzada requereix també de la implicació decidida de l'administració pública, que no pot continuar dictant moratòries amb terminis per implantar clavegueram que tothom sap que s'incompliran.
El Parlament podria contribuir a solucionar aquesta problemàtica si incorpora en un text legal la relació de nuclis que proposin els ajuntaments i que puguin quedar exempts de clavegueram centralitzat però obligats a tramitar, en un termini màxim, un pla d'implantació de filtres verds. Hi guanyarien els aqüífers, que veurien disminuïda la seva contaminació per nitrats, hi guanyarien els propietaris, que podrien fer front a aquesta obligació a costos molt menors i hi guanyaria la credibilitat institucional, perquè no és de rebut legislar sabent que no es podrà complir.
Proposar noves moratòries sense més és una opció molt irresponsable. La presència excessiva de nitrats a l'aigua provoca importants inconvenients a la ciutadania, i ja fa molts anys que es coneix la situació. És hora d'abordar-la amb seriositat.
Cronologia de les moratòries excepcionals que es repeteixen
La Llei diu que és obligat que es disposi de sistema de sanejament perquè una parcel·la agafi la condició de solar i sigui edificable. Si no hi ha clavegueram, no es pot construir.
Per no frenar inversions en temps de crisi, en 2009 es va aprovar un Decret llei (4/2009) de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori i medi ambient, que establia un termini d'un any per tal que, de manera excepcional, es poguessin construir nous habitatges a nuclis sense clavegueram.
En aquest mateix termini d'un any, els ajuntaments venien obligats a “aprovar definitivament el projecte d'urbanització o dotació de serveis que implanti el sistema de clavegueram, incloent-hi les connexions als sistemes generals de depuració.”
L'any va passar sense fer el clavegueram (però si que es van poder adjudicar noves construccions). El març de 2010 (Decret llei 1/2010) es tornava publicar una nova moratòria per un any i s'establia l'obligació d'aprovar els projectes de sanejament. Es van fer noves cases, però no claveguerams.
El cas es va repetir amb la Llei 10/2010 de 27 de juliol, amb el Decret llei 3/2011 (aquesta vegada donava un termini de 3 anys) i amb el Decret llei 4/2013 (tornava a donar 3 anys). O sigui, que a Balears ja hem publicat cinc moratòries sobre els nuclis sense clavegueram. Ara s'està discutint si se'n publica una sisena.
Quan abordarem el problema dels nitrats?
Segur que hi haurà gent que considerarà comprensible l'interès dels propietaris de parcel·les en poder construir encara que es trobin a nuclis que no disposen de sanejament. També pot resultar comprensible l'interès del sector de la construcció o dels ajuntaments que ingressen llicències en temps de vaques magres.
Però el que no resulta concebible és que ningú abordi el greu problema de la contaminació per nitrats que, mentre no es fan els claveguerams, segueix incrementant d'any en any.
La realitat és que no hi ha cap perspectiva de fer claveguerams allà on no n'hi ha, generalment perquè els costos de connexió dels nuclis allunyats són enormes i en els pressuposts públics no hi ha partides ni se les espera.
La solució dels filtres verds
Per això fa anys que el GOB ve proposant l'opció dels filtres verds, com un sistema infinitament més econòmic, descentralitzat, sense pràcticament costos de manteniment i de depuració natural sense olors ni mosquits.
Però la seva implantació generalitzada requereix també de la implicació decidida de l'administració pública, que no pot continuar dictant moratòries amb terminis per implantar clavegueram que tothom sap que s'incompliran.
El Parlament podria contribuir a solucionar aquesta problemàtica si incorpora en un text legal la relació de nuclis que proposin els ajuntaments i que puguin quedar exempts de clavegueram centralitzat però obligats a tramitar, en un termini màxim, un pla d'implantació de filtres verds. Hi guanyarien els aqüífers, que veurien disminuïda la seva contaminació per nitrats, hi guanyarien els propietaris, que podrien fer front a aquesta obligació a costos molt menors i hi guanyaria la credibilitat institucional, perquè no és de rebut legislar sabent que no es podrà complir.
Proposar noves moratòries sense més és una opció molt irresponsable. La presència excessiva de nitrats a l'aigua provoca importants inconvenients a la ciutadania, i ja fa molts anys que es coneix la situació. És hora d'abordar-la amb seriositat.
