05/06/2016
Sa Norma Sagrada se presentà anit a Menorca, a Ca n’Oliver de Mahó davant 100 persones
Joantoni Horrach i Joan Font denunciaren sa pèrdua de lèxic menorquí i balear que s’ha produït durant aquests darrers trenta anys a Menorca i la resta de Balears per mor d’una normalisació mal entesa i pitjor aplicada
Sa presentació de sa darrera novedat editorial de sa Fundació Jaume III, Sa Norma Sagrada, va congregar anit passada unes 100 persones a Ca n’Oliver a Mahó. S’acte va comptar amb sa presència de personalitats polítiques com s’exsenadora Águeda Reynés, es diputats autònomics Toni Camps i Olga Ballester, es regidors Simon Gornés, Andrés Spitzer i Pedro Gener, es coordinador de Ciutadans a Menorca, Udi Carrasco, i es coordinador de Ciutadella, Joan Canals, i s'exdiputada Aina Aguiló. També hi acudiren personalitats des món civil i literari com ets escriptors Joana Bagur i Antoni Olives.
Es president de Foment Cultural, Joan Pons, donà sa benvinguda an es centenar d’assistents, presentà es dos autors an es públic, i va fer una breu introducció on destacà tres fets principals: que Gabriel Cañellas, expresident des Govern Balear i impulsor original de sa Llei de Normalisació Lingüística reconegué recentment a Jordi Pujol que “ses modalitats insulars tornen a esser reivindicades per una part de sa població”; que es mateix Jaume Corbera, professor de filologia catalana a sa UIB ha criticat es fals triumfalisme de sa LNL celebrat pes Govern Balear, i que es català de Balears s’està substituïnt per “una llengua de cada vegada més degradada, plena d’incorreccions i de barbarismes, més empobrida, amb pèrdua progressiva del vocabulari tradicional, substituït per anglicismes, espanyolismes o paraules catalanes apreses als llibres o a TV3” i concloïa “res a veure amb el català tradicional parlat per la gent d’aquestes illes durant segles”; i finalment recordà sa subvenció denegada per s’Institut d’Estudis Baleàrics i Consell Insular de Menorca (MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca) amb unes excuses que amagaven un veto ideològic contra sa Fundació i Foment. En definitiva, Joan Pons tancà sa seua intervenció fent una crítica amb clara al·lusió a MÉS per Menorca, concretament a Miquel Àngel Maria, conseller de cultura: “¿No havíem quedat que ells eren es ‘menorquinistes’ i que defensaven es ‘català de Menorca’? idò, ¿per què censuren i deneguen una subvenció a un llibre escrit en sa nostra llengua?”.
Es portaveu de sa Fundació Jaume III i coautor, Joan Font, explicà que s’objectiu de s’investigació havia estat indagar com havia resolt s’intelligentsia catalanista es tema des mallorquí, menorquí i eivissenc en relació a s’estàndar, i que això els havia permès conèixer ses claus de per què s’estàndar actual és com és i no d’una altra manera. “S’estàndar és un producte de s’història i per tant té uns responsables amb noms i llinatges. Aquesta historicitat és lo que nega es catalanisme que presenta s’estàndar com si fos una cosa natural (com si es mapa de llengües del món s’hagués fixat de forma definitiva en es segle XIII), inexorable (que no se pot evitar), determinista (que totes ses dreceres mos menaven allà mateix) i inalterable (discutir-lo fins i tot en aquells aspectes que no han assumit es parlants és anatema). Tot aquest essencialisme dogmàtic s’ha volgut desfressar de ciència”, assegurà es portaveu.
“Durant es procés de balearisació d'IB3 del 2014 es filòlegs de s'UIB varen desaconsellar per «col·loquial» lèxic balear que havien demanat incorporar vint anys abans a sa primera edició des Diccionari de Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans”, va denunciar Font. Es portaveu demostrà documentalment que entre ses 600 paraules des mallorquí, menorquí i eivissenc que el 1995 se varen incorporar an es diccionari normatiu de s’IEC a proposta des filòlegs de s'UIB, n’hi havia que varen esser criticades a sa premsa per part des mateixos filòlegs com a massa “col·loquials” i, en conseqüència, inapropiades per usar-se en ets informatius d’IB3, tal com volien es nous assessors lingüístics de José Manuel Ruiz. “¿Què ha passat en aquests vint anys perquè es lèxic balear que abans se considerava prioritari conservar i que per això se li va voler donar caràcter normatiu incorporant-lo an es DIEC1, ara se desprecia com a “col·loquial”?, se va demanar Font.
Per sa seva banda, Joantoni Horrach, coautor de s'obra, va personificar en ses figures d’Antoni M. Alcover i Lluís V. Aracil es costum des catalanisme de destruir tot lo que no pot controlar. “N’Alcover va esser elevat an ets altars com s'apòstol de sa llengua catalana per morir com un traïdor a sa causa. Tot perquè no estava d’acord amb sa nova llengua literària fabriana que arraconava es balear. Arribà tan enfora s’odi des catalanistes cap a Alcover que varen malavejar que es Govern de Madrid no li subvencionàs es diccionari”, rematà Horrach.
Aquesta investigació rebosteja dins dotze episodis rellevants de sa llengua catalana des darrers cent anys que afecten directament Balears i que revelen es motius pels quals finalment a ses Illes s’ha acabat implantant un estàndar de substrat continental sense tenir gaire en compte es tresor filològic balear que, curiosament, se considerava es més genuí de tots fa un segle quan Fabra va escometre s'estandarisació de sa llengua catalana. “Sa transdialectisació –es fet que es catalans puguin usar lèxic insular i es balears lèxic continental– que se predicava el 1995 quan s’incorporaren aquests 600 paraules balears an es diccionari normatiu només ha funcionat en un sentit. Noltros hem acceptat com a pròpies paraules catalanes que fa trenta anys no havíem sentit dir mai per aquí. En canvi, ells no n’han acceptada cap de nostra per molt que estiguin dins es diccionari. An es mateix temps, moltíssim de lèxic balear que fins fa una trentena d’anys encara era ben viu a Menorca ha estat suplantat per mots continentals i estranys a ses Illes. Ningú pot negar sa rapidíssima pèrdua de paraules, expressions i modismes illencs que s’ha produït, curiosament, durant aquests darrers trenta anys de normalisació lingüística. Només si ses institucions de Balears se comprometen a defensar es patrimoni lingüístic de Balears a s'escola i en es medis públics, s’aturarà sa pauperisació des mallorquí, menorquí i eivissenc, cada dia més poc expressius, més fats, més insípids i més calcats, estructuralment, an es català continental i an es castellà”, va concloure Font Rosselló.
Es llibre estarà disponible sa pròxima setmana a ses principals llibreries de Menorca
Sa presentació de sa darrera novedat editorial de sa Fundació Jaume III, Sa Norma Sagrada, va congregar anit passada unes 100 persones a Ca n’Oliver a Mahó. S’acte va comptar amb sa presència de personalitats polítiques com s’exsenadora Águeda Reynés, es diputats autònomics Toni Camps i Olga Ballester, es regidors Simon Gornés, Andrés Spitzer i Pedro Gener, es coordinador de Ciutadans a Menorca, Udi Carrasco, i es coordinador de Ciutadella, Joan Canals, i s'exdiputada Aina Aguiló. També hi acudiren personalitats des món civil i literari com ets escriptors Joana Bagur i Antoni Olives.
Es president de Foment Cultural, Joan Pons, donà sa benvinguda an es centenar d’assistents, presentà es dos autors an es públic, i va fer una breu introducció on destacà tres fets principals: que Gabriel Cañellas, expresident des Govern Balear i impulsor original de sa Llei de Normalisació Lingüística reconegué recentment a Jordi Pujol que “ses modalitats insulars tornen a esser reivindicades per una part de sa població”; que es mateix Jaume Corbera, professor de filologia catalana a sa UIB ha criticat es fals triumfalisme de sa LNL celebrat pes Govern Balear, i que es català de Balears s’està substituïnt per “una llengua de cada vegada més degradada, plena d’incorreccions i de barbarismes, més empobrida, amb pèrdua progressiva del vocabulari tradicional, substituït per anglicismes, espanyolismes o paraules catalanes apreses als llibres o a TV3” i concloïa “res a veure amb el català tradicional parlat per la gent d’aquestes illes durant segles”; i finalment recordà sa subvenció denegada per s’Institut d’Estudis Baleàrics i Consell Insular de Menorca (MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca) amb unes excuses que amagaven un veto ideològic contra sa Fundació i Foment. En definitiva, Joan Pons tancà sa seua intervenció fent una crítica amb clara al·lusió a MÉS per Menorca, concretament a Miquel Àngel Maria, conseller de cultura: “¿No havíem quedat que ells eren es ‘menorquinistes’ i que defensaven es ‘català de Menorca’? idò, ¿per què censuren i deneguen una subvenció a un llibre escrit en sa nostra llengua?”.
Es portaveu de sa Fundació Jaume III i coautor, Joan Font, explicà que s’objectiu de s’investigació havia estat indagar com havia resolt s’intelligentsia catalanista es tema des mallorquí, menorquí i eivissenc en relació a s’estàndar, i que això els havia permès conèixer ses claus de per què s’estàndar actual és com és i no d’una altra manera. “S’estàndar és un producte de s’història i per tant té uns responsables amb noms i llinatges. Aquesta historicitat és lo que nega es catalanisme que presenta s’estàndar com si fos una cosa natural (com si es mapa de llengües del món s’hagués fixat de forma definitiva en es segle XIII), inexorable (que no se pot evitar), determinista (que totes ses dreceres mos menaven allà mateix) i inalterable (discutir-lo fins i tot en aquells aspectes que no han assumit es parlants és anatema). Tot aquest essencialisme dogmàtic s’ha volgut desfressar de ciència”, assegurà es portaveu.
“Durant es procés de balearisació d'IB3 del 2014 es filòlegs de s'UIB varen desaconsellar per «col·loquial» lèxic balear que havien demanat incorporar vint anys abans a sa primera edició des Diccionari de Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans”, va denunciar Font. Es portaveu demostrà documentalment que entre ses 600 paraules des mallorquí, menorquí i eivissenc que el 1995 se varen incorporar an es diccionari normatiu de s’IEC a proposta des filòlegs de s'UIB, n’hi havia que varen esser criticades a sa premsa per part des mateixos filòlegs com a massa “col·loquials” i, en conseqüència, inapropiades per usar-se en ets informatius d’IB3, tal com volien es nous assessors lingüístics de José Manuel Ruiz. “¿Què ha passat en aquests vint anys perquè es lèxic balear que abans se considerava prioritari conservar i que per això se li va voler donar caràcter normatiu incorporant-lo an es DIEC1, ara se desprecia com a “col·loquial”?, se va demanar Font.
Per sa seva banda, Joantoni Horrach, coautor de s'obra, va personificar en ses figures d’Antoni M. Alcover i Lluís V. Aracil es costum des catalanisme de destruir tot lo que no pot controlar. “N’Alcover va esser elevat an ets altars com s'apòstol de sa llengua catalana per morir com un traïdor a sa causa. Tot perquè no estava d’acord amb sa nova llengua literària fabriana que arraconava es balear. Arribà tan enfora s’odi des catalanistes cap a Alcover que varen malavejar que es Govern de Madrid no li subvencionàs es diccionari”, rematà Horrach.
Aquesta investigació rebosteja dins dotze episodis rellevants de sa llengua catalana des darrers cent anys que afecten directament Balears i que revelen es motius pels quals finalment a ses Illes s’ha acabat implantant un estàndar de substrat continental sense tenir gaire en compte es tresor filològic balear que, curiosament, se considerava es més genuí de tots fa un segle quan Fabra va escometre s'estandarisació de sa llengua catalana. “Sa transdialectisació –es fet que es catalans puguin usar lèxic insular i es balears lèxic continental– que se predicava el 1995 quan s’incorporaren aquests 600 paraules balears an es diccionari normatiu només ha funcionat en un sentit. Noltros hem acceptat com a pròpies paraules catalanes que fa trenta anys no havíem sentit dir mai per aquí. En canvi, ells no n’han acceptada cap de nostra per molt que estiguin dins es diccionari. An es mateix temps, moltíssim de lèxic balear que fins fa una trentena d’anys encara era ben viu a Menorca ha estat suplantat per mots continentals i estranys a ses Illes. Ningú pot negar sa rapidíssima pèrdua de paraules, expressions i modismes illencs que s’ha produït, curiosament, durant aquests darrers trenta anys de normalisació lingüística. Només si ses institucions de Balears se comprometen a defensar es patrimoni lingüístic de Balears a s'escola i en es medis públics, s’aturarà sa pauperisació des mallorquí, menorquí i eivissenc, cada dia més poc expressius, més fats, més insípids i més calcats, estructuralment, an es català continental i an es castellà”, va concloure Font Rosselló.
Es llibre estarà disponible sa pròxima setmana a ses principals llibreries de Menorca
