18/06/2016
La reforma de la Compilació del dret civil millora les condicions de transmissions de béns de pares a fills per als menorquins
El projecte de reforma de la Compilació del dret civil balear aprovada pel darrer Consell de Govern té conseqüències importantíssimes i específiques per a Menorca perquè, entre altres qüestions, a partir de l’entrada en vigor de la reforma –quan s’aprovi en el Parlament- els ciutadans i ciutadanes de Menorca deixaran de viure el greuge comparatiu que fins ara es produïa quan volien donar, en vida, béns als seus hereus, i es veien obligats a pagar més que la resta de balears.
A partir d’ara, els anomenats “pactes successoris” i la donació universal —institucions que permeten “avançar” en vida herència i que s’apliquen a Mallorca— seran aplicables també a Menorca.
De fet, Menorca era fins ara l’única de les Illes que no disposava d’una figura reguladora dels pactes successoris en vida dels ascendents. Aquesta decisió es tradueix, en la pràctica, en què els menorquins podran gaudir ara de millors condicions fiscals en el lliurament, en vida, de béns als seus mentre que, fins ara, si ho volien fer havien de tributar en concepte de donació.
L’avantatge que suposen aquestes figures és que aquesta mena de “donacions en vida” es consideren com a adjudicacions successòries (com si fossin herència que s’avança) i, en conseqüència, estan vinculades a la fiscalitat (més beneficiosa) de les herències i no a la de donacions, que és més onerosa, i que era la que fins ara havien de pagar els menorquins.
Què passava fins ara?
El fet que Menorca no disposàs d’aquestes figures impedia que els beneficis que es varen establir en el decret legislatiu que regula els tributs cedits per l’Estat a la Comunitat Autònoma no arribassin a Menorca. Aquest decret determinava que els pactes successoris tenen els mateixos beneficis fiscals que les adquisicions per herència o successió; és a dir, donacions en vida que tributen com a herència.
En la pràctica, això suposa que si un pare de Menorca vol donar en vida béns al seu fill s’havia d’abonar —fins ara— el 7% en imposts de donació. Mentre, a Mallorca —per exemple— si aquesta donació es fa en forma de “pacte successori”, ja es tributaria com a herència; de tal manera que per als primers 700.000 euros, el tipus impositiu aplicable és de l’1%.
Per tant, la diferència és clara: la tributació era fins ara (almenys fins a valors de 700.000 euros), un 6% més cara per als menorquins que per a la resta de ciutadans de les Illes. Amb els canvis introduïts en la Compilació es traslladen a Menorca aquestes figures, que just eren incloses en el llibre de Mallorca de la Compilació.
Naturalesa d’aquestes figures:
*El pacte successori: els descendents, legitimaris (els qui tenen dret a la legítima) i emancipats renuncien a la totalitat dels seus drets successoris o únicament a la legítima a canvi d’alguna atribució de béns o compensació que hagin rebut en vida dels seus ascendents.
*Donació universal: és una modalitat de pacte successori en vida, que afecta la totalitat dels béns del donant i permet també fer donacions en vida com si fossin adjudicacions successòries (en aquest cas es pot decidir que sigui efectiva a la mort del donant o en vida).
En matèria successòria, a més d’aquestes específiques millores per a Menorca, també seran aplicables a l’illa altres reformes introduïdes que afecten les altres illes i que són:
— A partir d’ara, la successió intestada serà a favor de la Comunitat Autònoma i no de l’Estat (els béns d’aquells qui moren sense testament ni parents).
— El dret a legítima desapareix en cas de separació efectiva del cònjuge vidu.
— En cas de segones núpcies, es pot acordar la destinació dels béns als fills respectius, sense que la llei hi posi límit per efectes de la legítima que li correspondria al nou cònjuge.
— Protecció a les persones amb discapacitat: no podrà heretar d’elles qui no les hagi atès perquè els ha negat els aliments; també es pot decidir que en vida del fill o filla amb discapacitat s’han de garantir instruments i béns —per assegurar-ne la cura— independentment dels altres parents. Així, es pot acordar un fideïcomís sobre la quota legitimària global en favor de la persona dependent, de manera que els altres legitimaris hi podran accedir just quan aquesta persona mori.
La segona clau de la reforma per a Menorca: la modernització de la societat rural menorquina per garantir-ne la continuïtat
A banda de la matèria successòria, la reforma de la Compilació afecta també la regulació de la institució pròpia menorquina de la societat rural perquè introdueix mesures que la modernitzen i reforcen la figura de “ses amitges” menorquina, i detallen el contingut del contracte i dels elements que necessàriament ha de tenir.
La societat rural menorquina és un contracte de societat civil entre el propietari d’una finca rústica i el conreador per explotar associativament la finca en estreta col·laboració. És el sistema, encara avui, més estès a l’Illa. No és una societat mercantil, tot i que res no impedeix que el propietari i el conreador puguin crear una comunitat de béns.
El propietari i el conreador han d’actuar sempre de manera mancomunada (acord necessari entre ells per a les decisions). Els successors poden continuar amb la societat.
El problema és que, fins ara, es concretava molt poc el règim de funcionament i hi havia manca de precisió en alguns aspectes, com ara, per exemple, com es patrimonialitzen determinats béns abans inexistents (per exemple, la quota lletera, les subvencions, les denominacions d’origen, la comercialització del nom, l’agroturisme...).
Per tot això, s’ha reformat l’article que regulava la societat (64), per reforçar-la, fixar un contingut mínim del contracte, i garantir la perdurabilitat d’aquesta institució del tradicional del camp menorquí.
A partir d’ara:
El contracte fixarà la durada de la societat rural, una durada que en cap cas podrà ser inferior a un any. També ha d’incorporar, com a mínim, com es distribueix la participació en els guanys i pèrdues, així com la mota (dotació ramadera de la finca) o aportació del titular de la finca i de la resta que ha de fer cada una de les parts.
Els contractes es prorrogaran tàcitament per un any, tret que alguna de les parts no ho vulgui.
El contracte no s’ extingeix per la mort dels titulars i poden ocupar els seus llocs els successors, però quan es tracti dels successors del conreador, aquests han de seguir col·laborant en l’explotació de la finca.
Les decisions entre les parts han de ser sempre mancomunades (necessària aprovació conjunta).
En cas de ser més d’un propietari, aquests han d’actuar solidàriament i així respondran davant el conreador.
Si els conreadors són dos o més, just serà possible el contracte si responen solidàriament davant el propietari o quan el contracte tingui per objecte aprofitament diversos i compatibles.
Aquestes condicions introduïdes permeten adaptar l’explotació als distints usos i aprofitaments que pot tenir avui una finca.
A partir d’ara, els anomenats “pactes successoris” i la donació universal —institucions que permeten “avançar” en vida herència i que s’apliquen a Mallorca— seran aplicables també a Menorca.
De fet, Menorca era fins ara l’única de les Illes que no disposava d’una figura reguladora dels pactes successoris en vida dels ascendents. Aquesta decisió es tradueix, en la pràctica, en què els menorquins podran gaudir ara de millors condicions fiscals en el lliurament, en vida, de béns als seus mentre que, fins ara, si ho volien fer havien de tributar en concepte de donació.
L’avantatge que suposen aquestes figures és que aquesta mena de “donacions en vida” es consideren com a adjudicacions successòries (com si fossin herència que s’avança) i, en conseqüència, estan vinculades a la fiscalitat (més beneficiosa) de les herències i no a la de donacions, que és més onerosa, i que era la que fins ara havien de pagar els menorquins.
Què passava fins ara?
El fet que Menorca no disposàs d’aquestes figures impedia que els beneficis que es varen establir en el decret legislatiu que regula els tributs cedits per l’Estat a la Comunitat Autònoma no arribassin a Menorca. Aquest decret determinava que els pactes successoris tenen els mateixos beneficis fiscals que les adquisicions per herència o successió; és a dir, donacions en vida que tributen com a herència.
En la pràctica, això suposa que si un pare de Menorca vol donar en vida béns al seu fill s’havia d’abonar —fins ara— el 7% en imposts de donació. Mentre, a Mallorca —per exemple— si aquesta donació es fa en forma de “pacte successori”, ja es tributaria com a herència; de tal manera que per als primers 700.000 euros, el tipus impositiu aplicable és de l’1%.
Per tant, la diferència és clara: la tributació era fins ara (almenys fins a valors de 700.000 euros), un 6% més cara per als menorquins que per a la resta de ciutadans de les Illes. Amb els canvis introduïts en la Compilació es traslladen a Menorca aquestes figures, que just eren incloses en el llibre de Mallorca de la Compilació.
Naturalesa d’aquestes figures:
*El pacte successori: els descendents, legitimaris (els qui tenen dret a la legítima) i emancipats renuncien a la totalitat dels seus drets successoris o únicament a la legítima a canvi d’alguna atribució de béns o compensació que hagin rebut en vida dels seus ascendents.
*Donació universal: és una modalitat de pacte successori en vida, que afecta la totalitat dels béns del donant i permet també fer donacions en vida com si fossin adjudicacions successòries (en aquest cas es pot decidir que sigui efectiva a la mort del donant o en vida).
En matèria successòria, a més d’aquestes específiques millores per a Menorca, també seran aplicables a l’illa altres reformes introduïdes que afecten les altres illes i que són:
— A partir d’ara, la successió intestada serà a favor de la Comunitat Autònoma i no de l’Estat (els béns d’aquells qui moren sense testament ni parents).
— El dret a legítima desapareix en cas de separació efectiva del cònjuge vidu.
— En cas de segones núpcies, es pot acordar la destinació dels béns als fills respectius, sense que la llei hi posi límit per efectes de la legítima que li correspondria al nou cònjuge.
— Protecció a les persones amb discapacitat: no podrà heretar d’elles qui no les hagi atès perquè els ha negat els aliments; també es pot decidir que en vida del fill o filla amb discapacitat s’han de garantir instruments i béns —per assegurar-ne la cura— independentment dels altres parents. Així, es pot acordar un fideïcomís sobre la quota legitimària global en favor de la persona dependent, de manera que els altres legitimaris hi podran accedir just quan aquesta persona mori.
La segona clau de la reforma per a Menorca: la modernització de la societat rural menorquina per garantir-ne la continuïtat
A banda de la matèria successòria, la reforma de la Compilació afecta també la regulació de la institució pròpia menorquina de la societat rural perquè introdueix mesures que la modernitzen i reforcen la figura de “ses amitges” menorquina, i detallen el contingut del contracte i dels elements que necessàriament ha de tenir.
La societat rural menorquina és un contracte de societat civil entre el propietari d’una finca rústica i el conreador per explotar associativament la finca en estreta col·laboració. És el sistema, encara avui, més estès a l’Illa. No és una societat mercantil, tot i que res no impedeix que el propietari i el conreador puguin crear una comunitat de béns.
El propietari i el conreador han d’actuar sempre de manera mancomunada (acord necessari entre ells per a les decisions). Els successors poden continuar amb la societat.
El problema és que, fins ara, es concretava molt poc el règim de funcionament i hi havia manca de precisió en alguns aspectes, com ara, per exemple, com es patrimonialitzen determinats béns abans inexistents (per exemple, la quota lletera, les subvencions, les denominacions d’origen, la comercialització del nom, l’agroturisme...).
Per tot això, s’ha reformat l’article que regulava la societat (64), per reforçar-la, fixar un contingut mínim del contracte, i garantir la perdurabilitat d’aquesta institució del tradicional del camp menorquí.
A partir d’ara:
El contracte fixarà la durada de la societat rural, una durada que en cap cas podrà ser inferior a un any. També ha d’incorporar, com a mínim, com es distribueix la participació en els guanys i pèrdues, així com la mota (dotació ramadera de la finca) o aportació del titular de la finca i de la resta que ha de fer cada una de les parts.
Els contractes es prorrogaran tàcitament per un any, tret que alguna de les parts no ho vulgui.
El contracte no s’ extingeix per la mort dels titulars i poden ocupar els seus llocs els successors, però quan es tracti dels successors del conreador, aquests han de seguir col·laborant en l’explotació de la finca.
Les decisions entre les parts han de ser sempre mancomunades (necessària aprovació conjunta).
En cas de ser més d’un propietari, aquests han d’actuar solidàriament i així respondran davant el conreador.
Si els conreadors són dos o més, just serà possible el contracte si responen solidàriament davant el propietari o quan el contracte tingui per objecte aprofitament diversos i compatibles.
Aquestes condicions introduïdes permeten adaptar l’explotació als distints usos i aprofitaments que pot tenir avui una finca.
