19/08/2016
Exoneracions agràries o descontrol urbanístic en rústic?
Aprofitar la imatge del sector agrari lligat al camp i al paisatge, per emmascarar intencions poc confessables, és una pràctica que s'utilitza de tant en tant. El projecte de Decret que impulsa la Direcció General d'Agricultura del Govern Balear sobre exoneracions de les condicions urbanístiques d'edificis i instal·lacions agràries inclou coses que no semblen de rebut.
El debat aquí no és sobre quines activitats es permeten o no fer en sòl rústic, sinó quins límits i quines condicions tindran les intervencions que impliquin actuacions urbanístiques en el camp.
La polèmica redacció d'aquest text que s'ha de debatre pròximament, i que ja ha motivat informes crítics dels propis Consells insulars de Mallorca i Menorca, parteix de la base que algunes activitats poden necessitar instal·lacions que entrin en contradicció amb algun paràmetre urbanístic i que s'ha de deixar oberta la possibilitat d'exonerar-ho.
El problema comença quan es veu que les excepcions urbanístiques poden ser totes: superfície màxima construïble, percentatge màxim d'ocupació, altura màxima dels edificis, volum màxim construïble, característiques tipològiques dels edificis, característiques estètiques i constructives, condicions d'ubicació, condicions de posició...
I la cosa es multiplica quan es vol aplicar a edificis i usos en diferents situacions: edificacions i instal·lacions agràries i complementàries (o sigui, dedicades a usos no agraris) de nova planta, edificacions i instal·lacions agràries i complementàries que siguin objecte de legalitzacions (o sigui, que s'han construït il·legalment), o edificacions agràries existents que es vulguin destinar a les activitats complementàries agroturístiques.
Que tot això es pugui exonerar amb una senzilla memòria agronòmica i una resolució del Departament d'Agricultura, no sembla que respongui a cap ordenació territorial racional i en canvi sembla adobar futurs episodis de polèmiques urbanístiques.
Si aquest Decret s'arriba a aprovar, al camp de totes les illes es podrien fer intervencions urbanístiques sense limitacions. A ningú se li escapa que el sòl rústic és el gran pastís que queda per a les operacions especulatives.
El GOB es mostra partidari a Menorca de facilitar la creació d'activitats econòmiques que siguin un complement, però no una substitució, de l'activitat agrària. I s'ha de diferenciar molt clarament aquelles operacions que no impliquen ampliacions edificatòries (explotacions agràries que lloguen una o dues habitacions existents) de les que proposen ampliacions o nous edificis.
Les condicions urbanístiques han de ser clares i transparents. Han d'estar fixades i publicades. Una cosa és la gestió agrària i l'altra l'urbanisme al camp. S'espera que el debat dins del Govern recondueixi el tema cap a paràmetres més sensats.
El debat aquí no és sobre quines activitats es permeten o no fer en sòl rústic, sinó quins límits i quines condicions tindran les intervencions que impliquin actuacions urbanístiques en el camp.
La polèmica redacció d'aquest text que s'ha de debatre pròximament, i que ja ha motivat informes crítics dels propis Consells insulars de Mallorca i Menorca, parteix de la base que algunes activitats poden necessitar instal·lacions que entrin en contradicció amb algun paràmetre urbanístic i que s'ha de deixar oberta la possibilitat d'exonerar-ho.
El problema comença quan es veu que les excepcions urbanístiques poden ser totes: superfície màxima construïble, percentatge màxim d'ocupació, altura màxima dels edificis, volum màxim construïble, característiques tipològiques dels edificis, característiques estètiques i constructives, condicions d'ubicació, condicions de posició...
I la cosa es multiplica quan es vol aplicar a edificis i usos en diferents situacions: edificacions i instal·lacions agràries i complementàries (o sigui, dedicades a usos no agraris) de nova planta, edificacions i instal·lacions agràries i complementàries que siguin objecte de legalitzacions (o sigui, que s'han construït il·legalment), o edificacions agràries existents que es vulguin destinar a les activitats complementàries agroturístiques.
Que tot això es pugui exonerar amb una senzilla memòria agronòmica i una resolució del Departament d'Agricultura, no sembla que respongui a cap ordenació territorial racional i en canvi sembla adobar futurs episodis de polèmiques urbanístiques.
Si aquest Decret s'arriba a aprovar, al camp de totes les illes es podrien fer intervencions urbanístiques sense limitacions. A ningú se li escapa que el sòl rústic és el gran pastís que queda per a les operacions especulatives.
El GOB es mostra partidari a Menorca de facilitar la creació d'activitats econòmiques que siguin un complement, però no una substitució, de l'activitat agrària. I s'ha de diferenciar molt clarament aquelles operacions que no impliquen ampliacions edificatòries (explotacions agràries que lloguen una o dues habitacions existents) de les que proposen ampliacions o nous edificis.
Les condicions urbanístiques han de ser clares i transparents. Han d'estar fixades i publicades. Una cosa és la gestió agrària i l'altra l'urbanisme al camp. S'espera que el debat dins del Govern recondueixi el tema cap a paràmetres més sensats.
