25/08/2016
Energies renovables i territori, un debat necessari.
L'ampliació del parc solar de Son Salomó, al nord de Ciutadella, posa sobre la taula el debat entre energies renovables i ús del territori. Un tema que no ha estat mai fàcil de resoldre allà on s'ha donat, però que cal abordar amb serenor si es vol tenir una actitud responsable.
El projecte que es discuteix va ser aprovat l'anterior legislatura havent passat desapercebut i sense haver rebut al·legacions en contra. Es tracta d'una intervenció molt gran, de l'ordre de 173 hectàrees, que podria aportar devers el 20 % de l'energia elèctrica de Menorca. En aquests moments, l'illa té un 3 % d'electricitat provinent de renovables i un 97 % provinent de fòssils.
Tenim sobre la taula idò, una polèmica territorial causada per una instal·lació que podria significar un avanç ambiental important. Per alguns agents socials el posicionament pot ser més senzill, però no per al GOB, que treballa amb temes ambientals.
La necessitat d'avançar cap a percentatges significatius de renovables és indiscutible per aquesta associació. Els efectes de les energies fòssils sobre el canvi climàtic ja tenen consens en el món científic i les conseqüències són un escalfament bastant més ràpid del que s'havia previst, que perjudicarà greument la nostra economia, afectant l'agricultura, les reserves d'aigua o el turisme. Menorca no pot continuar inhibint-se d'aquesta qüestió.
Per a passar a produccions significatives, necessàriament s'hauran de fer intervencions en sòl rústic, amb les tecnologies que estan suficientment desenvolupades actualment.
L'alternativa de teulades, sense deixar d'impulsar-se, seguiria sent testimonial. Imaginem que una campanya amb molt d'èxit aconsegueix convèncer a a mil propietaris perquè posin 20 plaques solars cadascun al seus sostres. Després de mil projectes i mil tramitacions, tindríem aproximadament allò que ja es produeix actualment al parc existent de Son Salomó, és a dir, devers un 1 % de l'electricitat que consumim.
La producció eòlica, sense tampoc descartar-la, resulta molt més polèmica perquè en una illa com Menorca es veu des de molt de punts. Més problemàtica resulta encara la termosolar per electricitat, que requereix grans extensions amb instal·lacions molt visibles.
A partir d'aquests premisses, el GOB ha anat treballant per mirar de reduir l'extensió que es preveu afectar a l'ampliació de Son Salomó, però sense perdre l'aportació energètica del projecte.
L'entitat creu que pot ser possible reduir l'espai de l'ordre d'un 30 %, a partir d'optimitzar la tecnologia disponible, i fer-ho a les zones de més interès etnològic. Però igualment caldrà assumir una intervenció considerable, que mai ha de significar la destrucció de l'esmentat patrimoni, sinó la seva conservació per uns centenars d'anys més.
L'aposta ha de ser aconseguir que el territori que ha d'albergar les plaques no sigui transformat com un espai industrial, que l'estructura del sòl no es vegi alterada, que es respecti la xarxa de parets seques, que els elements etnològics siguin restaurats pels promotors, i que el parc solar no es detecti des dels itineraris més habituals.
De forma que el territori sigui usat per a la producció de renovables, però no consumit, com ho seria si s'urbanitzàs. La feina que es va fer en el primer parc ha permès que l'actual projecte s'hagi plantejat amb aquests termes.
En el repte energètic entenem que caldrà prestar territori, però no sacrificar-lo. De tal forma que qualque dia (perquè hagem après a consumir manco o tinguem tecnologies més netes i eficients) els terrenys prestats puguin ser retornats, en millors condicions que en l'actualitat. Ens oposem a més petroli i a més gas, però volem modular les renovables.
Aquest debat no l'haurem de fer només per l'ampliació de Son Salomó. Si el govern central que es formi no incrementa el seu atac sobre les renovables i fa inviable la seva materialització, potser podríem arribar a tenir un 20 % d'energia alternativa a Menorca. Encara ens quedaria l'altre 80 % que s'abasteix amb fòssils.
Si d'aquesta polèmica en sabem treure criteris i conclusions, farem un favor al present i al futur.
G.O.B.
El projecte que es discuteix va ser aprovat l'anterior legislatura havent passat desapercebut i sense haver rebut al·legacions en contra. Es tracta d'una intervenció molt gran, de l'ordre de 173 hectàrees, que podria aportar devers el 20 % de l'energia elèctrica de Menorca. En aquests moments, l'illa té un 3 % d'electricitat provinent de renovables i un 97 % provinent de fòssils.
Tenim sobre la taula idò, una polèmica territorial causada per una instal·lació que podria significar un avanç ambiental important. Per alguns agents socials el posicionament pot ser més senzill, però no per al GOB, que treballa amb temes ambientals.
La necessitat d'avançar cap a percentatges significatius de renovables és indiscutible per aquesta associació. Els efectes de les energies fòssils sobre el canvi climàtic ja tenen consens en el món científic i les conseqüències són un escalfament bastant més ràpid del que s'havia previst, que perjudicarà greument la nostra economia, afectant l'agricultura, les reserves d'aigua o el turisme. Menorca no pot continuar inhibint-se d'aquesta qüestió.
Per a passar a produccions significatives, necessàriament s'hauran de fer intervencions en sòl rústic, amb les tecnologies que estan suficientment desenvolupades actualment.
L'alternativa de teulades, sense deixar d'impulsar-se, seguiria sent testimonial. Imaginem que una campanya amb molt d'èxit aconsegueix convèncer a a mil propietaris perquè posin 20 plaques solars cadascun al seus sostres. Després de mil projectes i mil tramitacions, tindríem aproximadament allò que ja es produeix actualment al parc existent de Son Salomó, és a dir, devers un 1 % de l'electricitat que consumim.
La producció eòlica, sense tampoc descartar-la, resulta molt més polèmica perquè en una illa com Menorca es veu des de molt de punts. Més problemàtica resulta encara la termosolar per electricitat, que requereix grans extensions amb instal·lacions molt visibles.
A partir d'aquests premisses, el GOB ha anat treballant per mirar de reduir l'extensió que es preveu afectar a l'ampliació de Son Salomó, però sense perdre l'aportació energètica del projecte.
L'entitat creu que pot ser possible reduir l'espai de l'ordre d'un 30 %, a partir d'optimitzar la tecnologia disponible, i fer-ho a les zones de més interès etnològic. Però igualment caldrà assumir una intervenció considerable, que mai ha de significar la destrucció de l'esmentat patrimoni, sinó la seva conservació per uns centenars d'anys més.
L'aposta ha de ser aconseguir que el territori que ha d'albergar les plaques no sigui transformat com un espai industrial, que l'estructura del sòl no es vegi alterada, que es respecti la xarxa de parets seques, que els elements etnològics siguin restaurats pels promotors, i que el parc solar no es detecti des dels itineraris més habituals.
De forma que el territori sigui usat per a la producció de renovables, però no consumit, com ho seria si s'urbanitzàs. La feina que es va fer en el primer parc ha permès que l'actual projecte s'hagi plantejat amb aquests termes.
En el repte energètic entenem que caldrà prestar territori, però no sacrificar-lo. De tal forma que qualque dia (perquè hagem après a consumir manco o tinguem tecnologies més netes i eficients) els terrenys prestats puguin ser retornats, en millors condicions que en l'actualitat. Ens oposem a més petroli i a més gas, però volem modular les renovables.
Aquest debat no l'haurem de fer només per l'ampliació de Son Salomó. Si el govern central que es formi no incrementa el seu atac sobre les renovables i fa inviable la seva materialització, potser podríem arribar a tenir un 20 % d'energia alternativa a Menorca. Encara ens quedaria l'altre 80 % que s'abasteix amb fòssils.
Si d'aquesta polèmica en sabem treure criteris i conclusions, farem un favor al present i al futur.
G.O.B.
