Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

08/10/2016

S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears

S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fuente: Fundació Jaume III
C’s presentà dijous passat una PNL on demanava fomentar s’ús i s’estudi de ses modalitats a s’escola i a IB3 – S’esquerra s’aferra a tòpics i clixés superats
 
Dijous passat tota s’esquerra balear va tornar a votar contra una proposta parlamentària presentada per C’s on demanava que es Govern fomentàs s’ús i s’estudi de ses modalitats a s’escola i en es medis de comunicació públics. Sa proposta de C’s també demanava que es diari de sessions de parlament balear que transcriu ses intervencions des diputats recollís fil per randa es mallorquí, menorquí i s’eivissenc que usen a ses seves intervencions sense estandarisar-les fins a s’extrem que, com digué Xavier Pericay, hi ha diputats que no se senten reconeguts. PSIB, Més, Podem i PI hi votaren en contra. PP i C’s, a favor.
 
Sa Fundació Jaume III deplora s’aversió que produeixen ses modalitats a tota s’esquerra balear i an es PI. Aquests partits parteixen de sa falsa premissa que ses modalitats, que circunscriuen erròniament només a un àmbit familiar i privat, se conservaran de totes maneres ja que poden coexistir amb una llengua estàndar que les arracona. Això pot passar a sa Part Forana on es fet que sa gent xerri normalment mallorquí compensa s’influència de lo que aprenen a s’escola. Això no passa, emperò, en aquelles bandes on es mallorquí (es mateix raonament val pes menorquí/eivissenc) ha deixat d’esser s’idioma familiar i social. Es català que aprenen es castellanoparlants i ets immigrants ja no és mallorquí, sinó un català molt més acostat a lo que xerren a Girona que a lo que sempre hem xerrat a Mallorca. Aquest efecte diglòssic s’evitaria si a s’escola també s’ensenyàs un mallorquí –tot lo formal que se vulgui– molt més acostat a sa llengua viva de Mallorca, seguint per exemple es llibre editat pes Govern i s’IEB fa tres anys “Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears” (Ed. IEB, 2013), des qual n’adjuntam imatge de sa portada.
 
Per altra banda, no entenem que es diputats de s’esquerra balear exigesquin que es locutors d’IB3 xerrin un català estàndar en es programes més formals com ets informatius quan sa majoria d’ells, a un àmbit de màxima formalitat com és un parlament autonòmic, fan tot lo contrari i segueixen usant es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Mostren es llautó amb sa seva incoherència.
 
S’esquerra balear i es PI s’aferren a tòpics i clixés superats. En primer lloc, confonen llengua amb estàndar; i dialecte amb modalitat. Hi ha moltes  formes dialectals de Balears que, tal com demostra “Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears” (Ed. IEB, 2013), són admeses per sa normativa i que podrien formar part des model de llengua formal –i que en una petita part ja hi formen part– que utilisen es llibres de text o es medis públics. Ademés, es diputats ignoren que un estàndar por estar basat en un dialecte (model centralista), en tots es dialectes (model composicional) o haver-hi un estàndar per cada dialecte (model d’estàndars autònoms). S’actual estàndar està basat en un dialecte: es català central. Lo que es nostros polítics s’haurien de demanar és perquè han acceptat per Balears un model centralista que té per referència Catalunya i no Balears a pesar de sa nostra indubtable riquesa lingüística. Si es catalans tenen es seu propi estàndar i es valencians també, mos demanam per què es balears no podem tenir es nostro estàndar propi que reculli sa nostra forma viva de xerrar. Tal com passa a moltíssimes altres bandes.
 
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III
S’esquerra balear veu bubotes per tot i torna a votar contra ses modalitats balears
Fundació Jaume III

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.