28/11/2016
Per camins antics, cap a Trepucó
El passat diumenge es va celebrar una nova excursió dins del programa dedicat a la Menorca Talaiòtica, que organitzen conjuntament el Consell Insular i el GOB. En aquesta ocasió, es va caminar des des Castell fins al jaciment de Trepucó.
Unes 70 persones es van reunir a l'aparcament de l'escola, en un agradable matí de tardor. La combinació de camins va permetre veure diferents ambients. Des dels inexplicables abocaments incontrolats a la perifèria del polígon industrial, fins a zones d'hortals i amples camps de conreu amb bestiar.
A destacar els antics camins de bístia, on no hi podien passar encara els carros. El desbrossament assenyat d'aquestes vies ha permès que mantenguin un gran atractiu paisatgístic mentre s'avança per la senda estretament delimitada per les dues parets. L'art de la construcció en pedra seca mostra alguns testimonis molt ben integrats de botadors, antics portells paredats o enderrossalls reconstruïts.
El destí principal era el gran jaciment de Trepucó, un indret que ja va ser excavat en els anys trenta i que ho ha tornat ser de manera més recent. Una taula imponent, front a un talaiot de molt de diàmetre, s'ajunten a les restes del que seria el poblat i a intervencions fetes en temps més moderns.
Usat i transformat per diversos episodis de conflicte, va servir també per parlar dels mítics foners, que van ser l'artilleria de cartaginesos i romans en guerres externes, de les quals, amb sort, retornaven amb altres empremtes culturals.
Poc abans de les 13:30 h s'arribava al punt d'inici, amb la satisfacció d'un matí aprofitat en molts aspectes. El cel s'anava ennuvolant i, després de permetre l'excursió, es mostraria generós amb una pluja que l'illa necessita.
Unes 70 persones es van reunir a l'aparcament de l'escola, en un agradable matí de tardor. La combinació de camins va permetre veure diferents ambients. Des dels inexplicables abocaments incontrolats a la perifèria del polígon industrial, fins a zones d'hortals i amples camps de conreu amb bestiar.
A destacar els antics camins de bístia, on no hi podien passar encara els carros. El desbrossament assenyat d'aquestes vies ha permès que mantenguin un gran atractiu paisatgístic mentre s'avança per la senda estretament delimitada per les dues parets. L'art de la construcció en pedra seca mostra alguns testimonis molt ben integrats de botadors, antics portells paredats o enderrossalls reconstruïts.
El destí principal era el gran jaciment de Trepucó, un indret que ja va ser excavat en els anys trenta i que ho ha tornat ser de manera més recent. Una taula imponent, front a un talaiot de molt de diàmetre, s'ajunten a les restes del que seria el poblat i a intervencions fetes en temps més moderns.
Usat i transformat per diversos episodis de conflicte, va servir també per parlar dels mítics foners, que van ser l'artilleria de cartaginesos i romans en guerres externes, de les quals, amb sort, retornaven amb altres empremtes culturals.
Poc abans de les 13:30 h s'arribava al punt d'inici, amb la satisfacció d'un matí aprofitat en molts aspectes. El cel s'anava ennuvolant i, després de permetre l'excursió, es mostraria generós amb una pluja que l'illa necessita.
