31/01/2017
Sa Fundació Jaume III demana a sa Direcció General de Política Lingüística que deixi fer ses proves orals en mallorquí, menorquí i eivissenc
A ses proves orals per obtenir es certificats de català necessaris per accedir a una plaça pública
–Una actitud contrària a ses recomanacions de sa nova Gramàtica Catalana que aposta per una identificació més gran de sa llengua amb sos territoris
Sa Fundació Jaume III demana a sa Direcció General de Política Lingüística des Govern balear que permeti que a ses proves orals destinades a obtenir qualsevol des certificats oficials de català (B2, C1, C2…) se pugui usar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, ses modalitats insulars reconegudes pes nostro Estatut d’Autonomia a s’article 35. Una notícia que ha tret avui un diari local informa que és més bo de fer examinar-se en mallorquí, menorquí i eivissenc a sa delegació de s’Institut Ramon Llull de Madrid que aquí a Palma de Mallorca, un fet que hauria de fer empegueir ses nostres autoritats i que torna a posar en evidència s’hiperfabrisme rabiós des nostros mestres de català.
És simptomàtic que a Madrid o a Catalunya mateix entenguin molt més sa pluralitat lingüística de sa nostra llengua que a Balears, on pareix que es nostros mestres han de fer esforços extres per llevar-se es pecat original de no haver nat en es Principat i no esser catalans de rel. Unes actituds immobilistes que són incompatibles amb sa nova tendència de sa nova Gramàtica Catalana que recomana una major flexibilitat respecte a ses varietats dialectals per conseguir una connexió territorial més forta.
No té cap sentit que aquí a Balears obliguin, a sa prova oral, a examinar es nostros estudiants en modalitat estàndar quan s’estàndar oral a Balears ha fracassat: pràcticament ningú usa s’estàndar quan parla espontàniament en públic, ni tan sols a esferes tan formals com puguin esser es parlament balear, es centres educatius, s’universitat, es plens des consells insulars i dets ajuntaments, conferències, declaracions públiques…. Si es nostros prohoms públics només usen s’estàndar oral quan reciten un text escrit, no entenem que s’exigesqui an ets estudiants balears que facin sa prova oral en un català estàndar que possiblement mai més utilisaran quan s’hagin de dirigir a un públic balear.
Creim que és una magnífica ocasió perquè sa Direcció General de Política Lingüística en mans de Més rectifiqui i demostri que sí respecta s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.
Fundació Jaume III
Sa Fundació Jaume III demana a sa Direcció General de Política Lingüística des Govern balear que permeti que a ses proves orals destinades a obtenir qualsevol des certificats oficials de català (B2, C1, C2…) se pugui usar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, ses modalitats insulars reconegudes pes nostro Estatut d’Autonomia a s’article 35. Una notícia que ha tret avui un diari local informa que és més bo de fer examinar-se en mallorquí, menorquí i eivissenc a sa delegació de s’Institut Ramon Llull de Madrid que aquí a Palma de Mallorca, un fet que hauria de fer empegueir ses nostres autoritats i que torna a posar en evidència s’hiperfabrisme rabiós des nostros mestres de català.
És simptomàtic que a Madrid o a Catalunya mateix entenguin molt més sa pluralitat lingüística de sa nostra llengua que a Balears, on pareix que es nostros mestres han de fer esforços extres per llevar-se es pecat original de no haver nat en es Principat i no esser catalans de rel. Unes actituds immobilistes que són incompatibles amb sa nova tendència de sa nova Gramàtica Catalana que recomana una major flexibilitat respecte a ses varietats dialectals per conseguir una connexió territorial més forta.
No té cap sentit que aquí a Balears obliguin, a sa prova oral, a examinar es nostros estudiants en modalitat estàndar quan s’estàndar oral a Balears ha fracassat: pràcticament ningú usa s’estàndar quan parla espontàniament en públic, ni tan sols a esferes tan formals com puguin esser es parlament balear, es centres educatius, s’universitat, es plens des consells insulars i dets ajuntaments, conferències, declaracions públiques…. Si es nostros prohoms públics només usen s’estàndar oral quan reciten un text escrit, no entenem que s’exigesqui an ets estudiants balears que facin sa prova oral en un català estàndar que possiblement mai més utilisaran quan s’hagin de dirigir a un públic balear.
Creim que és una magnífica ocasió perquè sa Direcció General de Política Lingüística en mans de Més rectifiqui i demostri que sí respecta s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.
Fundació Jaume III
