18/05/2017
L’AJUNTAMENT DE MAÓ INCREMENTARÀ LES INVERSIONS PER AL 2017 EN MÉS DE DOS MILIONS D’EUROS
L’increment prové de l’aplicació de 2.325.435 euros del superàvit pressupostari del 2016 a inversions financerament sostenibles.
Sumats als 2.812.415 euros ja consignats a inversions en el pressupost, l’apartat d’inversions reals a Maó per al 2017 sumarà més de 5,1 milions d’euros.
El consistori prioritzarà els projectes de caràcter social, ambiental i esportiu, i les millores del patrimoni municipal.
Aquest matí, l’alcadessa Conxa Juanola, el primer tinent d’Alcaldia, Héctor Pons, i el tinent d’Alcaldia d’Hisenda, Jordi Tutzó, han presentat l’aplicació del superàvit dels pressupostos municipals, que implicarà un increment de les inversions a Maó previstes per al 2017 de 2.325.435 euros.
Aquesta quantitat, sumada als 2.812.415 euros ja consignats als pressupostos, farà créixer les inversions de l’Ajuntament per al 2017 fins als 5,1 milions d’euros.
Conxa Juanola ha mostrat la seva satisfacció “per aquest increment, que fins ara no s’havia pogut dur a terme per diferents circumstàncies”, i ha afegit que “hem prioritzat projectes relacionats amb els recursos, aigua potable, recollida d’aigua i sanejament; amb el tema social i esportiu; tema ambiental; i millores pel que fa al patrimoni municipal, en relació als edificis que necessiten una posada a punt”.
Per la seva banda, Jordi Tutzó ha explicat que “la disposició addicional sexta de la llei Montoro dóna un respir parcial als ajuntaments”, ja que mitjançant el compliment d’una sèrie de condicions, que Maó compleix, permet destinar a inversions una part del superàvit. És per això, ha explicat Tutzó, que l’equip de govern proposa destinar 2.325.435 euros provinents del superàvit del 2016 a inversions financerament sostenibles.
Finalment, Héctor Pons, ha explicat que la flexibilització de la llei Montoro “ens permet fer política amb els doblers recaptats per l’Ajuntament, que és el que correspon” i ha assenyalat que “és una cosa que hauria de ser normal, ja que hi ha una llei que continua restant autonomia als ajuntaments, però que a força de pressió, sembla que a poc a poc s’anirà flexibilitzant”. “Com a mínim, els doblers de l’Ajuntament serviran per fer política, per donar solucions a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes i de la ciutat en general i, per tant, aquest és motiu de satisfacció”, ha afirmat Pons.
L’Ajuntament de Maó destinarà 2.325.435 euros a inversions financerament sostenibles
La liquidació del pressupost 2016 de l’Ajuntament de Maó, reflecteix un resultat positiu acumulat de 6.164.264 euros. És per això que, a partir de l’informe favorable del Servei d’Intervenció, l’actual equip de govern proposarà destinar 2.325.435 euros a inversions sostenibles en el primer expedient de modificació de crèdits, que es durà a plenari per aprovació aquest mes de maig.
Aquestes inversions es podrien agrupar en:
· Projectes relacionats amb la gestió de l’aigua: 123.812 euros
· Projectes d’obra pública, destacant una important actuació al penya-segat de la zona del Parc Rochina: 900.196 euros
· Actuacions de manteniment i reparació en diversos edificis que necessiten una actuació urgent, com és el cas de la Residència Geriàtrica Assistida: 192.062 euros
· Inversions en equipament informàtic per a la implementació definitiva de l’Administració Electrònica: 99.615 euros
· Rehabilitació definitiva de la Casa de Ses Monges, ubicada enfront de la residència geriàtrica, per ser ocupada per diversos serveis i que alliberarà espai en la mateixa RGA: 459.924 euros
· Construcció d’un dipòsit soterrat per a la recollida d’aigua al Poliesportiu i uns vestidors per a la zona de la pista d’atletisme: 549.826 euros
Flexibilització de la LOEPSF
L’article 32 de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) regula el destí del superàvit pressupostari de les administracions públiques, indicant que aquest s’ha de destinar a reduir endeutament net. Per altra banda, la disposició addicional sexta, prorrogada recentment per a aquest 2017, permet destinar una part del superàvit a:
· Atendre Obligacions Pendents d’Aplicar (OPA) al pressupost, comptabilitzades a 31 de desembre de l’exercici anterior.
· Finançar Inversions Financerament Sostenibles
Inversions que vénen definides per llei i que han de complir una sèrie de requisits, com el de ser imputables al capítol 6 d’inversions reals dels pressupostos o tenir una vida útil superior als 5 anys. La llei també estableix una sèrie de programes als quals es pot destinar a la inversió, com poden ser: vies públiques, parcs i jardins, rehabilitacions i reparacions d’immobles de titularitat municipal, etc.
A més, per tal que les entitats locals puguin proposar aquestes inversions han de complir diversos requisits legals, entre ells:
· L’endeutament municipal amb entitats de crèdit ha de ser inferior al 75% dels recursos ordinaris. Actualment, l’endeutament de l’Ajuntament de Maó està al voltant del 25%.
· S’ha de complir el termini legal de pagament a proveïdors, establert en 30 dies. A finals de l’any 2016, l’Ajuntament comptava amb un període mitjà de pagament de 19,83 dies.
Properes inversions
L’Ajuntament estudiarà, més endavant, la realització de noves inversions en projectes sostenibles, sempre amb el límit marcat pel Servei d’Intervenció de l’Ajuntament que, de moment, considera com a no disponibles un total de 3.096.209 euros, la meitat del superàvit. Si es fes ús d’aquesta quantitat, es podria incórrer en l’incompliment del sostre de despesa, paràmetre també marcat per les lleis Montoro, que marquen un límit de despesa a les entitats locals, encara que estiguin en una situació completament sanejada, com és el cas de Maó.
Precisament, això és el que sembla que persegueixi la llei Montoro: que els ens locals encarin la despesa només amb l’estalvi de la mateixa entitat i els ingressos per recursos ordinaris, i dificultar l’endeutament, sense tenir en compte la situació particular de cada institució, imposant un sostre de despesa que restringeix l’autonomia municipal.
Aquesta no és una situació exclusiva de l’Ajuntament de Maó, ja que el superàvit de tots els ajuntaments espanyols gira entorn dels 7.000 milions d’euros, i des de diferents institucions, com la Federación Española de Municipios y Provincias, es reclama una flexibilització de la normativa per tal que els municipis puguin reinvertir el seu propi superàvit allà on es detectin carències, mitjançant polítiques de despesa social, creació de llocs de feina, etc.
Sumats als 2.812.415 euros ja consignats a inversions en el pressupost, l’apartat d’inversions reals a Maó per al 2017 sumarà més de 5,1 milions d’euros.
El consistori prioritzarà els projectes de caràcter social, ambiental i esportiu, i les millores del patrimoni municipal.
Aquest matí, l’alcadessa Conxa Juanola, el primer tinent d’Alcaldia, Héctor Pons, i el tinent d’Alcaldia d’Hisenda, Jordi Tutzó, han presentat l’aplicació del superàvit dels pressupostos municipals, que implicarà un increment de les inversions a Maó previstes per al 2017 de 2.325.435 euros.
Aquesta quantitat, sumada als 2.812.415 euros ja consignats als pressupostos, farà créixer les inversions de l’Ajuntament per al 2017 fins als 5,1 milions d’euros.
Conxa Juanola ha mostrat la seva satisfacció “per aquest increment, que fins ara no s’havia pogut dur a terme per diferents circumstàncies”, i ha afegit que “hem prioritzat projectes relacionats amb els recursos, aigua potable, recollida d’aigua i sanejament; amb el tema social i esportiu; tema ambiental; i millores pel que fa al patrimoni municipal, en relació als edificis que necessiten una posada a punt”.
Per la seva banda, Jordi Tutzó ha explicat que “la disposició addicional sexta de la llei Montoro dóna un respir parcial als ajuntaments”, ja que mitjançant el compliment d’una sèrie de condicions, que Maó compleix, permet destinar a inversions una part del superàvit. És per això, ha explicat Tutzó, que l’equip de govern proposa destinar 2.325.435 euros provinents del superàvit del 2016 a inversions financerament sostenibles.
Finalment, Héctor Pons, ha explicat que la flexibilització de la llei Montoro “ens permet fer política amb els doblers recaptats per l’Ajuntament, que és el que correspon” i ha assenyalat que “és una cosa que hauria de ser normal, ja que hi ha una llei que continua restant autonomia als ajuntaments, però que a força de pressió, sembla que a poc a poc s’anirà flexibilitzant”. “Com a mínim, els doblers de l’Ajuntament serviran per fer política, per donar solucions a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes i de la ciutat en general i, per tant, aquest és motiu de satisfacció”, ha afirmat Pons.
L’Ajuntament de Maó destinarà 2.325.435 euros a inversions financerament sostenibles
La liquidació del pressupost 2016 de l’Ajuntament de Maó, reflecteix un resultat positiu acumulat de 6.164.264 euros. És per això que, a partir de l’informe favorable del Servei d’Intervenció, l’actual equip de govern proposarà destinar 2.325.435 euros a inversions sostenibles en el primer expedient de modificació de crèdits, que es durà a plenari per aprovació aquest mes de maig.
Aquestes inversions es podrien agrupar en:
· Projectes relacionats amb la gestió de l’aigua: 123.812 euros
· Projectes d’obra pública, destacant una important actuació al penya-segat de la zona del Parc Rochina: 900.196 euros
· Actuacions de manteniment i reparació en diversos edificis que necessiten una actuació urgent, com és el cas de la Residència Geriàtrica Assistida: 192.062 euros
· Inversions en equipament informàtic per a la implementació definitiva de l’Administració Electrònica: 99.615 euros
· Rehabilitació definitiva de la Casa de Ses Monges, ubicada enfront de la residència geriàtrica, per ser ocupada per diversos serveis i que alliberarà espai en la mateixa RGA: 459.924 euros
· Construcció d’un dipòsit soterrat per a la recollida d’aigua al Poliesportiu i uns vestidors per a la zona de la pista d’atletisme: 549.826 euros
Flexibilització de la LOEPSF
L’article 32 de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) regula el destí del superàvit pressupostari de les administracions públiques, indicant que aquest s’ha de destinar a reduir endeutament net. Per altra banda, la disposició addicional sexta, prorrogada recentment per a aquest 2017, permet destinar una part del superàvit a:
· Atendre Obligacions Pendents d’Aplicar (OPA) al pressupost, comptabilitzades a 31 de desembre de l’exercici anterior.
· Finançar Inversions Financerament Sostenibles
Inversions que vénen definides per llei i que han de complir una sèrie de requisits, com el de ser imputables al capítol 6 d’inversions reals dels pressupostos o tenir una vida útil superior als 5 anys. La llei també estableix una sèrie de programes als quals es pot destinar a la inversió, com poden ser: vies públiques, parcs i jardins, rehabilitacions i reparacions d’immobles de titularitat municipal, etc.
A més, per tal que les entitats locals puguin proposar aquestes inversions han de complir diversos requisits legals, entre ells:
· L’endeutament municipal amb entitats de crèdit ha de ser inferior al 75% dels recursos ordinaris. Actualment, l’endeutament de l’Ajuntament de Maó està al voltant del 25%.
· S’ha de complir el termini legal de pagament a proveïdors, establert en 30 dies. A finals de l’any 2016, l’Ajuntament comptava amb un període mitjà de pagament de 19,83 dies.
Properes inversions
L’Ajuntament estudiarà, més endavant, la realització de noves inversions en projectes sostenibles, sempre amb el límit marcat pel Servei d’Intervenció de l’Ajuntament que, de moment, considera com a no disponibles un total de 3.096.209 euros, la meitat del superàvit. Si es fes ús d’aquesta quantitat, es podria incórrer en l’incompliment del sostre de despesa, paràmetre també marcat per les lleis Montoro, que marquen un límit de despesa a les entitats locals, encara que estiguin en una situació completament sanejada, com és el cas de Maó.
Precisament, això és el que sembla que persegueixi la llei Montoro: que els ens locals encarin la despesa només amb l’estalvi de la mateixa entitat i els ingressos per recursos ordinaris, i dificultar l’endeutament, sense tenir en compte la situació particular de cada institució, imposant un sostre de despesa que restringeix l’autonomia municipal.
Aquesta no és una situació exclusiva de l’Ajuntament de Maó, ja que el superàvit de tots els ajuntaments espanyols gira entorn dels 7.000 milions d’euros, i des de diferents institucions, com la Federación Española de Municipios y Provincias, es reclama una flexibilització de la normativa per tal que els municipis puguin reinvertir el seu propi superàvit allà on es detectin carències, mitjançant polítiques de despesa social, creació de llocs de feina, etc.
