07/06/2017
Un Memorial Day amb accent en l'emigració
Avui matí, organitzat per la Navy League de Madrid, s'ha celebrat el Memorial Day en honor a Farragut, amb una àmplia representació d'autoritats civils, militars i diplomàtiques de Menorca, Balears i els Estats Units.
L'alcaldessa, en la salutació institucional, ha dit:
«Es comprèn fàcilment, en la meva condició d’alcaldessa i, per tant, d’autoritat civil i no militar, que vulgui posar l’accent en la perspectiva de l’emigració, quan evocam la personalitat de Farragut, fins i tot per damunt de la valuosa dimensió militar i de la seva demostrada intel·ligència per a la guerra naval. Farragut, com a fill d’un emigrant a les terres d’Amèrica del Nord, no deixa de ser una vida associada al fet de provenir d’una família que havia abandonat el lloc d'origen per cercar noves possibilitats aquí, on semblava que les expectatives de progrés i de benestar personal eren superiors a les del lloc de procedència. Per tant, Farragut pot ser vist com un exemple de superació, en segona generació, de les expectatives que havien animat son pare. Moltes vegades els triomfs dels fills dels emigrants mantenen una relació directa amb l’esperança amb què els pares —la primera generació— comencen l’aventura de l’emigració. En tot cas, al voltant de la idea de l’emigració, jo només vull deixar apuntada la reflexió, de gran importància social, que representa per a les persones emigrades, i també per a les nacions d’acollida. Europa, ara mateix, té ben viva aquesta formulació a la qual faig referència».
L'alcaldessa, en la salutació institucional, ha dit:
«Es comprèn fàcilment, en la meva condició d’alcaldessa i, per tant, d’autoritat civil i no militar, que vulgui posar l’accent en la perspectiva de l’emigració, quan evocam la personalitat de Farragut, fins i tot per damunt de la valuosa dimensió militar i de la seva demostrada intel·ligència per a la guerra naval. Farragut, com a fill d’un emigrant a les terres d’Amèrica del Nord, no deixa de ser una vida associada al fet de provenir d’una família que havia abandonat el lloc d'origen per cercar noves possibilitats aquí, on semblava que les expectatives de progrés i de benestar personal eren superiors a les del lloc de procedència. Per tant, Farragut pot ser vist com un exemple de superació, en segona generació, de les expectatives que havien animat son pare. Moltes vegades els triomfs dels fills dels emigrants mantenen una relació directa amb l’esperança amb què els pares —la primera generació— comencen l’aventura de l’emigració. En tot cas, al voltant de la idea de l’emigració, jo només vull deixar apuntada la reflexió, de gran importància social, que representa per a les persones emigrades, i també per a les nacions d’acollida. Europa, ara mateix, té ben viva aquesta formulació a la qual faig referència».
