Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

12/07/2017

Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana

Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
Fuente: GOB
Es continuen detectant moviments en les línies de protecció del domini públic derivat de la Llei de Costes a Menorca. En aquest cas, es tracta d'una zona aferrada a la urbanització de cala Galdana.

La darrera delimitació de domini públic, feta en 2008, incorporava una zona de protecció a la vorera de la part final del torrent de cala Galdana, que separa els municipis de Ferreries i Ciutadella. La Llei de Costes diu que els terrenys confrontants amb el límit interior de la riba del mar estan gravats amb la servitud de protecció, que tindrà una amplada de 100 metres o de 20 metres, depenent de la seva classificació urbanística.

Així ho recollia la proposta de 2008, però la societat propietària de la vorera de llevant del torrent va presentar un Recurs, que va ser admès per Costes i que implica eliminar aquesta protecció. Ara s'ha publicat oficialment i el GOB creu que l'argumentació esgrimida no concorda amb la realitat, per la qual cosa ha presentat també un Recurs perquè la protecció es mantengui.

La zona que es pot veure afectada per aquesta desprotecció està en bona part qualificada com ANEI i no seria edificable, però hi queden uns 6.000 m2 que es considera sòl rústic comú i que estan aferrats a la zona urbanitzada. Per tant, si desapareix la protecció del domini públic, és un espai que podria ser reclassificat en una conjuntura política favorable (veure plànol adjunt).

Es dona la casualitat que es tracta de la mateixa societat (Aprovechamiento Terrenos Diseminados S.L.) que va aconseguir que Jaume Matas, quan era ministre, els compràs una gran zona a cala Mitjana. La mateixa que, en la passada legislatura, va cedir uns terrenys de manera suposadament gratuïta al conseller Alejandre per fer un aparcament nou per donar servei a aquella platja, però que en realitat anava acompanyat del compromís de reclassificació de terrenys que eren rústics i que podrien ser urbanitzats.

L'argumentació esgrimida per aquesta societat ara per desprotegir la zona del torrent de cala Galdana es basa en un article que diu que les zones que s'inundin com a conseqüència de l'obra humana no tindran zona de protecció. Resulta però, que els terrenys en qüestió ja es trobaven inundats en 1956, abans de començar cap obra d'urbanització a cala Galdana.

El GOB ho demostra amb documentació gràfica al Recurs de Reposició que ha presentat davant la Ministra de Medi Ambient i que demana que es mantingui la protecció associada al domini públic, tal i com diu la Llei.

 
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB
Costes desprotegeix una parcel·la aferrada a la urbanització de cala Galdana
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.