04/08/2017
Carretera. Teoria i dades.
Cada vegada que es produeix qualque accident greu a les carreteres de Menorca, s'obre una lògica polèmica sobre les possibilitats de minimitzar aquestes tristes notícies. Les famílies que han perdut alguna persona en els accidents, difícilment hi trobaran consol, però com a societat estem obligats a analitzar les maneres de fer més segures les carreteres.
És aquest argument, el de la seguretat, un dels que s'estan esgrimint sovint per demanar el desdoblament en la carretera general de Menorca. Però les informacions disponibles no apunten a que això sigui una via per fer-la més segura. Vegem quines són les dades.
En primer lloc, no s'ha d'oblidar que, en un accident, entren en joc tres elements bàsics: el vehicle, la carretera i el conductor. A les nostres terres, els vehicles acostumen a estar en bon estat. De la carretera en parlarem a continuació. Però dels tres elements esmentats, el més important és el tercer, la persona que condueix. Això és el que explica que a totes les carreteres es produeixin accidents. Amb conductors imprudents, no hi ha carreteres bones.
Ara bé, si acceptam que la majoria de conductors es comporten amb correcció, llavors les estadístiques ens poden donar una idea de quines carreteres són les més perilloses. Perquè, quan la culpa és del disseny de la carretera, els accidents s'acumulen a determinats punts. Són els que tècnicament s'anomenen punts negres i la Direcció General de Trànsit ha anat publicant anuaris que mostren on hi ha els punts negres de les carreteres de tot l'Estat.
El darrer anuari publicat és de 2014, però per agafar una sèrie més gran podem mirar quina és la realitat dels punts negres que es troben a les carreteres de Balears en els darrers quatre anys dels que es tenen dades.
El resum es pot veure al gràfic adjunt. Però en definitiva les dades oficials, de la DGT del Ministeri de l'Interior, ens diuen que:
- En 2011 es van registrar 35 punts negres a Mallorca, 4 a Eivissa i cap a Menorca.
- En 2012 n'hi va haver 33 a Mallorca, 5 a Eivissa i cap a Menorca.
- En 2013 se'n van comptar 58 a Mallorca, 19 a Eivissa i cap a Menorca.
- En 2014 (darrer any publicat) n'hi va haver 48 a Mallorca, 12 a Eivissa i cap a Menorca.
La campanya que s'ha llençat aquests dies a Menorca per demanar un desdoblament diu literalment: “la actual carretera general de Menorca llamada Me-1, es una carretera convencional de un carril para cada sentido y llena de puntos negros.”
Les dades, no les opinions, demostren que aquesta afirmació, que és la base per moure la campanya, és completament falsa. Per tant, qui la promou no sembla que cerqui seguretat. Deu buscar altres coses manco confessables (més velocitat, desgast polític, etc).
Però si continuam mirant les estadístiques hi trobam encara més informacions sucoses. La teoria que diu que les carreteres desdoblades són més segures també cau en picat. La carretera desdoblada d'Eivissa a Sant Antoni, anomenada C-731, té quatre punts negres en 2013 i quatre punts negres en 2014.
Si miram Mallorca, la carretera desdoblada Palma Manacor, anomenada Ma-15, té 6 punts negres en 2014 i 8 punts negres en 2013. La nostra carretera general de Menorca, que alguns qualifiquen de “tercermundista” té zero punts negres. Cap ni un.
Abordar els reptes reals
La velocitat acostuma a ser el factor més important a l'hora de definir la gravetat d'un accident. Aquí les estadístiques sí que són ben clares. Segons el darrer informe de sinistralitat vial (de 2015), el 65 % dels accidents a Espanya succeeixen a les zones urbanes i el 35 % en carretera. Però el 74 % de les víctimes mortals es produeixen en els accidents de carretera. A major velocitat, major risc de gravetat en cas d'accident. Menorca té ara mateix les carreteres més segures de Balears. I si realment el que ens preocupa són els accidents greus, no ens convé gens una carretera desdoblada, perquè implicaria incrementar la gravetat potencial de qualsevol accident.
Per tant, hem de centrar l'atenció en els veritables reptes en matèria de seguretat viària: l'excés de velocitat, la falta de vigilància en moments clau (matinades de cap de setmana), la manca d'informació sobre l'estalvi real de temps que es pot guanyar fent avançaments (1 minut?, 2 minuts?, 5 minuts?), el costum dels darrers temps d'anar mirant el mòbil, etc. Com veim, tot està lligat a qui condueix, no a la via en qüestió.
Un tema tan difícil com són els falliments de persones en accident, es presta a tota casta de reaccions. Algunes passionals, d'altres més interessades per la vessant política. Totes són comprensibles, però com a col·lectivitat, no ens podem moure només per aquesta casta de raonaments.
La carretera general de Menorca no té cap punt negre. Ho demostren les dades. Està clar que s'hi poden fer millores en alguns indrets, però el problema principal dels accidents a Menorca no és la carretera.
Des del GOB creim que és bo parlar de seguretat vial, que també implica abordar coses com els problemes de la massificació turística de ple estiu, els cotxes de lloguer sense límit, la necessitat de promoure més el transport públic, facilitar altres tipus de mobilitat, etc.
Tothom aposta per evitar al màxim els accidents. Apuntem idò cap els problemes reals i no desviem l'atenció en teories que no se sostenen.
Les dades, no les opinions, demostren que aquesta afirmació, que és la base per moure la campanya, és completament falsa. Per tant, qui la promou no sembla que cerqui seguretat. Deu buscar altres coses manco confessables (més velocitat, desgast polític, etc).
Però si continuam mirant les estadístiques hi trobam encara més informacions sucoses. La teoria que diu que les carreteres desdoblades són més segures també cau en picat. La carretera desdoblada d'Eivissa a Sant Antoni, anomenada C-731, té quatre punts negres en 2013 i quatre punts negres en 2014.
Si miram Mallorca, la carretera desdoblada Palma Manacor, anomenada Ma-15, té 6 punts negres en 2014 i 8 punts negres en 2013. La nostra carretera general de Menorca, que alguns qualifiquen de “tercermundista” té zero punts negres. Cap ni un.
Abordar els reptes reals
La velocitat acostuma a ser el factor més important a l'hora de definir la gravetat d'un accident. Aquí les estadístiques sí que són ben clares. Segons el darrer informe de sinistralitat vial (de 2015), el 65 % dels accidents a Espanya succeeixen a les zones urbanes i el 35 % en carretera. Però el 74 % de les víctimes mortals es produeixen en els accidents de carretera. A major velocitat, major risc de gravetat en cas d'accident. Menorca té ara mateix les carreteres més segures de Balears. I si realment el que ens preocupa són els accidents greus, no ens convé gens una carretera desdoblada, perquè implicaria incrementar la gravetat potencial de qualsevol accident.
Per tant, hem de centrar l'atenció en els veritables reptes en matèria de seguretat viària: l'excés de velocitat, la falta de vigilància en moments clau (matinades de cap de setmana), la manca d'informació sobre l'estalvi real de temps que es pot guanyar fent avançaments (1 minut?, 2 minuts?, 5 minuts?), el costum dels darrers temps d'anar mirant el mòbil, etc. Com veim, tot està lligat a qui condueix, no a la via en qüestió.
Un tema tan difícil com són els falliments de persones en accident, es presta a tota casta de reaccions. Algunes passionals, d'altres més interessades per la vessant política. Totes són comprensibles, però com a col·lectivitat, no ens podem moure només per aquesta casta de raonaments.
La carretera general de Menorca no té cap punt negre. Ho demostren les dades. Està clar que s'hi poden fer millores en alguns indrets, però el problema principal dels accidents a Menorca no és la carretera.
Des del GOB creim que és bo parlar de seguretat vial, que també implica abordar coses com els problemes de la massificació turística de ple estiu, els cotxes de lloguer sense límit, la necessitat de promoure més el transport públic, facilitar altres tipus de mobilitat, etc.
Tothom aposta per evitar al màxim els accidents. Apuntem idò cap els problemes reals i no desviem l'atenció en teories que no se sostenen.
