04/09/2017
Operacions urbanístiques disfressades de turisme rural
Menorca està vivint una allau de projectes teòricament orientats a crear una nova oferta d'allotjament turístic al camp. Però algunes d'aquestes iniciatives simplement semblen buscar una vella recepta econòmica: l'especulació urbanística. Hi ha casos diàfans.
En principi, crear alguns nous establiments d'agroturisme o d'hotel rural no semblava una idea sense seny. Podien ser un ingrés econòmic que complementàs l'activitat agrària (i que, per tant, ajudàs a mantenir-la) i que servís per obrir segments turístics diferenciats del majoritari de sol i platja a partir d'aprofitar edificis singulars. Dissortadament, s'estan veien exemples que demostren que són altres els objectius.
El darrer cas és el lloc de Son Vell, a Ciutadella, que pretén transformar per a usos turístics quatre naus que es van construir en 2011 per albergar el bestiar de lloc. Són quatre naus pràcticament noves, de més de 350 m2 cadascuna i que es volen ampliar a 475 m2 (en total 1.900 m2), que se sumarien als casats del lloc (1.100 m2) un bouer antic (540 m2), un altre bouer anomenat petit (300 m2) i dos bouers accessoris (170 m2). No satisfets amb aquesta operació, encara demanen una excepció per poder afegir un edifici de nova planta de 270 m2. Si es compte en volum, l'operació conjunta superaria els 16.500 m3 d'edificació.
El resultat pretén ser un allotjament per a més de 140 persones i una activitat agrària que es queda sense edificis de suport i que per a la qual, segurament, demanaran després poder tornar a construir. No seria el primer ni el segon cas dels darrers mesos (Sant Llorenç, Sa Marjal, Torralba...). Per cert, el promotor és una societat limitada dedicada a l'activitat immobiliària.
Aquest cas de Son Vell agreuja altres precedents que ja s'havien vist, que pretenen usar bouers moderns per ser destinats a usos turístics, o edificacions molt allunyades de les cases per convertir-se en habitacions (amb la corresponent habilitació de camins rodats, dotacions, etc).
Després d'analitzar diferents projectes, es constata que no hi ha límits per a demanar nous edificis per a usos agraris, que no hi ha exigència d'antiguitat mínima per a les edificacions auxiliars que es vulguin destinar a usos turístics, i que tampoc hi ha límit en el nombre de places turístiques que es vulguin fer en sòl rústic. Quan es veuen aquests resultats, es pot entendre alguns dels motius reals de la campanya contra el Pla Territorial Insular que es va viure en aquests anys passats.
Ara la porta és oberta a l'especulació urbanística en el sòl rústic de Menorca. Comencen a sumar-se projectes (n'hi ha més en tràmit) que pretenen usar totes les edificacions existents al lloc per a usos turístics, amb la intenció de després afegir noves construccions que es volen justificar per a usos agraris (nous bouers, bodegues, tafones, etc), però que tampoc tindrien condicions per, si volen, d'aquí a un any, ser destinades a altres usos.
Crida l'atenció que cap d'ells proposa rehabilitar edificis agraris per a nous usos agraris. Tots aposten per emprar els edificis existents per a usos turístics, i afegir noves construccions amb finalitats suposadament agràries.
Menorca, que havia aconseguit salvar el sòl rústic del procés d'urbanització que han patit les terres veïnes, ofereix una encletxa legal que alguns gabinets especialitzats estan aprofitant. Són casos que deslegitimen altres iniciatives que podrien ser interessants de veritat.
Tot això es pretén maquillar amb l'aura d'un turisme diferenciat. Quan es veuen de prop, són operacions clarament emmarcades en la tradicional especulació urbanística de comprar o tenir terrenys rústics, aconseguir llicències per a construir més coses, i després vendre car (es ven tota la propietat o per parts amb acords entre privats). No obren noves dinàmiques econòmiques. En realitat, recuperen velles dinàmiques que semblaven ja superades.
Legalment, es tramiten com a activitats complementàries a l'activitat agrària (que queda, com veim, de manera purament testimonial, si és que alguna cosa hi queda). A més, els projectes es tramiten per a ser declarats d'interès general.
El GOB ha anat presentant al·legacions a diferents projectes advertint de les contradiccions que es detecten en aquests tipus d'iniciatives i, per suposat, discutint que tenguin cap aspecte que pugui ser considerat d'interès general.
En temes urbanístics, poques coses solen ser casuals. En aquests moments, Menorca encara es regeix per la Norma Territorial Transitòria aprovada a la passada legislatura, així com per algunes lleis que no s'han revisat. La combinació ofereix resultats que poca gent esperava, però que alguns gabinets especialitzats saben com treballar.
Als governants actuals els toca buscar remeis ràpids contra aquesta nova amenaça que no té cap aspecte d'aturar-se pel seu compte.
El darrer cas és el lloc de Son Vell, a Ciutadella, que pretén transformar per a usos turístics quatre naus que es van construir en 2011 per albergar el bestiar de lloc. Són quatre naus pràcticament noves, de més de 350 m2 cadascuna i que es volen ampliar a 475 m2 (en total 1.900 m2), que se sumarien als casats del lloc (1.100 m2) un bouer antic (540 m2), un altre bouer anomenat petit (300 m2) i dos bouers accessoris (170 m2). No satisfets amb aquesta operació, encara demanen una excepció per poder afegir un edifici de nova planta de 270 m2. Si es compte en volum, l'operació conjunta superaria els 16.500 m3 d'edificació.
El resultat pretén ser un allotjament per a més de 140 persones i una activitat agrària que es queda sense edificis de suport i que per a la qual, segurament, demanaran després poder tornar a construir. No seria el primer ni el segon cas dels darrers mesos (Sant Llorenç, Sa Marjal, Torralba...). Per cert, el promotor és una societat limitada dedicada a l'activitat immobiliària.
Aquest cas de Son Vell agreuja altres precedents que ja s'havien vist, que pretenen usar bouers moderns per ser destinats a usos turístics, o edificacions molt allunyades de les cases per convertir-se en habitacions (amb la corresponent habilitació de camins rodats, dotacions, etc).
Després d'analitzar diferents projectes, es constata que no hi ha límits per a demanar nous edificis per a usos agraris, que no hi ha exigència d'antiguitat mínima per a les edificacions auxiliars que es vulguin destinar a usos turístics, i que tampoc hi ha límit en el nombre de places turístiques que es vulguin fer en sòl rústic. Quan es veuen aquests resultats, es pot entendre alguns dels motius reals de la campanya contra el Pla Territorial Insular que es va viure en aquests anys passats.
Ara la porta és oberta a l'especulació urbanística en el sòl rústic de Menorca. Comencen a sumar-se projectes (n'hi ha més en tràmit) que pretenen usar totes les edificacions existents al lloc per a usos turístics, amb la intenció de després afegir noves construccions que es volen justificar per a usos agraris (nous bouers, bodegues, tafones, etc), però que tampoc tindrien condicions per, si volen, d'aquí a un any, ser destinades a altres usos.
Crida l'atenció que cap d'ells proposa rehabilitar edificis agraris per a nous usos agraris. Tots aposten per emprar els edificis existents per a usos turístics, i afegir noves construccions amb finalitats suposadament agràries.
Menorca, que havia aconseguit salvar el sòl rústic del procés d'urbanització que han patit les terres veïnes, ofereix una encletxa legal que alguns gabinets especialitzats estan aprofitant. Són casos que deslegitimen altres iniciatives que podrien ser interessants de veritat.
Tot això es pretén maquillar amb l'aura d'un turisme diferenciat. Quan es veuen de prop, són operacions clarament emmarcades en la tradicional especulació urbanística de comprar o tenir terrenys rústics, aconseguir llicències per a construir més coses, i després vendre car (es ven tota la propietat o per parts amb acords entre privats). No obren noves dinàmiques econòmiques. En realitat, recuperen velles dinàmiques que semblaven ja superades.
Legalment, es tramiten com a activitats complementàries a l'activitat agrària (que queda, com veim, de manera purament testimonial, si és que alguna cosa hi queda). A més, els projectes es tramiten per a ser declarats d'interès general.
El GOB ha anat presentant al·legacions a diferents projectes advertint de les contradiccions que es detecten en aquests tipus d'iniciatives i, per suposat, discutint que tenguin cap aspecte que pugui ser considerat d'interès general.
En temes urbanístics, poques coses solen ser casuals. En aquests moments, Menorca encara es regeix per la Norma Territorial Transitòria aprovada a la passada legislatura, així com per algunes lleis que no s'han revisat. La combinació ofereix resultats que poca gent esperava, però que alguns gabinets especialitzats saben com treballar.
Als governants actuals els toca buscar remeis ràpids contra aquesta nova amenaça que no té cap aspecte d'aturar-se pel seu compte.
