Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

13/10/2017

Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell

Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Fuente: Mpdtc
Esta mañana, el conseller de Cultura y Educación del Consell Insular de Menorca, Miguel Ángel María, y el vicepresidente primero y consellr de Cultura, Patrimonio y Deportes del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, han visitado la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell.

Esta intervención arqueológica se enmarca dentro del proyecto «Entre Islas. Insularidad, interacción con el exterior y complejidad social: los asentamientos costeros de la edad del bronce en las Islas Baleares », que tiene como objetivo recoger nuevos datos sobre los asentamientos de la edad del bronce situados cerca del mar. Este proyecto incluye también la excavación del yacimiento de Sa Ferradura (Manacor), y ha sido impulsado por la Asociación de Amigos del Museo de Historia de Manacor, el Ayuntamiento de Manacor y el Ayuntamiento de Ciutadella, con el apoyo económico de los Consells de Menorca y Mallorca.

Se trata de la séptima campaña de excavación de un proyecto que comenzó en 2011. Los directores y responsables de este proyecto son los arqueólogos Montserrat Anglada y María José León, de Menorca; y Damià Ramis y Magdalena Salas, de Mallorca.

Los consellers han destacado que este proyecto es fruto de una colaboración en el ámbito científico entre arqueólogos de las dos islas; pero también en el ámbito institucional, ya que participan diversas instituciones de ambas islas. En cuanto a la intervención en Cala Morell, el Consell Insular de Menorca ha aportado este año 8.700 €, a través de la convocatoria de ayudas a la investigación histórica y arqueológica, y el ayuntamiento de Ciutadella ha aportado 1.500 euros. En cuanto a la intervención en Sa Ferradura, el Consell Insular de Mallorca ha destinado 8.800 euros a los trabajos de laboratorio relacionadas con la campaña de este año.

Cuando se inició este proyecto, se disponía de pocos datos sobre los asentamientos costeros de la edad del bronce en Mallorca y Menorca, aunque este tipo de poblados son relativamente abundantes, sobre todo en Menorca. La mayor parte de los datos disponibles provenían sólo de las excavaciones de Cap de Forma (Maó), excavado por un equipo de la Universidad de Sassari (Cerdeña) desde 1997.

La interpretación tradicional de estos asentamientos los relacionaba con el comercio marítimo del bronce final, pero gracias a las investigaciones desarrolladas en Cala Morell y Sa Ferradura, hoy sabemos que algunos estuvieron ocupados ya durante la fase anterior, y que los contactos comerciales con el exterior no parecen ser la motivación principal de estos asentamientos. Aparentemente, su ubicación en lugares costeros inaccesibles responde a la necesidad de defenderse de los ataques de otras comunidades, en diferentes momentos de la prehistoria que hasta ahora se interpretaban como eminentemente pacíficos. La prehistoria de las islas, por lo tanto, se muestra más compleja que no se pensaba hasta hace unos años. Cala Morell y Sa Ferradura, por otra parte, no estuvieron ocupados de forma simultánea, ya la cronología del yacimiento menorquín se sitúa entre el 1600 y el 1200 aC, y la del mallorquín entre 1200 y 900 aC. Estos datos han sido recientemente publicadas en la prestigiosa revista científica radiocarbono, de la Universidad de Arizona.

Es necesario destacar que el segundo milenio aC, la época en la que estuvieron ocupados estos asientos, es uno de los periodos históricos en el que hay más unidad cultural entre Mallorca y Menorca. En estos momentos, anteriores a la época talayótica, se desarrolla la cultura de las navetas de habitación: se trata de una cultura plenamente autóctona y diferenciada de aquellas que se desarrollaban en el continente. La mayoría de los rasgos culturales de las comunidades baleares de este momento (tipología de las viviendas, estrategias económicas, utillaje) son muy parecidas a las dos islas.

Los directores del proyecto han destacado que durante esta campaña se está excavando el que muy posiblemente sea un depósito de recogida de agua de lluvia. Si se confirma esta hipótesis, sería el ejemplo más antiguo de este tipo de estructuras en las Islas Baleares.

Por otra parte, han manifestado también su voluntad de ampliar el proyecto en las Pitiüses a través de la excavación de un yacimiento ibicenco situado también en un fin costero: la Punta des Jondal.

Los responsables del proyecto han hecho también un llamamiento a la participación de voluntarios en los trabajos de campo.

Después de visitar la excavación, los dos consellers se han desplazado hasta la exposición sobre los resultados del proyecto «Entre Islas» que se puede ver en la sala del Roser. Esta exposición se trasladará al Museo de Historia de Manacor el mes de abril, coincidiendo con la campaña de excavación en Sa Ferradura.
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc
Visita institucional a la excavación arqueológica de Es Coll de Cala Morell
Mpdtc

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.