Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

13/12/2017

Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca

Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
Fuente: GOB
El GOB ha enviat un escrit al Govern Balear demanant que es comprovin una sèrie de registres de la central elèctrica de Maó. L'associació ha tingut accés a documentació que mostra dinàmiques preocupants.
 
El 2014, el GOB va presentar un Recurs contra la decisió de Medi Ambient del Govern Balear de permetre incrementar els abocaments d'aigua amb clor que la central elèctrica fa al port de Maó. Arrel d'aquell tràmit, es va descobrir que la central havia abocat durant molts anys un 70 % més del volum que tenia autoritzat. Es va obrir un expedient de sanció, que fa poc s'ha tancat perquè les infraccions ja havien prescrit.

Però ha permès que el GOB hagi pogut consultar part de la documentació que la central entrega anualment al Govern en relació al funcionament de les instal·lacions. Del seu estudi, es desprenen informacions que requereixen clarificació.

Turbines que emeten molt d'NOx.

Els òxids de nitrogen (NOx) inclouen tant l'òxid nitrós (NO) com el diòxid de carboni (NO2). D'acord amb les informacions que ofereix el Ministeri de Medi Ambient, es tracta de gasos tòxics i irritants. Combinats amb la humitat de l'ambient poden derivar en àcid nítric, d'alt poder corrosiu, també conegut com a pluja àcida. L'exposició durant molt de temps als NOx es pot traduir amb afectacions irreversibles als pulmons.

Les anomenades turbines de gas, però que funcionen amb gasoil, que es troben instal·lades a la central tèrmica de Maó, superen en la major parts dels casos els valors límits d'emissió que ja tenia establerts, en el moment de la seva instal·lació, la Directiva 2001/80/CE sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de grans instal·lacions de combustió. Així ho va fer constar el GOB en les al·legacions presentades en 2003 quan es tramitava la TG3. També es van presentar al·legacions en el mateix sentit per la instal·lació de la TG4 i la TG5. En tots els casos, es va excusar del compliment del límit d'emissions en què les turbines només funcionarien per situacions d'emergències, això és, a menys de 500 hores anuals.

Una Directiva posterior, de 2010, va establir uns límits inferiors d'NOx per les instal·lacions anteriors a 2013. D'acord amb aquesta nova normativa, les turbines de gas, incloses les de cicle combinat, que utilitzen destil·lats lleugers i mitjans com combustibles líquids, hauran de complir un valor límit d'emissió per NOx de 90 mg/Nm3. Aquests valors no s'aplicaran a les turbines d'emergència que funcionin per davall de 500 hores anuals.

De les dades aportades per Endesa respecte del funcionament de la central tèrmica en 2015 i 2016, es dedueixen situacions que requereixen de clarificació.
  • En 2015, hi hauria hagut tres turbines funcionant per damunt de les 500 hores. En conseqüència, no es poden beneficiar de l'exempció per funcionament exclusiu d'emergència.
  • La turbina anomenada TG3 hauria funcionat 602 hores i les seves emissions d'NOx, mesurades en mg/Nm3 haurien estat de 377, es a dir, 4'2 vegades el màxim autoritzat vigent. La TG4 registra un funcionament de 1.906 hores, amb unes emissions de 249 mg/Nm3, és a dir 2'75 vegades el màxim autoritzat. La TG5 3.541 hores amb unes emissions de 168 mg/Nm3, o sigui 1'86 vegades el màxim autoritzat.
  • En 2016, les tres mateixes turbines també haurien passat el límit d'hores per ser considerades d'emergència. La TG3 hauria funcionat 600 hores, la TG4 2.192 hores i la TG5 3.288 hores.
El GOB recorda que l'autorització ambiental integrada que es va concedir a la central, que es va publicar al BOIB de 22/05/2008, les cinc turbines queden condicionades al seu ús com a turbines d'emergència, és a dir, amb un màxim de 500 hores anuals.

Per aquests motius, s'ha demanat al Govern Balear:
  • Si la Conselleria de Medi Ambient, òrgan competent en la matèria, ha atorgat alguna autorització posterior perquè hi hagi tres turbines que funcionin per sobre dels límits marcats com a instal·lacions d'emergència.
  • Que s'avaluï l'excés d'emissions realitzat en gasos NOx, les repercussions que tal fet ha pogut tenir sobre la salut de les persones i el medi, i les sancions, si s'escau, que puguin tenir lloc a iniciar-se.
Increment d'emissions i manca de control en 2016

En l'exercici de 2016 hi va haver una partida de fueloil que va mostrar greus incompatibilitats amb el combustible existent a la central. D'això es va derivar un col·lapse dels filtres de combustible, un mal funcionament dels sistemes de depuració del fueloil i registres de paràmetres a l'alça de diferents gasos, que arriben al 50 % d'increment en SO2 respecte del funcionament normal.

Tal situació es va donar durant el període comprès entre març i setembre. Per tant, aquests problemes van afectar al 60 % de l'exercici.

La companyia al·lega que la repercussió de les deficiències en el combustible va alterar també el funcionament dels equips de mesura d'emissions a causa d'interferències de determinats composts que haurien “falsejat a l'alça” els paràmetres mesurats. D'això en dedueix la companyia “un fort increment en les indisponibilitats dels equips de mesura”.

S'ha de recordar que els motors consumeixen fueloil, han estat en funcionament un total de 24.085 hores en 2016, la qual cosa segons els paràmetres aportats per la companyia, equival al 79 % de les hores de funcionament de les diferents instal·lacions existents a la central. No és en absolut un tema menor.

A tal efecte el GOB ha demanat:
  • Saber si la companyia va comunicar immediatament a l'òrgan competent l'existència de tals incidents o si, pel contrari, hauria pogut incórrer en falta greu com es disposa a l'article 31.3.f) de la Llei 16/2002 de prevenció i control integrats de la contaminació.
  • Si l'òrgan competent ha realitzat cap tipus de control per definir si les conseqüències del combustible defectuós s'ha traduït en indisponibilitat dels sistemes de mesura o en emissions majors de les autoritzades.
Proposta de lector d'emissions a lloc cèntric i accessible

El GOB creu que el fet que el control de la central s'hagi de fer per part de la mateixa companyia crea comprensibles desconfiances entre la ciutadania, perquè hi pot haver incentius econòmics que vagin en detriment d'altres qüestions d'interès general.

En base a la transparència i a la facilitat d'accés a la informació ambiental que diferents textos legals incorporen, s'ha sol·licitat que s'instal·li un lector a un lloc cèntric i accessible de la ciutat, que permeti seguir el nivell d'emissions de les diferents substàncies preocupants provinents de la central elèctrica. Com a mínim, CO2, NOx, SO2 i partícules.

Revisió de l'Avaluació Ambiental Integrada

Les autoritzacions ambientals d'aquest estil tenen una vigència de vuit anys. La corresponent a la central tèrmica de Maó es va publicar en el BOIB de 22/05/2008.

Per aquests motius el GOB ha demanat saber si la companyia que regeix la central tèrmica de Maó ha presentat en temps i forma algun tràmit per la renovació i, si és el cas, si s'ha aplicat la posada en marxa de millors tecnologies disponibles segons marca la normativa vigent.

Canvi de combustible a gas

Recentment la Conselleria responsable d'Energia ha anunciat la seva voluntat de passar a gas el funcionament de la central de Maó, a partir de transportar-lo en vaixell. Malgrat que el gas segueix essent un combustible fòssil que provoca emissions i cal importar-lo des de fora, aquest canvi significaria un gran avanç en la reducció de la majoria d'emissions atmosfèriques actuals.

Actualment es venen usant fueloil i gasoil com a base de funcionament de la central. L'Avaluació Ambiental Integrada feta en 2008 diu al seu punt 8, Requisits de seguretat i activitat, que s'emprarà gas en aquells grups actuals que siguin compatibles amb l'ús de gas, sempre que aquest combustible ja estigui disponible. Aquesta opció d'aplicar gas a la central no té res a veure amb l'altre projecte que es tramita a Menorca i que pretén instaurar una xarxa de canonades per tota l'illa per dur gas a les cuines domèstiques.

Atès que sembla que actualment la central està superant les emissions que hauria d'observar d'acord amb la normativa vigent, el GOB ha sol·licitat que des de l'òrgan ambiental s'incentivi també un canvi destinat a disminuir l'impacte que la central està causant al medi i a les persones.

El GOB confia que Medi Ambient reaccioni davant aquestes dades i espera que no tardin molt en respondre, a fi que les possibles infraccions no tornin a prescriure.

 
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.