Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

15/12/2017

La reserva marina del nord requereix canvis

La reserva marina del nord requereix canvis
Fuente: GOB
L'organització Menorquins pel Territori i el GOB segueixen coordinant els seus esforços en temes marins. Ara han demanat alguns canvis en la gestió de la reserva marina del nord, on el retrocés de la fauna marina s'ha pogut comprovar amb un estudi.

A principis d'aquest 2017, les dues associacions van organitzar conjuntament una abraçada vora la torre de Fornells per cridar l'atenció sobre la situació d'elevat furtivisme que es detectava a la reserva marina. A això han seguit una sèrie de gestions amb les institucions públiques i els agents privats implicats.

El Govern Balear es va comprometre a fer un estudi per veure el nivell de biomassa pesquera que hi havia dins la zona protegida i el Consell Insular va agafar el compromís d'organitzar la vigilància de manera efectiva.

L'estudi fet aquest estiu pel Govern Balear mostra un declivi molt preocupant de la fauna marina. No se n'havia fet cap des de 2011. En les aigües més superficials, fins a 15 o 20 metres de profunditat, la població d'anfós ha baixat un 80 % a la zona de protecció integral, i un 70 % a la resta. L'escorball ha baixat un 80 % a cada zona, el tord un 70 % i un 40 % respectivament.

La reserva marina del nord de Menorca ofereix en aquests moments els resultats més baixos en biomassa de totes les reserves de Balears. El fet que la zona integral -on teòricament no es pot fer cap tipus d'extracció- hagi baixat fins i tot més que la resta, abona la teoria del furtivisme, que tendeix a anar als llocs on hi ha possibilitats de més peix.

Menorquins pel Territori i el GOB van presentar a la Comissió de Seguiment de la Reserva, una sèrie de propostes per disminuir la pressió pesquera i permetre que hi hagi una recuperació. S'ha de recordar que els primers anys de la reserva, quan hi havia una feina de vigilància més efectiva, la població de peix evolucionava molt favorablement i permetia la colonització de zones fora de l'espai protegit.

La Direcció General de Pesca ha acceptat alguns suggeriments i d'altres estan pendents de discussió. Per aquest motiu, les dues organitzacions conservacionistes han reforçat les seves peticions aquests dies. En concret, es demana:
  • Que la longitud de xarxa de tresmall passi dels 2000 metres actuals a 1000 m, com a mínim entre l'1 de febrer i el 30 d'octubre. A la zona que es pot pescar dins el port de Fornells, s'hauria de reduir a 500 metres, ateses les mides reals de la badia.
  • Que els limiti a 300 hams el palangró, tant dins com fora del port de Fornells. El port actua com a zona d'alevinatge i s'hi pesquen molts peixos de talles petites.
  • Que s'estableixin unes zones d'exclusió temporal de pesca, entre 1 de febrer i 31 d'agost. En concret, l'illa des Porros, Punta de Cavalleria i la part exterior est i oest del port de Fornells. Es demana que la zona d'exclusió es faci en base a la distància de la costa i no de la profunditat, perquè així és molt més fàcil fer la vigilància.
  • Que es redueixin sensiblement els dies de pesca recreativa dins la reserva.
La sensació és que aquest any s'ha incrementat la presència de vigilants i que s'estan coordinant millor els diferents cossos que la poden efectuar. El Consell s'ha compromès a ampliar els efectius de vigilància marina de cara al 2018.

L'objectiu d'aquestes iniciatives de MPT i GOB és que la reserva marina torni a actuar com una zona de recuperació de la fauna i permeti repoblar altres espais. Cal recordar que altres estudis fets a les aigües properes a Menorca sempre parlen d'un ecosistema bastant ben conservat, però que, fora de les zones amb certa regulació, es detecta una gran pressió pesquera de diferents orígens.

S'ha d'aconseguir que hi hagi un major compliment de les normatives que regulen aquesta activitat, tant professional com recreativa, i que com a mínim els espais amb figures de protecció puguin ser exemples a seguir.

Per aquests motius, s'ha rebut amb esperança l'anunci d'una nova reserva marina davant l'illa de l'Aire, així com les possibilitats de regular millor la part marina del Parc Natural de l'Albufera, que va des d'Addaia fins as Grau.
 
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB
La reserva marina del nord requereix canvis
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.