28/02/2018
L'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears firma un conveni de bones pràctiques professionals en les arts visuals amb el Consell Insular
Miquel Àngel Maria, Conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca ha encetat la roda de premsa anomenant els punts importants de la signatura, donant especial èmfasi al punt primer del Codi de Bones Pràctiques
"Llibertat de creació i expressió" fent referència a la "toxicitat" d'algunes pràctiques desmesurades que s'han produït darrerament com el cas de Valtònyc, el llibre "Fariña" o la peça de Santiago Sierra, arreu del país. També que aquest acord no només implica al Departament de Cultura sinó al funcionament de tot el Consell, i que s'haurà de fer feina per tal d'acomplir-ho.
Laura Marte ha fet referència al treball realitzat des de l'equip AAVIB Menorca i la necessitat "urgent" de professionalització del sector artístic. Alejandro Martín ha comentat el fet d'excepcionalitat que es crei un conveni a Menorca, així com l'anterior firmat amb l'Ajuntament de Calvià. També ha anomenat el punt 8 del Codi de Bones Pràctiques, que fa referència a la remuneració de l'artista, que si bé no es compleix des de moltes institucions, és indispensable donada la precarització del sector.
Els artistes de l'AAVIB ha portat uns globus en forma de cor, en cada un d'ells hi havia escrit un punt del codi de les Bones Pràctiques artístiques.
Laura Marte ha fet referència al treball realitzat des de l'equip AAVIB Menorca i la necessitat "urgent" de professionalització del sector artístic. Alejandro Martín ha comentat el fet d'excepcionalitat que es crei un conveni a Menorca, així com l'anterior firmat amb l'Ajuntament de Calvià. També ha anomenat el punt 8 del Codi de Bones Pràctiques, que fa referència a la remuneració de l'artista, que si bé no es compleix des de moltes institucions, és indispensable donada la precarització del sector.
Els artistes de l'AAVIB ha portat uns globus en forma de cor, en cada un d'ells hi havia escrit un punt del codi de les Bones Pràctiques artístiques.
CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL INSULAR DE MENORCA I L’ ASSOCIACIÓ D’ARTISTES VISUALS DE LES ILLES BALEARS (AAVIB), PER AL COMPLIMENT DEL CODI DE BONES PRÀCTIQUES EN LES ARTS VISUALS REUNITS
D’una part, la Sra. Susana Mora Humbert, Presidenta del Consell Insular de Menorca, amb domicili a la plaça de la Biosfera núm. 5 de Maó.
I de l’altra part, la Sra. Laura Martínez Marquès, Presidenta de l’AAVIB, amb seu al carrer de la Rosa, número 3, de Palma, codi postal 07003 i amb NIF G07784333. Intervé en raó del càrrec que ostenta, d’acord amb l’acta de 15 de Març de 2017, i d’acord amb l’article 30 dels seus estatuts, on faculta la presidenta a representar legalment l’AAVIB davant tota classe d’organismes públics o privats.
En el caràcter en què intervenen, ambdues parts es reconeixen mútuament la capacitat necessària per for malitzar aquest protocol de col·laboració,
MANIFESTEN
1.— El Consell Insular de Menorca duu a terme diverses activitats de foment de l’activitat cultural i artística a l’illa de Menorca, en compliment de les competències i responsabilitats que li atorga l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (articles 70.18 i 73) i la Llei 6/1994 d’atribució de competències als Consells Insulars en matèria de patrimoni històric, promoció sociocultural, dipòsit legal de llibres i esports.
2.— L’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (en endavant AAVIB), d’acord amb els seus estatuts, té com a finalitats:
a) La representació, la defensa i la promoció dels interessos econòmics, socials, professionals i culturals dels artistes visuals.
b) Promoure la solidaritat dels artistes visuals i dels afiliats propis promovent i creant serveis de naturalesa assistencial.
c) Programar les accions necessàries per aconseguir millores socials, econòmiques i culturals dels artistes visuals.
d) Organitzar una constant labor formativa i de promoció cultural dels seus afiliats, així com exercir una funció crítica dins l’àmbit cultural de les Illes Balears.
e) Promoure la creació, la producció i la difusió artística com a instrument per a la millora social. Pertal d’assolir aquest objectiu de caire social, s’impulsaran per part de l’associació tot tipus d’accions de cooperació, educació pel desenvolupament i sensibilització de la consciència i reivindicació social.
Atès que les dues parts participen de l’interès en la promoció de les arts visuals, i estant d’acord en la necessitat de millorar els criteris en la gestió professional dels projectes que es duen a terme en aquest àmbit, expressen l’interès recíproc per aplicar efectivament un Codi de Bones Pràctiques Professionals en les Arts Visuals.
En conseqüència, voluntàriament acorden subscriure el present protocol que es regirà per les següents:
CLÀUSULES
Primer. OBJECTE.
L’objectiu d’aquest protocol de col·laboració és GARANTIR el compliment del Codi de Bones Pràctiques Professionals en les Arts Visuals, proposat per l’AAVIB, que s’ha obligat a assumir i complir el Consell Insular de Menorca, en la totalitat dels projectes que organitzi o produeixi aquesta administració sempre i quan tengui una incidència en l’escena de les arts visuals i en les activitats de foment de l’activitat cultural i artística de l’illa de Menorca.
Segon. CODI DE BONES PRÀCTIQUES.
L’AAVIB pren com a referència els següents documents: el Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals editat per la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales de España, aprovat en la seva Assemblea General de 13 de juliol de 2006, Dipòsit legal 8-34885-2008, ISBN 978-84-612-5039·4; i el Document Zero de Bones Pràctiques en Museus i Centres d’Art, i la resta de codis deontològics d’aprovació i aplicació generalitzada en el Sector de les Arts Visuals. Ambdues entitats es comprometen a complir i fer complir el següent Codi de Bones Pràctiques Professionals de les Arts Visuals en totes aquelles actuacions artístiques de caire públic que puguin incidir directament o indirecta en l’escena de les arts visuals a l’illa de Menorca:
1. Llibertat de creació i expressió
Les llibertats de creació i d’expressió són consubstancials a tota producció o manifestació artística i són drets fonamentals protegits per la Constitució Espanyola. Així doncs, un agent, mediador o institució no censurarà ni modificarà en cap cas l’obra de l’artista. De la mateixa manera, no podrà establir mecanismes que impedeixin la seva correcta difusió sense l’autorització expressa de l’artista.
2. Drets morals de l’artista
Tots els agents i mediadors respectaran escrupolosament els drets morals de l’artista, d’acord amb la normativa vigent, i adoptaran les mesures necessàries al seu abast per tal que els col·leccionistes i el públic en general respecti també els esmentats drets. En especial, els informaran de la seva naturalesa irrenunciable i intransmissible així com del seu contingut.
Tenen la consideració de drets morals de l’artista els que estableixi en cada moment la normativa vigent, i que, a títol exemplificatiu i no exhaustiu, en la data de la signatura del present document, són els següents:
a) decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina forma;
b) determinar si aquesta divulgació es farà amb el seu nom, sota pseudònim o anònimament;
c) exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra;
d) exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol transformació;
e) modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers;
f) accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d’un altre, per tal d’exercir el seu dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.
a) decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina forma;
b) determinar si aquesta divulgació es farà amb el seu nom, sota pseudònim o anònimament;
c) exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra;
d) exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol transformació;
e) modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers;
f) accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d’un altre, per tal d’exercir el seu dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.
3. Confiança, lleialtat i transparència
Tota relació entre l’artista i el mediador o l’agent es basarà en la confiança mútua, la lleialtat i la confidencialitat en els pactes i actuaran amb total transparència. Les relacions entre l’artista visual i qualsevol dels mediadors o agents que actuen en l’àmbit de l’art es fonamentaran en el tracte professional.
En conseqüència, l’agent o mediador posarà a disposició de l’artista tota la informació relativa a l’activitat en la qual participarà (propòsits; pressupostos; difusió; relació amb els mitjans de comunicació, altres artistes, agents o institucions implicades) i sobre les transaccions que es puguin fer amb la seva obra (relació amb compradors; vendes realitzades; descomptes; intervenció d’altres agents o mediadors, etc.). Així mateix, l’artista mantindrà informat a l’agent o mediador dels aspectes oportuns referents a la seva obra, trajectòria professional, situació fiscal, modalitat de gestió dels seus drets d’autor (personal, a través d’agència o d’entitat de gestió col·lectiva) i a la seva relació amb altres agents que pugin ésser d’interès.
4. Difusió de l’obra de l’artista
És responsabilitat de l’agent o mediador que acull l’exposició o activitat de l’artista que se’n realitzi una correcta difusió. L’artista tindrà coneixement dels àmbits i l’abast en què es realitzarà aquesta difusió i facilitarà tota la informació i material que es consideri necessari per tal d’assolir una correcta comunicació i, d’una manera especial, si s’hi organitzen activitats didàctiques i/o l’espai difusor és de titularitat pública i presta, per tant, un servei públic.
5. Contracte per escrit
Totes i cadascuna de les relacions professionals entre l’artista i un mediador o un agent estaran regulades mitjançant contracte signat per ambdues parts en què s’especificaran les condicions de la relació amb el màxim detall possible, a fi i efecte d’evitar divergències d’interpretació, en especial en matèria de cessió de drets de propietat intel·lectual.
6. Drets econòmics de l’artista per l’explotació de la seva obra
Tots els mediadors i agents que intervenen en el sector de l’art acompliran escrupolosament els drets econòmics de l’artista visual, tant els d’explotació com els de simple remuneració. Els drets econòmics es liquidaran al mateix autor, a través d’una entitat de gestió col·lectiva de drets o per alguns mediadors expressament facultats (distribuïdores).
L’artista, atesa la seva condició d’autor, és la única persona que pot decidir si posa la seva obra a disposició lliure del públic a través d’una llicència oberta (tipus Copyleft) i, per tant, establir les seves circumstàncies, autoritzacions i límits.
7. Relació artista i galerista
En cap cas un mediador o agent comercial podrà exigir contraprestació dinerària o en espècie per la mera exposició de la seva obra. Les comissions sobre les vendes d’obra aplicades per la galeria d’art es fixaran de mutu acord i tenint en compte els serveis que aquesta ofereix a l’artista i el grau de la seva relació (exclusiva/puntual). L’ús del contracte per escrit de regulació de les relacions entre ambdues parts, d’una banda, i el d’albarans de lliurament d’obra, de l’altra, seran obligatoris.
8. Remuneració econòmica de l’artista
Les parts reconeixen el dret de l’artista visual a una remuneració econòmica pel treball realitzat o per la prestació dels serveis que comporta la seva participació en una activitat artística amb independència dels drets d’autor econòmics per l’explotació de la seva obra. En tot cas, aquesta remuneració no serà mai inferior al 15 % del cost total de l’exposició o activitat en la qual participa. Per a l’aplicació efectiva d’aquest dret, l’artista coneixerà el pressupost global i detallat de l’activitat en la qual participa.
9. La producció artística i el suport a la recerca
És responsabilitat de l’agent o mediador que acull o organitza l’exposició o activitat on participa l’artista, el finançament de la totalitat de la producció de l’obra de nova creació i/o assumpció de les despeses d’adaptació de l’obra preexistent. És responsabilitat de l’artista respectar el pressupost i els terminis acordats, garantir la qualitat del treball prèviament pactat i mantenir un tracte professional amb els seus col·laboradors. Els agents o mediadors es comprometen a donar suport a l’experimentació i a la innovació mitjançant, entre d’altres mecanismes, el finançament de les activitats de recerca i desenvolupament.
10. Arbitratge
En cas de conflicte i abans de recorre a la via judicial, les dues parts sol·licitaran un dictamen davant la Comissió Assessora d’Arts Visuals del Consell Insular de Menorca, a la qual s’hauria d’atorgar aquesta competència.
11.Transparència
És necessari que els equipament culturals i els centres gestors públics de la Cultura s’adaptin a un model de transparència (d’informació pública) adequat a les singularitats del sector i la activitat cultural que desenvolupa. Concretament, per a cada projecte, com a mínim, es penjarà al web del CIME: el pressupost, els criteris de selecció, la composició del comitè de selecció i la seva justificació, i les despeses desglossades de cada un dels projectes executats.
12. Concurrència
El concurs públic serà la regla general per a la selecció dels projectes artístics. Això vol dir que tant els artistes com els comissaris puguin accedir lliurement a exposar o desenvolupar projectes. Quan no s’empri aquest mitjà de convocatòria, s’hauran de justificar les raons de tal decisió.
13. Crear comissions de selecció professionals i retribuïdes
Les Comissions Avaluadores i/o de Selecció que neixen de la formalització d’una convocatòria, no serà exclusiva de l’Entitat Pública, sinó que, pel seu caire global i enfocat al sector, haurà de conformar-se juntament amb membres professionals d’altres institucions i/o associacions professionals de les Illes Balears que estiguin directament relacionades en l’àmbit de la creació contemporània.
En el cas de que un professional extern a l’Administració Pública formi part d’una comissió avaluadora o de selecció, podrà cobrar uns honoraris per la seva tasca.
14. Patronats integrats per agents del sector
En el cas que el Consell Insular posi en marxa centres d’art de la seva titularitat, aquests incorporaran un patronat integrat per agents del sector -representats a través de les associacions professionals- per exercir les funcions científiques/artístiques del patronat. Les principals funcions científiques, d’acord amb el document “zero”, són les següents:
• Donar suport i col·laborar amb la Direcció.
• Velar pel respecte al Projecte Artístic.
• Avaluar el compliment i els resultats del contracte/programa de la Direcció.
• Conèixer i autoritzar les adquisicions propostes per la Direcció.
• Conèixer i aprovar el programa anual d’activitats.
• Conèixer i aprovar les comissions assessores creades per la Direcció.
Tercer. COMISSIÓ ASSESSORA
Tercer. COMISSIÓ ASSESSORA
La Comissió Assessora d’Arts Visuals del Consell Insular de Menorca serà l’encarregada de vetllar pel compliment d’aquest Codi en els projectes desenvolupats pel Consell Insular de Menorca. A tal efecte, cada projecte que organitzi o produeixi el Consell Insular de Menorca haurà de ser remès abans de la seva aprovació a aquesta comissió, per tal que la pugui valorar i, si s’escau, hi pugui fer al·legacions. La resolució de les controvèrsies que puguin suscitar-se per l’aplicació d’aquest protocol entre l’AAVIB i el Consell Insular de Menorca, correspondrà a l’esmentada comissió.
Quart. VIGÈNCIA
Aquest protocol de col·laboració tindrà una vigència d’un any des de la data de la seva signatura, i es renovarà tàcitament si cap de les parts no el denuncia amb una antelació mínima de sis mesos abans de la data de finalització, fins a un límit de 3 anys que s’estableix per a la seva revisió, si escau. De comú acord, les parts podran proposar-ne la seva modificació o rescissió pactada, amb sis mesos d’antelació a la data prevista de finalització. En cas que aquest protocol es denunciï, les parts es comprometen a acabar els projectes i els estudis que hi hagi en fase de realització.
Cinquè. RÈGIM JURÍDIC
El present protocol general d’actuació s’enquadra en l’article 4.1.d del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i per tant, exclòs de la seva aplicació directa, si bé s’aplicaran els principis d’aquesta llei per a resoldre els dubtes i llacunes que puguin presentar-se. Les controvèrsies a què pugui donar lloc la interpretació i compliment del present protocol general d’actuació, quedaran sotmeses al coneixement i resolució de la jurisdicció contenciosa administrativa, de conformitat amb el que preveu la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de l’esmentada jurisdicció. Sense perjudici de l’anterior, ambdues parts es comprometen a resoldre de manera amistosa qualsevol desacord que pugui sorgir en el desenvolupament d’aquest protocol.
I en prova de conformitat, les parts signen aquest acord en dos exemplars i a un sol efecte.
