14/03/2018
Dones i política: el feminisme és necessari
Ahir, a l'Ajuntament de Maó, tingué lloc una taula rodona ben interessant que parlava sobre les «Vivències de les dones del canvi i les agrupacions d'electors», organitzada per Ara Maó.
Hi van intervenir Maria Camps, de Junts per Lô (regidora a l'oposició de l'Ajuntament d'Alaior), Montse Morlà, de Volem Sant Lluís (batlessa de Sant Lluís) i Laia Obrador, d'Ara Maó, regidora de Serveis Socials i Educació de l'Ajuntament de Maó, en substitució de Conxa Juanola, batlessa, que no pogué assistir. També disculpà la seva absència Imma Paltor, de Som es Castell, regidora a l'oposició de l'Ajuntament d'aquest municipi. L'acte fou conduït per Carol López, moderadora habitual a les trobades d'Ara Maó.
L'acte es desenvolupà en un ambient agradable, alhora que la reivindicació del feminisme com a perspectiva política fou una constant. Les intervencions van tenir dues parts més o menys diferenciades: l'experiència personal de cadascuna de les persones convidades en la seva activitat vital i política; i la visió del feminisme en l'actualitat i les possibilitats de les polítiques, especialment municipals, que es poden dur a terme.
En la primera part, es va donar la casualitat que les tres persones que parlaven (i també la persona absent) venien del món de l'educació: són mestres. La visió com a dones d'una política practicada durant lèpoca del PP, marcada per un atac a l'educació però també d'un tarannà tan impositiu i marcadament masculinitzant, van crear una reacció a l'hora de fer un pas cap a la política activa en les eleccions de 2015. Així mateix, les vivències personals, d'una manera o d'una altra, marquen la visió amb què afrontaran la qüestió. L'educació, idò, no només de l'escola sinó de la família, és molt important en la configuració dels estàndards socials, o també del trencament d'aquests estàndards.
Si bé és cert que s'ha avançat molt en les darreres dècades quant a la presència de la dona en la societat i la igualtat de drets, no és menys cert que hi ha molt de recorregut a fer i que continua existint una desigualtat que les xifres posen de manifest, com es va demostrar. Una visió social de la situació ens mostra aquesta realitat. La crisi, la pobresa, les dificultats de les persones i les famílies per escolaritzar... tot açò té rostre de dona. I sense aquesta visió no es pot fer una política sensibilitzada i amb els valors de l'esquerra que preconitzen les ponents. El feminisme, repetien, segueix essent necessari. I no s'ha de confondre amb la reivindicació o no de la feminitat. S'ha de demanar i donar valor no només a la igualtat sinó a la manera de fer de la feminitat. Igualtat de drets però assumint i reivindicant el paper de les dones. El tarannà femení aplicat a les polítiques municipals pot valor valor a la feina feta: l'entesa, l'assoliment d'acords, l'empatia.
Un cert corrent que s'ha postulat marcadament antifeminista, que s'ha destapat amb l'èxit de les reivindicacions del 8 de març, ha pretès mesclar els conceptes per deslegitimar la visió i la lluita feminista, que continua tenint tot el sentit del món.
Les ponents van acabar simbolitzant l'acte amb una fotografia davall del retrat de Margarita Comas, la darrera filla il·lustre de Maó, nomenada just fa un parell de mesos, la segona de la història de la ciutat.
L'acte es desenvolupà en un ambient agradable, alhora que la reivindicació del feminisme com a perspectiva política fou una constant. Les intervencions van tenir dues parts més o menys diferenciades: l'experiència personal de cadascuna de les persones convidades en la seva activitat vital i política; i la visió del feminisme en l'actualitat i les possibilitats de les polítiques, especialment municipals, que es poden dur a terme.
En la primera part, es va donar la casualitat que les tres persones que parlaven (i també la persona absent) venien del món de l'educació: són mestres. La visió com a dones d'una política practicada durant lèpoca del PP, marcada per un atac a l'educació però també d'un tarannà tan impositiu i marcadament masculinitzant, van crear una reacció a l'hora de fer un pas cap a la política activa en les eleccions de 2015. Així mateix, les vivències personals, d'una manera o d'una altra, marquen la visió amb què afrontaran la qüestió. L'educació, idò, no només de l'escola sinó de la família, és molt important en la configuració dels estàndards socials, o també del trencament d'aquests estàndards.
Si bé és cert que s'ha avançat molt en les darreres dècades quant a la presència de la dona en la societat i la igualtat de drets, no és menys cert que hi ha molt de recorregut a fer i que continua existint una desigualtat que les xifres posen de manifest, com es va demostrar. Una visió social de la situació ens mostra aquesta realitat. La crisi, la pobresa, les dificultats de les persones i les famílies per escolaritzar... tot açò té rostre de dona. I sense aquesta visió no es pot fer una política sensibilitzada i amb els valors de l'esquerra que preconitzen les ponents. El feminisme, repetien, segueix essent necessari. I no s'ha de confondre amb la reivindicació o no de la feminitat. S'ha de demanar i donar valor no només a la igualtat sinó a la manera de fer de la feminitat. Igualtat de drets però assumint i reivindicant el paper de les dones. El tarannà femení aplicat a les polítiques municipals pot valor valor a la feina feta: l'entesa, l'assoliment d'acords, l'empatia.
Un cert corrent que s'ha postulat marcadament antifeminista, que s'ha destapat amb l'èxit de les reivindicacions del 8 de març, ha pretès mesclar els conceptes per deslegitimar la visió i la lluita feminista, que continua tenint tot el sentit del món.
Les ponents van acabar simbolitzant l'acte amb una fotografia davall del retrat de Margarita Comas, la darrera filla il·lustre de Maó, nomenada just fa un parell de mesos, la segona de la història de la ciutat.
