10/06/2018
Creixements urbanístics i sostre de places turístiques
Poc a poc, es van anunciant nous creixements urbanístics al litoral de Menorca. Es tracta de més urbanisme a la costa, que funcionarà a l'estiu, incrementarà la pressió de la temporada alta i complicarà encara més la saturació i el desbordaments de serveis i subministres. Hi ha eines per afrontar aquesta dinàmica, però la societat les haurà de demanar.
Al recent hotel construït a Sant Tomàs (165 habitacions) s'hi afegeix la llicència atorgada per a dos hotels nous a la vorera sud de Santandria (que sumaran 150 habitacions), la llum verda donada a Torre-solí (un hotel i 397 xalets) o el creixement aprovat a Son Saura (4 hotels, 491 xalets, una residència esportiva i un centre comercial).
Potser encara hi ha gent que veu en aquests desenvolupaments una acció de progrés, però qui conegui les zones esmentades sabrà que no és gaire realista esperar que aquesta nova oferta d'allotjament turístic pugui funcionar fora de la temporada d'estiu. I ja fa molts anys que està diagnosticat que a Menorca no interessa incrementar l'oferta turística d'estiu, sinó anar-la canviant per altres que tenguin més opcions d'estar actives en altres estacions. Hi ha eines per anar fent aquest canvi, però encara no s'han aplicat a l'illa.
Aquests anys passats de forta crisi econòmica internacional, han frenat molt les inversions urbanístiques i molta gent pensa que a Menorca no es pot créixer més al litoral, però és una idea molt allunyada de la realitat.
El Pla Territorial de 2003 va eliminar milers de places turístiques previstes, però no les va poder eliminar totes. La Norma Territorial Transitòria de la passada legislatura encara va donar facilitats per a afegir alguns creixements més (com el cas citat de Santandria). A l'illa hi queden devers 4 milions de m2 per urbanitzar a la costa. Si no es fa res, s'aniran encimentant.
A mesura que hi hagi repunts econòmics, tornarem a veure com es transformen importants zones del litoral i com creixen els problemes d'abastiment d'aigua (l'aqüífer continua baixant encara que plogui, degut a l'increment de demanda), d'energia, de recollida de residus, de depuradores que no donen a l'abast, d'aparcaments saturats o de sensació de massificació creixent.
Menorca hauria de fer una aposta decidida per acordar un sostre màxim de places turístiques, de forma que, qualsevol nou creixement, vagi precedit de l'eliminació de places antigues. La Llei turística ho permet i Menorca és l'única illa que no ho aplica, perquè al seu dia es va considerar que el turisme no estava tan desenvolupat com a les altres.
Si això es fes efectiu i les places turístiques, amb el temps, s'anessin reconvertint, hi podria haver més possibilitats de desestacionalitzar a partir d'eliminar capacitat d'allotjament de la punta d'estiu. Poca gent es va creure que el famós parc aquàtic de Biniancolla desestacionalitzaria res, i poca gent creu que un hotel darrere les dunes hagi de funcionar a l'hivern.
Podria ser bo, per exemple, que els hotels urbans sortissin a costa de reduir places a la costa i frenar indirectament el creixement urbanístic al litoral. La revisió del Pla Territorial és l'instrument que pot fer efectiva la definició d'un sostre de places turístiques. No s'hauria de perdre l'oportunitat.
Potser encara hi ha gent que veu en aquests desenvolupaments una acció de progrés, però qui conegui les zones esmentades sabrà que no és gaire realista esperar que aquesta nova oferta d'allotjament turístic pugui funcionar fora de la temporada d'estiu. I ja fa molts anys que està diagnosticat que a Menorca no interessa incrementar l'oferta turística d'estiu, sinó anar-la canviant per altres que tenguin més opcions d'estar actives en altres estacions. Hi ha eines per anar fent aquest canvi, però encara no s'han aplicat a l'illa.
Aquests anys passats de forta crisi econòmica internacional, han frenat molt les inversions urbanístiques i molta gent pensa que a Menorca no es pot créixer més al litoral, però és una idea molt allunyada de la realitat.
El Pla Territorial de 2003 va eliminar milers de places turístiques previstes, però no les va poder eliminar totes. La Norma Territorial Transitòria de la passada legislatura encara va donar facilitats per a afegir alguns creixements més (com el cas citat de Santandria). A l'illa hi queden devers 4 milions de m2 per urbanitzar a la costa. Si no es fa res, s'aniran encimentant.
A mesura que hi hagi repunts econòmics, tornarem a veure com es transformen importants zones del litoral i com creixen els problemes d'abastiment d'aigua (l'aqüífer continua baixant encara que plogui, degut a l'increment de demanda), d'energia, de recollida de residus, de depuradores que no donen a l'abast, d'aparcaments saturats o de sensació de massificació creixent.
Menorca hauria de fer una aposta decidida per acordar un sostre màxim de places turístiques, de forma que, qualsevol nou creixement, vagi precedit de l'eliminació de places antigues. La Llei turística ho permet i Menorca és l'única illa que no ho aplica, perquè al seu dia es va considerar que el turisme no estava tan desenvolupat com a les altres.
Si això es fes efectiu i les places turístiques, amb el temps, s'anessin reconvertint, hi podria haver més possibilitats de desestacionalitzar a partir d'eliminar capacitat d'allotjament de la punta d'estiu. Poca gent es va creure que el famós parc aquàtic de Biniancolla desestacionalitzaria res, i poca gent creu que un hotel darrere les dunes hagi de funcionar a l'hivern.
Podria ser bo, per exemple, que els hotels urbans sortissin a costa de reduir places a la costa i frenar indirectament el creixement urbanístic al litoral. La revisió del Pla Territorial és l'instrument que pot fer efectiva la definició d'un sostre de places turístiques. No s'hauria de perdre l'oportunitat.
