Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

11/06/2018

Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa

Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
Fuente: GOB
El comunicat que el GOB va emetre el passat divendres dia 7, ha provocat una rèplica per la premsa insular de l'Associació Hotelera de Menorca (Ashome). Una resposta que val la pena analitzar per a seguir reflexionant sobre la mateixa temàtica.
 
En el comunicat del GOB es recordava que Menorca té encara unes 400 hectàrees de creixement urbanístic previst a la costa de l'illa, fruit d'allò que el Pla Territorial de 2003 no va poder desclassificar i que fins ara s'han desenvolupat molt poc degut a la crisi econòmica de 2008.

Però en els darrers temps s'han aprovat l'execució de diverses zones, amb hotels i xalets (Son Saura, Torre-solí, Sant Tomàs, Santandria..). La reflexió del GOB és que s'han de buscar mecanismes per evitar que es vagi implantant més ciment al litoral i que Menorca hauria d'aprovar un màxim de places turístiques, de manera que sigui necessari donar de baixa una plaça existent (com a mínim) per a poder-ne fer una de nova.

Des del punt de vista econòmic, l'objectiu hauria de ser reconvertir places d'estiu en altres allotjaments que puguin funcionar fora de la temporada i així alleugerir també la massificació creixent del juliol i l'agost.

A l'escrit de resposta, Ashome surt en defensa dels nous hotels dient que el turisme és un motor econòmic i advertint que els hotels citats a l'escrit del GOB només representen 605 places. No sabem d'on treu Ashome aquestes xifres, però estan molt allunyades de la realitat. Ho podem repassar. El GOB citava quatre creixements ja aprovats per executar-se:
  • Hotel nou a Sant Tomàs, de 165 habitacions i 329 places turístiques.
  • Hotels nous de Santandria. L'anomenat Small Sagitario és de 44 habitacions i el Gran Sagitario és de 104 habitacions. Els dos junts representen 261 places turistiques.
  • Hotel de Torre-solí, de 450 places turístiques.
  • Hotels nous a Son Saura (Son Parc), els quatre hotels representarien 1.345 places.
De la suma de les dades anteriors, es dedueix que, només amb hotels, s'han aprovat per executar 2.395 places (quasi 4 vegades el que diu Ashome). Però és que a això s'hi ha d'afegir el creixement aprovat en xalets: 1.473 places a Son Parc i 1.191 a Torre-solí. O sigui que, tot junt, representa més de 5.000 places i una transformació molt considerable de territori de costa.

Si a Ashome no li preocupen aquestes xifres, li haurien de preocupar. Perquè una cosa és l'activitat turística i l'altra és el creixement urbanístic. Aquestes coses es confonien en els anys vuitanta, però hores d'ara convé saber-ho diferenciar. Precisament des del punt de vista d'una estratègia turística racional, és molt difícil defensar -com fa la patronal hotelera- que a Menorca li interessi afegir urbanització i milers de noves places a la costa.
El GOB posa aquest tema sobre la taula perquè hi ha planificat molt més creixement similar (vegeu la fotografia que acompanya aquesta notícia) i s'han de buscar fórmules per modelar-lo. Insistir en afegir places turístiques a l'estiu és un camí que duu a una problemàtica creixent de saturació i d'escassetat de recursos, al temps que una mala aposta econòmica i de condicions de treball.

Convidam a Ashome a actualitzar el seu discurs i a obrir un diàleg sobre les possibilitats de reconduir aquesta planificació i, per suposat, combatre l'oferta il·legal, que és un altre front.

 
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB
Carta a Ashome en relació al creixement urbanístic a la costa
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.