29/06/2018
Denegada la polèmica planta de triatges de Biniaiet
La Comisió de Medi Ambient del Govern Balear ha emès informe desfavorable per la planta de triatges que es volia posar en sòl rústic a Biniaiet. L'informe s'emet a partir d'estimar un recurs que el GOB va presentar contra l'anterior resolució.
Aquesta instal·lació per reciclar residus d'obres ha estat polèmica des del primer dia perquè quan es va tramitar hi havia una gran quantitat de sòl industrial ociós i no semblava lògic que es volgués ubicar en sòl rústic.
La polèmica va créixer de manera exponencial quan, a l'anterior legislatura, el projecte d'intervenció de la carretera general va dibuixar una rotonda de doble nivell enmig del no-res, però molt propera al lloc on es volia situar la planta de triatges, que tenia entre els seus principals entrebancs que havia de tramitar -i costejar- l'adequació d'aquell punt de carretera per a permetre l'entrada i sortida de camions.
Amb el disseny que es tramitava, el cost de la intervenció es feia amb càrrec a l'erari públic. La macrorotonda de Biniai va ser diana de moltes de les crítiques durant la campanya de la carretera. Sembla que ja està desestimada.
La planta de triatges tenia més problemes difícils de resoldre. Un d'ells era que es plantejava al mig d'una zona molt rica amb jaciments arqueològics importants (Biniaiet Vell i Sant Vicenç d'Alcaidús). Un altre era que fiava usar un camí que era privat i no era de la seva titularitat. Tampoc tenia abastiment elèctric i plantejava una barrera vegetal que hauria estat operativa al cap de vint anys.
Malgrat tots aquests inconvenients, el 2014 el Govern Balear va emetre informe favorable, però el GOB va presentar un Recurs advertint de greus deficiències en la tramitació ambiental. Per exemple, l'estudi d'alternatives no va passar per exposició al públic, de manera que la gent no el va poder consultar. Els promotors el van donar directament al Govern després d'aquest tràmit. Hi ha jurisprudència que no permet aquest procediment.
També hi ha jurisprudència que diu que no es poden posar instal·lacions en sòl rústic quan l'argument és que el preu del terreny és més barat, com era aquest cas.
Un grup de propietaris dels voltants van estructurar una denúncia davant la Unesco, que va emetre una resposta criticant la subjectivitat de l'estudi d'impacte ambiental i les contradiccions que el projecte representava amb el patrimoni arqueològic.
Finalment sembla que ha imperat el seny i el projecte ha tingut un dictamen desfavorable per part de Medi Ambient. Des del GOB celebram aquesta decisió i mantenim que no té sentit posar plantes de reciclatge de residus (que són una indústria de transformació) a zones rústiques inalterades. Hi ha molt de terreny qualificat com industrial, amb els corresponents serveis habilitats (vials, electricitat, clavegueram, etc).
Agraïm a tota la gent que ha col·laborat d'una o altra manera a reconduir aquest projecte.
Aquesta instal·lació per reciclar residus d'obres ha estat polèmica des del primer dia perquè quan es va tramitar hi havia una gran quantitat de sòl industrial ociós i no semblava lògic que es volgués ubicar en sòl rústic.
La polèmica va créixer de manera exponencial quan, a l'anterior legislatura, el projecte d'intervenció de la carretera general va dibuixar una rotonda de doble nivell enmig del no-res, però molt propera al lloc on es volia situar la planta de triatges, que tenia entre els seus principals entrebancs que havia de tramitar -i costejar- l'adequació d'aquell punt de carretera per a permetre l'entrada i sortida de camions.
Amb el disseny que es tramitava, el cost de la intervenció es feia amb càrrec a l'erari públic. La macrorotonda de Biniai va ser diana de moltes de les crítiques durant la campanya de la carretera. Sembla que ja està desestimada.
La planta de triatges tenia més problemes difícils de resoldre. Un d'ells era que es plantejava al mig d'una zona molt rica amb jaciments arqueològics importants (Biniaiet Vell i Sant Vicenç d'Alcaidús). Un altre era que fiava usar un camí que era privat i no era de la seva titularitat. Tampoc tenia abastiment elèctric i plantejava una barrera vegetal que hauria estat operativa al cap de vint anys.
Malgrat tots aquests inconvenients, el 2014 el Govern Balear va emetre informe favorable, però el GOB va presentar un Recurs advertint de greus deficiències en la tramitació ambiental. Per exemple, l'estudi d'alternatives no va passar per exposició al públic, de manera que la gent no el va poder consultar. Els promotors el van donar directament al Govern després d'aquest tràmit. Hi ha jurisprudència que no permet aquest procediment.
També hi ha jurisprudència que diu que no es poden posar instal·lacions en sòl rústic quan l'argument és que el preu del terreny és més barat, com era aquest cas.
Un grup de propietaris dels voltants van estructurar una denúncia davant la Unesco, que va emetre una resposta criticant la subjectivitat de l'estudi d'impacte ambiental i les contradiccions que el projecte representava amb el patrimoni arqueològic.
Finalment sembla que ha imperat el seny i el projecte ha tingut un dictamen desfavorable per part de Medi Ambient. Des del GOB celebram aquesta decisió i mantenim que no té sentit posar plantes de reciclatge de residus (que són una indústria de transformació) a zones rústiques inalterades. Hi ha molt de terreny qualificat com industrial, amb els corresponents serveis habilitats (vials, electricitat, clavegueram, etc).
Agraïm a tota la gent que ha col·laborat d'una o altra manera a reconduir aquest projecte.
