02/07/2018
El difícil futur dels macro hotels de Son Bou
Els serveis tècnics i jurídics de l'Ajuntament han confirmat la versió que el GOB va avançar fa uns mesos. No consta enlloc que els dos enormes hotels de primera línia de Son Bou hagin tingut mai llicència per construir-se amb el volum que tenen. Per tant, no es poden acollir al projecte que pretenia consolidar per unes quantes dècades més un dels impactes paisatgístics més grans de la costa de Menorca.
L'empresa Melià Hotels International S.A. va presentar en 2017 un projecte per a modernitzar els dos hotels que hi ha sobre la platja de Son Bou. Pretenia acollir-se a una disposició de la llei de turisme de 2012 que deia que les construccions turístiques que volguessin fer millores, quedaven durant cinc anys exonerades dels paràmetres urbanístics que es trobin en vigor.
A la pràctica, aquesta disposició implica que algunes de les obres més impactants de Balears, que es van fer en els anys seixanta i setanta quan encara no hi havia criteris d'ordenació racional ni democràcia, podran ser de nou arranjades perquè durin cinquanta anys més.
En opinió del GOB, aquest podria ser un error històric. És difícil a Menorca trobar construccions a la costa més desentonades que les de Son Bou. En una illa que ha treballat tant per posar seny a l'ordenació del territori, no és de rebut que ben avançat el segle XXI no s'aprofitin les necessitats de millora dels establiments per arranjar les coses que es van fer malament a l'inici del creixement turístic.
Veient que la voluntat institucional era atorgar la llicència que l'empresa demanava, el GOB va anar a consultar l'enorme expedient històric de Son Bou. Així va ser que es van detectar informes que mai havien vist la llum pública.
Certament, hi havia coses que cridaven molt l'atenció. Com per exemple, que la persona que va fer d'arquitecte municipal en aquella època (anys setanta), també actuava -i sortia al mateix expedient- com a apoderat dels propietaris dels terrenys que es volien urbanitzar.
Potser per això, es va fer un informe que és dels més rocambolescs que s'hagin escrit en les qüestions urbanístiques de Menorca: “La defensa del paisaje es total debido principalmente a que el emplazamiento de los volúmenes arquitectónicos se efectúa sobre un àrea premeditada y estudiada; la composición obtenida queda integrada con el espacio físico circundante e incluso se puede adelantar que los dos volúmenes verticales colocados en posición perpendicular a la linea de costa coadyuvan a la creación del paisaje preconizado; no interfieren las vistas desde la cornisa-mirador al mar ni las perspectivas mar montaña; la solución adoptada rehuye por completo el concepto de edificación pantalla..."
Peró la part més transcendent va ser detectar que la llicència concedida estava condicionada a unes paràmetres urbanístics de 0,2 m3/m2. Comparant les condicions amb la realitat de l'edifici, es pot deduir que es va construir quasi 14 vegades més del permès, i que més del 90 % de l'edifici no té cobertura legal. Si algú ho sabia en aquella època, va mirar cap a una altra banda.
Així que el GOB va entrar un escrit a l'Ajuntament d'Alaior advertint de totes les deficiències que s'observaven al projecte de modernització presentat. Els tècnics actuals no han trobat cap altra llicència de doni cobertura als hotels. O sigui, que les dues torres que destrossen la imatge de Son Bou estan fora d'ordenació i no es poden acollir a la modernització pretesa.
En tot cas, primer hauran de demanar la legalització dels edificis, cosa que passa per adaptar l'alçada als actuals paràmetres urbanístics de Son Bou (planta baixa + 2) i, per tant, disminuir significativament l'impacte paisatgístic dels hotels.
La teoria que ara s'intenta plantejar per part de l'empresa i d'algunes institucions de recuperar l'edificabilitat de les dues parcel·les que hi ha a cada banda dels hotels, no té recorregut legal segons l'opinió del GOB. Aquestes dues zones van ser sostretes de l'edificació en el Pla Territorial de 2003 i no és possible tirar enrere proteccions territorials sense entrar en decisions arbitràries, que no serien conformes a dret.
S'està davant un cas on una construcció en primera línia, que simbolitza com poques un equivocació de la història, ha de ser reconduïda. Les empreses que han explotat aquests dos hotels els han més que amortitzat. És hora que es retorni una part dels beneficis fent un gest cara a l'illa i plantejant una reconversió que elimini l'impacte inassumible dels actuals volums.
I als legisladors de Balears, cal demanar-los que eliminin els favors als edificis turístics obsolets i impactants que encara en mantenen a l'actual Llei de Turisme 6/2017. No és presentable que siguin les actuals lleis autonòmiques les que dificultin poder reconduir els errors comesos abans de l'arribada de la democràcia.
L'empresa Melià Hotels International S.A. va presentar en 2017 un projecte per a modernitzar els dos hotels que hi ha sobre la platja de Son Bou. Pretenia acollir-se a una disposició de la llei de turisme de 2012 que deia que les construccions turístiques que volguessin fer millores, quedaven durant cinc anys exonerades dels paràmetres urbanístics que es trobin en vigor.
A la pràctica, aquesta disposició implica que algunes de les obres més impactants de Balears, que es van fer en els anys seixanta i setanta quan encara no hi havia criteris d'ordenació racional ni democràcia, podran ser de nou arranjades perquè durin cinquanta anys més.
En opinió del GOB, aquest podria ser un error històric. És difícil a Menorca trobar construccions a la costa més desentonades que les de Son Bou. En una illa que ha treballat tant per posar seny a l'ordenació del territori, no és de rebut que ben avançat el segle XXI no s'aprofitin les necessitats de millora dels establiments per arranjar les coses que es van fer malament a l'inici del creixement turístic.
Veient que la voluntat institucional era atorgar la llicència que l'empresa demanava, el GOB va anar a consultar l'enorme expedient històric de Son Bou. Així va ser que es van detectar informes que mai havien vist la llum pública.
Certament, hi havia coses que cridaven molt l'atenció. Com per exemple, que la persona que va fer d'arquitecte municipal en aquella època (anys setanta), també actuava -i sortia al mateix expedient- com a apoderat dels propietaris dels terrenys que es volien urbanitzar.
Potser per això, es va fer un informe que és dels més rocambolescs que s'hagin escrit en les qüestions urbanístiques de Menorca: “La defensa del paisaje es total debido principalmente a que el emplazamiento de los volúmenes arquitectónicos se efectúa sobre un àrea premeditada y estudiada; la composición obtenida queda integrada con el espacio físico circundante e incluso se puede adelantar que los dos volúmenes verticales colocados en posición perpendicular a la linea de costa coadyuvan a la creación del paisaje preconizado; no interfieren las vistas desde la cornisa-mirador al mar ni las perspectivas mar montaña; la solución adoptada rehuye por completo el concepto de edificación pantalla..."
Peró la part més transcendent va ser detectar que la llicència concedida estava condicionada a unes paràmetres urbanístics de 0,2 m3/m2. Comparant les condicions amb la realitat de l'edifici, es pot deduir que es va construir quasi 14 vegades més del permès, i que més del 90 % de l'edifici no té cobertura legal. Si algú ho sabia en aquella època, va mirar cap a una altra banda.
Així que el GOB va entrar un escrit a l'Ajuntament d'Alaior advertint de totes les deficiències que s'observaven al projecte de modernització presentat. Els tècnics actuals no han trobat cap altra llicència de doni cobertura als hotels. O sigui, que les dues torres que destrossen la imatge de Son Bou estan fora d'ordenació i no es poden acollir a la modernització pretesa.
En tot cas, primer hauran de demanar la legalització dels edificis, cosa que passa per adaptar l'alçada als actuals paràmetres urbanístics de Son Bou (planta baixa + 2) i, per tant, disminuir significativament l'impacte paisatgístic dels hotels.
La teoria que ara s'intenta plantejar per part de l'empresa i d'algunes institucions de recuperar l'edificabilitat de les dues parcel·les que hi ha a cada banda dels hotels, no té recorregut legal segons l'opinió del GOB. Aquestes dues zones van ser sostretes de l'edificació en el Pla Territorial de 2003 i no és possible tirar enrere proteccions territorials sense entrar en decisions arbitràries, que no serien conformes a dret.
S'està davant un cas on una construcció en primera línia, que simbolitza com poques un equivocació de la història, ha de ser reconduïda. Les empreses que han explotat aquests dos hotels els han més que amortitzat. És hora que es retorni una part dels beneficis fent un gest cara a l'illa i plantejant una reconversió que elimini l'impacte inassumible dels actuals volums.
I als legisladors de Balears, cal demanar-los que eliminin els favors als edificis turístics obsolets i impactants que encara en mantenen a l'actual Llei de Turisme 6/2017. No és presentable que siguin les actuals lleis autonòmiques les que dificultin poder reconduir els errors comesos abans de l'arribada de la democràcia.
