23/10/2018
El paisatge com a eina de viabilitat
Els recents dies 10 i 11 s’ha celebrat a Mongofra Nou el curs sobre paisatge rural, organitzat conjuntament per aquesta finca i el GOB, amb el suport del Govern Balear.
La trentena de persones que hi han participat han pogut gaudir d’explicacions teòriques des de diferents vessants, així com de visites sobre el terreny i de la interlocució amb gent que gestiona el territori.
La presència de ponents d’altres indrets va permetre conèixer experiències molt interessants, com els premis per a la gestió paisatgística dels pagesos que s’atorgaven ja en el segle XIX a França, en una època on el maneig de la bellesa de l’entorn formava part intrínseca de la labor de produir aliments.
L’arribada del petroli al món agrari i de la gran mecanització, que al nostre territori es produeix als anys cinquanta i seixanta, canvia la percepció i la realitat. Els elements i els condicionants naturals es poden transformar completament i tota l’atenció es posa sobre la productivitat, els adobs, els pesticides, la maquinària, etc.
En l’actualitat, moltes zones que es troben relativament aïllades dels continents, com les zones de muntanya, les illes o els pobles d’interior no connectats, pateixen un declivi important de l’activitat agrària, perquè no poden competir per preu amb el món globalitzat. Aquest fet, sumat a les perspectives properes de baixada de la disponibilitat del petroli, fan que el model agrari, que és qui modela la major part del paisatge rural, s’estigui replantejant.
A Menorca passa una cosa així, perquè els mercats oberts han fet baixar el preu de la llet i la tendència agrària és a diversificar productes i buscar valor afegit, a fi de no competir per preu sinó per qualitat. I en aquest context, un paisatge d’interès contribueix a aquest valor afegit.
Les persones que van participar al curs van poder entendre els condicionats naturals de l’illa en base a la geologia, el règim de pluges i de clima. Però també la gran riquesa natural que alberga Menorca en el context mundial i els treballs que s’estan duent a terme per mirar de conservar els valors naturals i paisatgístics a partir d’una gestió agrària ben orientada.
El paisatge es veu com una eina per a valoritzar els territoris i les activitats que s’hi fan. Està cridat a ser un element que augmenta en importància i pot servir com eix transversal en diferents polítiques de gestió. Els assistents al curs formaven un grup ben multidisciplinar, la qual cosa va enriquir molt els debats i els comentaris durant els espais de convivència i visites sobre el terreny.
La trentena de persones que hi han participat han pogut gaudir d’explicacions teòriques des de diferents vessants, així com de visites sobre el terreny i de la interlocució amb gent que gestiona el territori.
La presència de ponents d’altres indrets va permetre conèixer experiències molt interessants, com els premis per a la gestió paisatgística dels pagesos que s’atorgaven ja en el segle XIX a França, en una època on el maneig de la bellesa de l’entorn formava part intrínseca de la labor de produir aliments.
L’arribada del petroli al món agrari i de la gran mecanització, que al nostre territori es produeix als anys cinquanta i seixanta, canvia la percepció i la realitat. Els elements i els condicionants naturals es poden transformar completament i tota l’atenció es posa sobre la productivitat, els adobs, els pesticides, la maquinària, etc.
En l’actualitat, moltes zones que es troben relativament aïllades dels continents, com les zones de muntanya, les illes o els pobles d’interior no connectats, pateixen un declivi important de l’activitat agrària, perquè no poden competir per preu amb el món globalitzat. Aquest fet, sumat a les perspectives properes de baixada de la disponibilitat del petroli, fan que el model agrari, que és qui modela la major part del paisatge rural, s’estigui replantejant.
A Menorca passa una cosa així, perquè els mercats oberts han fet baixar el preu de la llet i la tendència agrària és a diversificar productes i buscar valor afegit, a fi de no competir per preu sinó per qualitat. I en aquest context, un paisatge d’interès contribueix a aquest valor afegit.
Les persones que van participar al curs van poder entendre els condicionats naturals de l’illa en base a la geologia, el règim de pluges i de clima. Però també la gran riquesa natural que alberga Menorca en el context mundial i els treballs que s’estan duent a terme per mirar de conservar els valors naturals i paisatgístics a partir d’una gestió agrària ben orientada.
El paisatge es veu com una eina per a valoritzar els territoris i les activitats que s’hi fan. Està cridat a ser un element que augmenta en importància i pot servir com eix transversal en diferents polítiques de gestió. Els assistents al curs formaven un grup ben multidisciplinar, la qual cosa va enriquir molt els debats i els comentaris durant els espais de convivència i visites sobre el terreny.
