La carretera segrestada

El problema derivat dels ponts a mig construir de l'Argentina i Rafal Rubí no té res a veure amb aspectes de seguretat ni de legalitat del model. És una qüestió enquistada per una dificultat de procediment administratiu, perquè estan informant els mateixos tècnics que van participar de l'anterior disseny. 

Els informes tècnics preliminars que s'han conegut aquests dies, si es llegeixen sense sensacionalismes, deixen clar que no és il·legal apostar per solucions a nivell a la carretera general. Una qüestió que ja era òbvia si es coneixen les intervencions que s'han fet, amb tots els informes favorables, entre Ferreries i Ciutadella.

Efectivament, en aquest tram de ponent, s'han eliminat les rotondes de dos pisos que hi havia previstes i s'han aplicat solucions a nivell. Recordem el cas de la naveta des Tudons, molt similar a la problemàtica que ara es dóna a Rafal Rubí. Allà s'havia dibuixat una estructura de doble nivell, que atemptava greument sobre l'entorn paisatgístic del monument arqueològic més visitat de l'illa, i finalment s'ha apostat per mantenir el gir a nivell.

D'una manera similar s'ha actuat davant les pedreres de Son Sintes i Son Planes. I recordem que l'equip de govern anterior va dibuixar també una solució a nivell per a l'entrada d'Ets Alocs argumentant que fer una estructura de dos pisos tindria "un elevat impacte paisatgístic".

Tampoc està de més recordar que el projecte que va ser seleccionat com el millor d'entre 16 propostes, en el concurs que l'anterior equip de govern va fer en 2012, no incorporava cap rotonda de dos pisos. Les polèmiques estructures s'hi van afegir després d'uns mesos en el despatx del Conseller, amb la col·laboració de les persones que ara emeten els informes.

Per tant, és més que evident que les solucions al mateix nivell que la carretera són legalment aplicables en carreteres existents. El debat real que hi ha en el tram de Maó a Alaior no és aquest, sinó la conveniència o no de tirar els ponts començats davant l'Argentina i Rafal Rubí.

Aquests dos ponts (i el projectat a Biniai, que no es va començar) van ser el motiu de les mobilitzacions ciutadanes i de protestes de gent d'un ampli espectre polític.

A l'Argentina i a Rafal Rubí hi ha un conflicte d'interessos. Entre unes estructures a mig fer i el seu impacte paisatgístic. Aquest conflicte està reconegut per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears que, després d'analitzar diferents alternatives, va emetre un veredicte publicat al Butlletí oficial dient que des del punt de vista ambiental, s'havia d'apostar per una solució a nivell a l'Argentina.

La col·lisió d'interessos públics també està present en el cas de Rafal Rubí, on sis entitats ciutadanes van demanar sensibilitat davant l'opinió de la Unesco en relació a l'entorn paisatgístic dels monuments arqueològics de la candidatura de Menorca Talaiòtica.

L'informe de Patrimoni encomanat al respecte demanava fer un peritatge paisatgístic, que va emetre un veredicte molt contundent demanant una solució que no elevés la carretera. 

Així mateix, és imprescindible recordar que les carreteres de Menorca són les més segures de Balears. És molt positiu que ja faci molts anys que no es registren punts on es produeixin accidents de manera repetida. Per aquests motius, qualsevol millora que s'incorpori a la carretera farà que sigui encara més segura i, per tant, constitueix una fal·làcia dir que les úniques opcions segures són les estructures de doble nivell. 

L'aspecte econòmic tampoc resulta rellevant si es contempla el projecte en el seu conjunt. El cost afegit de tirar els ponts es pot compensar amb l'estalvi d'actuacions enormes, com era la macrorotonda de Biniai. Recordem que el projecte adjudicat en 2014 va quedar aturat perquè els costos reals eren molt superiors al pressupost disponible, per la qual cosa l'empresa adjudicatària va preferir rescindir el contracte. 

La polèmica de la carretera general de Menorca és un debat sobre la proporcionalitat de les intervencions. Els informes tècnics provisionals que s'han difós reconeixen que entre una rotonda a doble nivell o una rotonda en superfície hi ha una diferència de 26 segons en la fluïdesa del trànsit. Aquests 26 segons s'han de posar a un plat de la balança i a l'altre hi ha d'haver l'impacte paisatgístic i sobre l'entorn arqueològic. 

Els responsables públics, les persones que han estat elegides per votació a les eleccions, són les que tenen la responsabilitat de sospesar i resoldre aquestes disjuntives. Però a l'administració pública no es pot procedir sense informes favorables.

El problema per a desencallar la qüestió enquistada del tram de Maó a Alaior de la carretera general és que els informes els fan les mateixes persones que van informar el projecte anterior i no es poden desdir. 

L'única sortida legal seria anar a buscar informes externs. Hi ha casos anteriors ben famosos, com els repetits informes exteriors que es van encomanar en 2014 per autoritzar un parc aquàtic exterior en sòl rústic protegit, fins a trobar-ne  un què defensés que serviria per desestacionalitzar el turisme. 

En el cas de la carretera, l'interès públic de les  coses en joc és molt més diàfan. Però sembla que l'actual equip de govern no vol usar aquest recurs.

Els arguments que es van usar fa uns anys per oposar-se a les rotondes de dos pisos en sòl rústic segueixen vigents, per més que hagin entrat en un cercle que sembla no tenir sortida i on pareix que la voluntat política no és suficient.