17/01/2019
Pilar Benejam, nova filla il·lustre, proclama l’educació com a base per a l’equitat i el respecte als drets de les persones
Una gran gernació de ciutadans, autoritats polítiques i gent del camp de la docència i l’ensenyament van omplir el Saló Gòtic i el vestíbul del primer pis de la casa consistorial, per donar suport al lliurament de l’alta distinció de què que ha estat objecte la pedagoga de Ciutadella (1937), una de les grans lluitadores per la renovació de l’escola i de la democratització de l’ensenyament.
Pilar Benejam també va aprofitar l’acte per reiterar la seva estima més fonda i més incondicional a l’illa de Menorca i a la ciutat que l’ha vist néixer, a pesar que la seva carrera universitària l’ha duita a residir fora la major part de la seva vida.
En l’elogi de l’alcaldessa, Joana Gomila, es va afirmar que la professora Benejam «passarà a la història de la pedagogia del segle XX, dins i fora de Menorca, per haver fet aportacions valuosíssimes a l’ensenyament de l’ensenyant; perquè és una de les grans creadores de les escoles de mestres. El nervi del seu pensament rau en què la renovació, la veritable i pregona renovació de l’ensenyament, ha de passar per la formació del professorat. En aquest difícil i complex camp, ella ha obert un llarg camí. Ha sabut suscitar al voltant de la seva figura, la unanimitat de tota la classe acadèmica, i fins i tot de les autoritats polítiques que es relacionen amb l’educació, i que no s’estan de reconèixer-li la més alta autoritat».
Pilar Benejam també va aprofitar l’acte per reiterar la seva estima més fonda i més incondicional a l’illa de Menorca i a la ciutat que l’ha vist néixer, a pesar que la seva carrera universitària l’ha duita a residir fora la major part de la seva vida.
En l’elogi de l’alcaldessa, Joana Gomila, es va afirmar que la professora Benejam «passarà a la història de la pedagogia del segle XX, dins i fora de Menorca, per haver fet aportacions valuosíssimes a l’ensenyament de l’ensenyant; perquè és una de les grans creadores de les escoles de mestres. El nervi del seu pensament rau en què la renovació, la veritable i pregona renovació de l’ensenyament, ha de passar per la formació del professorat. En aquest difícil i complex camp, ella ha obert un llarg camí. Ha sabut suscitar al voltant de la seva figura, la unanimitat de tota la classe acadèmica, i fins i tot de les autoritats polítiques que es relacionen amb l’educació, i que no s’estan de reconèixer-li la més alta autoritat».
