13/02/2019
La lliçó de Son Parc
Les obres de transformació de terrenys s'han iniciat a la urbanització de Son Parc, as Mercadal. Aquest és un cas que serveix per entendre la intensa i llarga batalla de l'illa de Menorca per a combatre el perillós escenari territorial que es va dibuixar per a l'illa en els anys setanta.
I també per comprendre els complicats efectes que es causen cada vegada que es dibuixen terrenys per poder-los urbanitzar. Perquè fa només tres anys que hi va tornar haver intents d'aquest estil.
Amb la previsió de carreteres que pràcticament voltaven tot el perímetre insular i la major part de la costa marcada en negre per a ser urbanizada, el Pla Provincial marcava fa una quarantena d'anys una destinació que va provocar important mobilitzacions i la creació del GOB a l'illa.
Paratges destacats i avui emblemàtics, com Trebalúger, Macarella, Albufera des Grau, La Vall, Pregonda i molts més, havien de ser transformats.
A diversos indrets el procés urbanitzador es va fer realitat, com el cas de Son Parc. El nom de Son Parc és la denominació comercial de la urbanització desenvolupada a Son Saura del nord. Un nom que començà a sonar en 1972, quan l'indret va ser declarat Centre d'Interès Turístic Nacional, una figura predemocràtica que es declarava directament per Consell de Ministres. Es van projectar 21.200 places, quan Es Mercadal era un poblet de manco de 3.000 persones.
Entre la preparació del camp de golf i la gran demanda d'arena derivada d'uns moments de boom de la construcció, gran part de les espectaculars dunes d'arena que identificaven aquell indret, van acabar dins camions de transport.
En 1990 es va fer una revisió del pla de promoció turística de la zona. Ja es veia que la previsió de creixement no era abastable i es va reduir a 12.000 places potencials.
A finals dels noranta s'intenta fer créixer el camp de golf (que tenia només 9 forats). Es vol ampliar a costa de dessecar la zona humida de Son Saura. L'Ajuntament dona llicència, però les denúncies del GOB per la via penal frenen el procés i s'ha de procedir a restituir l'espai afectat.
Ja hi ha 4.000 places construïdes a Son Parc quan arriba la Norma Cautelar prèvia al PTI. La tasca d'anàlisi del Pla Territorial Insular permet plantejar una nova reducció, de 8.000 places pendents, n'hi queden 2.800.
En 2007, després d'intenses negociacions, els promotors accepten la reducció prevista en el PTI i es signa un acord. En 2014 s'aprova definitivament el projecte d'urbanització.
47 anys més tard
De 1972 a 2019 hi van 47 anys. Quaranta set anys per intentar posar seny al desgavell que es va programar dècades enrere. Després de totes les reduccions, al final ens queda encara poder construir 4 hotels, 490 xalets, una residència esportiva i un centre comercial. Aquestes són les obres que estan arrassant ara el bosc.
El temps ha demostrat que les platges sense urbanitzar, a més de ser un element que aporta qualitat de vida i orgull als menorquins, són també un atractiu afegit per a la indústria turística. L'economia inteligent no es dinamitza consumint territori sinó emprant-lo de manera sostenible.
Les planificacions antigues encara tenen efectes. Hi queden a Menorca moltes parcel·les condemnades que es podran anar edificant si ningú hi troba remei.
No pensem, però, que la lliçó estigui apresa. Sense anar més lluny, la Norma Territorial Transitòria que es va aplicar a l'illa en 2015, i que el canvi de govern posterior va deixar sense efecte, incorporava una franja de 100 metres per fer créixer les urbanitzacions de costa. I tornava apostar per camps de golf acompanyats d'hotels de nova planta. D'aixó només fa quatre anys.
El cas de Son Saura i la seva urbanització de Son Parc hauria de servir per tenir clar que és molt fàcil classificar nous sòls per a ser urbanitzats, però francament difícil tornar-los enrere. I que les conseqüències són irreversibles.
I també per comprendre els complicats efectes que es causen cada vegada que es dibuixen terrenys per poder-los urbanitzar. Perquè fa només tres anys que hi va tornar haver intents d'aquest estil.
Amb la previsió de carreteres que pràcticament voltaven tot el perímetre insular i la major part de la costa marcada en negre per a ser urbanizada, el Pla Provincial marcava fa una quarantena d'anys una destinació que va provocar important mobilitzacions i la creació del GOB a l'illa.
Paratges destacats i avui emblemàtics, com Trebalúger, Macarella, Albufera des Grau, La Vall, Pregonda i molts més, havien de ser transformats.
A diversos indrets el procés urbanitzador es va fer realitat, com el cas de Son Parc. El nom de Son Parc és la denominació comercial de la urbanització desenvolupada a Son Saura del nord. Un nom que començà a sonar en 1972, quan l'indret va ser declarat Centre d'Interès Turístic Nacional, una figura predemocràtica que es declarava directament per Consell de Ministres. Es van projectar 21.200 places, quan Es Mercadal era un poblet de manco de 3.000 persones.
Entre la preparació del camp de golf i la gran demanda d'arena derivada d'uns moments de boom de la construcció, gran part de les espectaculars dunes d'arena que identificaven aquell indret, van acabar dins camions de transport.
En 1990 es va fer una revisió del pla de promoció turística de la zona. Ja es veia que la previsió de creixement no era abastable i es va reduir a 12.000 places potencials.
A finals dels noranta s'intenta fer créixer el camp de golf (que tenia només 9 forats). Es vol ampliar a costa de dessecar la zona humida de Son Saura. L'Ajuntament dona llicència, però les denúncies del GOB per la via penal frenen el procés i s'ha de procedir a restituir l'espai afectat.
Ja hi ha 4.000 places construïdes a Son Parc quan arriba la Norma Cautelar prèvia al PTI. La tasca d'anàlisi del Pla Territorial Insular permet plantejar una nova reducció, de 8.000 places pendents, n'hi queden 2.800.
En 2007, després d'intenses negociacions, els promotors accepten la reducció prevista en el PTI i es signa un acord. En 2014 s'aprova definitivament el projecte d'urbanització.
47 anys més tard
De 1972 a 2019 hi van 47 anys. Quaranta set anys per intentar posar seny al desgavell que es va programar dècades enrere. Després de totes les reduccions, al final ens queda encara poder construir 4 hotels, 490 xalets, una residència esportiva i un centre comercial. Aquestes són les obres que estan arrassant ara el bosc.
El temps ha demostrat que les platges sense urbanitzar, a més de ser un element que aporta qualitat de vida i orgull als menorquins, són també un atractiu afegit per a la indústria turística. L'economia inteligent no es dinamitza consumint territori sinó emprant-lo de manera sostenible.
Les planificacions antigues encara tenen efectes. Hi queden a Menorca moltes parcel·les condemnades que es podran anar edificant si ningú hi troba remei.
No pensem, però, que la lliçó estigui apresa. Sense anar més lluny, la Norma Territorial Transitòria que es va aplicar a l'illa en 2015, i que el canvi de govern posterior va deixar sense efecte, incorporava una franja de 100 metres per fer créixer les urbanitzacions de costa. I tornava apostar per camps de golf acompanyats d'hotels de nova planta. D'aixó només fa quatre anys.
El cas de Son Saura i la seva urbanització de Son Parc hauria de servir per tenir clar que és molt fàcil classificar nous sòls per a ser urbanitzats, però francament difícil tornar-los enrere. I que les conseqüències són irreversibles.
