22/02/2019
Son Vell o els límits necessaris de l'agroturisme
Aquests dies s’ha publicat per la premsa menorquina que el lloc de Son Vell, a Ciutadella, ha rebut llicència per a oferir 109 places d’agroturisme. En opinió del GOB, aquest és un clar exemple que demostra la necessitat de regular amb més lògica els allotjaments turístics al camp.
L’agroturisme pot resultar una oportunitat per a complementar rendes agràries, o per a recuperar patrimoni arquitectònic d’interès. Però en el cas de Son Vell, aquests principis trontollen seriosament i sembla simplement una operació urbanística especulativa.
El projecte preveu habilitar 56 habitacions destinades a activitat turística. 15 habitacions es situen a la casa antiga, que són les que semblen lògiques dins el concepte d’agroturisme com a activitat complementària a l’agrària.
Però les 41 habitacions restants es situen als bouers del lloc, que són de tipologia moderna, la majoria acabats de fer.
Quatre d’aquests bouers es van construir el 2011 per ser destinats a activitats agràries (vegeu il·lustració adjunta), i l’altre mòdul gran és dels anys noranta. Ni tenen prestància arquitectònica ni tenen temps d’haver quedat obsolets per a l’activitat que suposadament es van construir. El promotor és una societat limitada dedicada a l’activitat immobiliària.
Per a les persones que es preocupen dels usos lògics sobre el territori de Menorca, és indignant veure que es tramiten nous edificis amb suposats usos agraris que, al cap de quatre dies, són reconvertits a d’altres finalitats.
És un tema que preocupa especialment, perquè a Menorca hi ha uns quants projectes en tràmit que plantegen això precisament: dedicar a usos turístics tots els edificis existents i construir-ne de nous per a finalitats agràries. Vist el precedent, cal demanar-se quant de temps tardaran a destinar-se a d’altres usos. És evident que cal establir garanties més sòlides que les actuals.
El GOB ha demanat poder consultar els expedients del cas per saber si els bouers nous es van fer amb ajudes públiques agràries i per analitzar si realment es compleix el requisit que marca la Llei de ser una activitat complementària a l’agrària.
Casos com aquest demostren la necessitat d’incorporar uns criteris que obliguin a una antiguitat mínima dels edificis que es vulguin destinar a allotjaments turístics, a unes característiques arquitectòniques destacades, que defineixin un màxim de places per establiment i que sempre reservin un percentatge important d’edificis existents per a ser usats per a l’activitat agrària.
Si això no es fa, es facilitarà que al camp continuïn les operacions urbanístiques disfressades d’agroturisme. Menorca no hauria de cometre aquest error.
L’agroturisme pot resultar una oportunitat per a complementar rendes agràries, o per a recuperar patrimoni arquitectònic d’interès. Però en el cas de Son Vell, aquests principis trontollen seriosament i sembla simplement una operació urbanística especulativa.
El projecte preveu habilitar 56 habitacions destinades a activitat turística. 15 habitacions es situen a la casa antiga, que són les que semblen lògiques dins el concepte d’agroturisme com a activitat complementària a l’agrària.
Però les 41 habitacions restants es situen als bouers del lloc, que són de tipologia moderna, la majoria acabats de fer.
Quatre d’aquests bouers es van construir el 2011 per ser destinats a activitats agràries (vegeu il·lustració adjunta), i l’altre mòdul gran és dels anys noranta. Ni tenen prestància arquitectònica ni tenen temps d’haver quedat obsolets per a l’activitat que suposadament es van construir. El promotor és una societat limitada dedicada a l’activitat immobiliària.
Per a les persones que es preocupen dels usos lògics sobre el territori de Menorca, és indignant veure que es tramiten nous edificis amb suposats usos agraris que, al cap de quatre dies, són reconvertits a d’altres finalitats.
És un tema que preocupa especialment, perquè a Menorca hi ha uns quants projectes en tràmit que plantegen això precisament: dedicar a usos turístics tots els edificis existents i construir-ne de nous per a finalitats agràries. Vist el precedent, cal demanar-se quant de temps tardaran a destinar-se a d’altres usos. És evident que cal establir garanties més sòlides que les actuals.
El GOB ha demanat poder consultar els expedients del cas per saber si els bouers nous es van fer amb ajudes públiques agràries i per analitzar si realment es compleix el requisit que marca la Llei de ser una activitat complementària a l’agrària.
Casos com aquest demostren la necessitat d’incorporar uns criteris que obliguin a una antiguitat mínima dels edificis que es vulguin destinar a allotjaments turístics, a unes característiques arquitectòniques destacades, que defineixin un màxim de places per establiment i que sempre reservin un percentatge important d’edificis existents per a ser usats per a l’activitat agrària.
Si això no es fa, es facilitarà que al camp continuïn les operacions urbanístiques disfressades d’agroturisme. Menorca no hauria de cometre aquest error.
