19/03/2019
La Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric dona suport a la incoació de la declaració de Bé d’Interès Cultural de la zona de Punta Nati
Aquest matí, a les 12 hores, s'ha reunit la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric de Menorca. En aquesta reunió s'ha presentat la proposta del conseller de Cultura i Educació, referent a la delimitació del BIC, amb categoria de Lloc d'interès Etnològic, de la zona de Punta Nati .
Els antecedents d'aquesta proposta d'incoació són els següents:
El 2013, a Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella va presentar una sol·licitut de declaració de bé d'interès cultural amb categoria de Lloc d'interès Etnològic de la zona, amb una proposta que ocupava uns 25 km².
El 2014, el Servei de Patrimoni del CIMe va emetre un informe en relació a la sol·licitud anterior, on es manifestava que la declaració com a lloc d'interès etnològic estava justificada, però que per poder formalitzar l'expedient calia realitzar una feina de camp per poder completar el coneixement del bé i concretar el seu entorn de protecció. Donades les dimensions de l'àrea proposada es preveia que l'estudi seria de llarga durada.
El mateix any, el Consell Insular de Menorca va atorgar la declaració d'Interès General al projecte de Planta Fotovoltaica de Son Salomó, amb una superfície de 173 hectàrees.
El 2016, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella va fer una al·legació de queixa per manca de resolució expressa en referència a la sol·licitud abans esmentada.
L'octubre de 2016, la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric de Menorca va acceptar la proposta de reducció, de 173 hectàrees a 104,82 hectàrees, de la superfície de la Planta Fotovoltaica de Son Salomó per tal de reduir-ne l'impacte. Per altra banda, es va acordar d'iniciar els estudis tècnics de declaració de bé d'interès cultural amb la classificació de lloc d'interès etnològic de la zona de Punta Nati exterior als límits de la planta fotovoltaica de Son Salomó, per evitar futures ampliacions d'aquest projecte, així com l'eventual implantació de noves instal·lacions en aquesta zona.
L'octubre de 2017, el CIMe va rebre una nova sol·licitut de declaració de bé d'interès cultural amb caràcter de lloc d'interès etnològic del paratge de Punta Nati, presentada per la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella. Aquest nou document reduïa la delimitació proposada el 2013, ja que tenia una extensió d'uns 9 km². La proposta afectava 13 finques agrícoles: Torre del Ram, Torretablanca, Tres Alqueries, Son Salomó, Torre Vella d'en Lozano, Torre Nova d'en Lozano, Son Triay, Son Bernardí, Son Escudero, Son Rafal Nou, Son Fe, Son Mascaró i Rafal des Capità.
L'abril de 2018, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella presenta un Recurs d'Alçada contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 2013.
La proposta presentada avui a la comissió es basa en les dades que ja constaven als inventaris del Consell Insular, en el treball de camp realitzat pel mateix personal del Servei de Patrimoni i en un encàrrec realitzat a l'arqueòleg Martí Carbonell, per tal de completar, de forma exhaustiva el coneixement sobre els béns etnològics de la zona de Punta Nati.
Totes aquestes dades han permès que el Servei de Patrimoni elabori un informe que estableix que per delimitar el futur BIC s'han d'utilitzar les unitats territorials formades per cada una cadascuna de les finques agrícoles tradicionals, i que les finques que es tindran en compte són aquelles que contenen, cada una d'elles, més del 10% dels béns etnològics de la zona (428 béns, un 70% dels existents a la zona de Punta Nati.
Per tant, l'informe del Servei de Patrimoni recomana no incoar la proposta de delimitació de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, sinó una proposta lleugerament diferent, d'uns 10 km² d'extensió i que conté les finques agrícoles de Tres Alqueries (Ses Truqueries), Son Salomó, Torre Nova d'en Lozano, Torre Vella d'en Lozano i Son Triay. L'objecte de la proposta de declaració és el conjunt de béns de caràcter etnològic més el paisatge que els envolta.
A partir d'aquest informe, el conseller executiu de Cultura i Educació del CIMe proposa a la comissió incoar un expedient de declaració de bé d'interès cultural d'acord amb la proposta de l’informe tècnic del Servei de Patrimoni abans esmentat, però exceptuant l'àrea del lloc de Son Salomó, on s'ha de situar la planta fotovoltaica, que ja compta amb l'autorització i l'interès general.
Aquesta proposta d'exclusió respon als informes mediambientals incorporats a l'expedient (emesos pel Laboratori del canvi climàtic de la Universitat de les Illes Balears i pel coordinador de les Directrius Estratègiques de Menorca-Energia) i a l'acord de ple de dia 18 de febrer de 2019, en el que es va expressar la voluntat d'incrementar de manera significativa la producció d’energia neta dins l'actual legislatura. Per altra banda, també s’ha tingut en compte l'opinió d'amplis sectors de la societat, partidaris de no retardar la instal·lació de fonts d’energia neta a l'illa. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que el de Son Salomó és l'únic projecte rellevant en tramitació, ja que permetria produir el 20% de l'electricitat que es consumeix a l'illa. La proposta de delimitació del BIC, tot i l'exclusió de la zona afectada pel futur parc fotovoltaic, té una extensió de 9,3 km².
Per altra banda, el conseller proposa instar el Consell Insular de Menorca a què, una vegada hagi transcorregut la vida útil de la planta fotovoltaica, que s'ha previst en 30 anys; s'hagi restituït el paisatge de la zona i s'hagin restaurat tots els béns etnològics ubicats en l'interior de la planta, el mateix Consell Insular promogui la incorporació d’aquesta zona d'ampliació de la planta fotovoltaica de Son Salomó al lloc d'interès etnològic de Punta Nati.
La proposta s'ha sotmès a votació, obtenint deu vots a favor, un en contra i cinc abstencions, de forma que ha estat aprovada per la comissió.
Els antecedents d'aquesta proposta d'incoació són els següents:
El 2013, a Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella va presentar una sol·licitut de declaració de bé d'interès cultural amb categoria de Lloc d'interès Etnològic de la zona, amb una proposta que ocupava uns 25 km².
El 2014, el Servei de Patrimoni del CIMe va emetre un informe en relació a la sol·licitud anterior, on es manifestava que la declaració com a lloc d'interès etnològic estava justificada, però que per poder formalitzar l'expedient calia realitzar una feina de camp per poder completar el coneixement del bé i concretar el seu entorn de protecció. Donades les dimensions de l'àrea proposada es preveia que l'estudi seria de llarga durada.
El mateix any, el Consell Insular de Menorca va atorgar la declaració d'Interès General al projecte de Planta Fotovoltaica de Son Salomó, amb una superfície de 173 hectàrees.
El 2016, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella va fer una al·legació de queixa per manca de resolució expressa en referència a la sol·licitud abans esmentada.
L'octubre de 2016, la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric de Menorca va acceptar la proposta de reducció, de 173 hectàrees a 104,82 hectàrees, de la superfície de la Planta Fotovoltaica de Son Salomó per tal de reduir-ne l'impacte. Per altra banda, es va acordar d'iniciar els estudis tècnics de declaració de bé d'interès cultural amb la classificació de lloc d'interès etnològic de la zona de Punta Nati exterior als límits de la planta fotovoltaica de Son Salomó, per evitar futures ampliacions d'aquest projecte, així com l'eventual implantació de noves instal·lacions en aquesta zona.
L'octubre de 2017, el CIMe va rebre una nova sol·licitut de declaració de bé d'interès cultural amb caràcter de lloc d'interès etnològic del paratge de Punta Nati, presentada per la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella. Aquest nou document reduïa la delimitació proposada el 2013, ja que tenia una extensió d'uns 9 km². La proposta afectava 13 finques agrícoles: Torre del Ram, Torretablanca, Tres Alqueries, Son Salomó, Torre Vella d'en Lozano, Torre Nova d'en Lozano, Son Triay, Son Bernardí, Son Escudero, Son Rafal Nou, Son Fe, Son Mascaró i Rafal des Capità.
L'abril de 2018, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella presenta un Recurs d'Alçada contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 2013.
La proposta presentada avui a la comissió es basa en les dades que ja constaven als inventaris del Consell Insular, en el treball de camp realitzat pel mateix personal del Servei de Patrimoni i en un encàrrec realitzat a l'arqueòleg Martí Carbonell, per tal de completar, de forma exhaustiva el coneixement sobre els béns etnològics de la zona de Punta Nati.
Totes aquestes dades han permès que el Servei de Patrimoni elabori un informe que estableix que per delimitar el futur BIC s'han d'utilitzar les unitats territorials formades per cada una cadascuna de les finques agrícoles tradicionals, i que les finques que es tindran en compte són aquelles que contenen, cada una d'elles, més del 10% dels béns etnològics de la zona (428 béns, un 70% dels existents a la zona de Punta Nati.
Per tant, l'informe del Servei de Patrimoni recomana no incoar la proposta de delimitació de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, sinó una proposta lleugerament diferent, d'uns 10 km² d'extensió i que conté les finques agrícoles de Tres Alqueries (Ses Truqueries), Son Salomó, Torre Nova d'en Lozano, Torre Vella d'en Lozano i Son Triay. L'objecte de la proposta de declaració és el conjunt de béns de caràcter etnològic més el paisatge que els envolta.
A partir d'aquest informe, el conseller executiu de Cultura i Educació del CIMe proposa a la comissió incoar un expedient de declaració de bé d'interès cultural d'acord amb la proposta de l’informe tècnic del Servei de Patrimoni abans esmentat, però exceptuant l'àrea del lloc de Son Salomó, on s'ha de situar la planta fotovoltaica, que ja compta amb l'autorització i l'interès general.
Aquesta proposta d'exclusió respon als informes mediambientals incorporats a l'expedient (emesos pel Laboratori del canvi climàtic de la Universitat de les Illes Balears i pel coordinador de les Directrius Estratègiques de Menorca-Energia) i a l'acord de ple de dia 18 de febrer de 2019, en el que es va expressar la voluntat d'incrementar de manera significativa la producció d’energia neta dins l'actual legislatura. Per altra banda, també s’ha tingut en compte l'opinió d'amplis sectors de la societat, partidaris de no retardar la instal·lació de fonts d’energia neta a l'illa. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que el de Son Salomó és l'únic projecte rellevant en tramitació, ja que permetria produir el 20% de l'electricitat que es consumeix a l'illa. La proposta de delimitació del BIC, tot i l'exclusió de la zona afectada pel futur parc fotovoltaic, té una extensió de 9,3 km².
Per altra banda, el conseller proposa instar el Consell Insular de Menorca a què, una vegada hagi transcorregut la vida útil de la planta fotovoltaica, que s'ha previst en 30 anys; s'hagi restituït el paisatge de la zona i s'hagin restaurat tots els béns etnològics ubicats en l'interior de la planta, el mateix Consell Insular promogui la incorporació d’aquesta zona d'ampliació de la planta fotovoltaica de Son Salomó al lloc d'interès etnològic de Punta Nati.
La proposta s'ha sotmès a votació, obtenint deu vots a favor, un en contra i cinc abstencions, de forma que ha estat aprovada per la comissió.
