01/04/2019
La carretera i les rotondes administratives
Els ponts a mig construir de Rafal Rubí i l’Argentina, en el tram de la carretera general de Maó a Alaior, reapareixen periòdicament com a recordatori del conflicte que van generar en el passat mandat i ho han tornat a fer aquests dies. En opinió del GOB, la situació de paràlisi que es ve observant des de fora no es basa ni en aspectes tècnics ni en voluntats polítiques.
De vegades, per entendre les coses cal anar a buscar l’origen. I aquest conflicte comença en 2011, quan l’equip de caire conservador que va guanyar les eleccions en aquell moment convoca un concurs per a decidir quin ha de ser el disseny del tram entre Maó i Alaior.
S’hi van presentar 16 propostes, que van ser avaluades i informades tècnicament, per acabar decidint, a la mesa de contractació reunida el 29/02/2012, que el projecte que millor responia als requeriments establerts era el de Mediterránea de Ingenieria Civil. Aquest projecte no incorporava cap estructura de dos pisos (tampoc a l’entrada d’Alaior, on es dibuixava una rotonda al mateix nivell que la carretera).
Però les tensions que hi havia dins el partit de govern, que incloïa partidaris del desdoblament de la carretera, va fer que el projecte escollit amb criteris tècnics patís canvis substancials per motius polítics. De manera que l’octubre de 2012 el Conseller de Mobilitat va presentar públicament un disseny al qual s’hi havien incorporat quatre estructures de dos pisos, a Biniai, Rafal Rubí, l’Argentina i Alaior. Aquí va començar el conflicte de la carretera.
Per a poder incorporar aquestes quatre megaestructures, va ser necessari que els mateixos tècnics que havien escollit com el millor projecte aquell que ho feia tot a nivell, emetessin informes justificant un canvi tan substancial. I aquest és el principal obstacle amb què topen els intents de reconduir els ponts a mig construir de Rafal Rubí i l’Argentina. En que aquells tècnics que van justificar un canvi tan dràstic, ara no poden informar al revés. Es tracta, per tant, d’un problema administratiu.
Per això, no és correcte afirmar que els ponts s’han de mantenir per qüestions tècniques. El tram que s’ha executat entre Ferreries i Ciutadella ha eliminat les tres estructures de doble nivell que hi havia previstes (davant el castell, a les pedreres i as Tudons) i ha incorporat altres solucions sense pegues tècniques. Solucions alternatives n’hi ha i són perfectament legals. No és un problema tècnic.
Tampoc ens trobem davant un problema polític. Els tres partits que ara governen es van manifestar contraris als ponts entre Maó i Alaior i s’han pres acords formals de Ple en aquest sentit. No es detecta manca de voluntat. Es detecta incapacitat administrativa.
Alçar una estructura de dos pisos prop de la naveta des Tudons hauria espenyat el paisatge del monument més visitat de Menorca. Es va poder evitar perquè hi ha alternatives molt manco impactants. Seria una llàstima no poder evitar que es mantengui l’impacte iniciat al costat de la naveta del sud de Rafal Rubí. Seria una llàstima, perquè hi ha alternatives segures i legals que permetrien modernitzar la carretera sense generar aquest efecte negatiu.
També seria una llàstima no poder reconduir la construcció de l’Argentina, on la Comissió de Medi Ambient ja es va manifestar recomanant la seva demolició i la construcció d’una solució a nivell. Existent com existeixen, alternatives a un sol nivell, no es poden al·legar criteris tècnics. Tornem idò al laberint administratiu.
El que està fallant en el Consell Insular és la capacitat de resoldre la tramitació administrativa d’un problema que té solucions tècniques i compta amb voluntat política. I aquesta situació trasllada a la ciutadania una sensació de no estar governats per aquells que correspon.
Alguna gent escenifica aquesta protesta de maneres més visibles que d’altres, però poques persones hi deu haver, de les moltes que es van mobilitzar en el passat mandat, que es puguin trobar satisfetes de veure que aquest tema no s’ha sabut desencallar. Encara hi ha temps.
De vegades, per entendre les coses cal anar a buscar l’origen. I aquest conflicte comença en 2011, quan l’equip de caire conservador que va guanyar les eleccions en aquell moment convoca un concurs per a decidir quin ha de ser el disseny del tram entre Maó i Alaior.
S’hi van presentar 16 propostes, que van ser avaluades i informades tècnicament, per acabar decidint, a la mesa de contractació reunida el 29/02/2012, que el projecte que millor responia als requeriments establerts era el de Mediterránea de Ingenieria Civil. Aquest projecte no incorporava cap estructura de dos pisos (tampoc a l’entrada d’Alaior, on es dibuixava una rotonda al mateix nivell que la carretera).
Però les tensions que hi havia dins el partit de govern, que incloïa partidaris del desdoblament de la carretera, va fer que el projecte escollit amb criteris tècnics patís canvis substancials per motius polítics. De manera que l’octubre de 2012 el Conseller de Mobilitat va presentar públicament un disseny al qual s’hi havien incorporat quatre estructures de dos pisos, a Biniai, Rafal Rubí, l’Argentina i Alaior. Aquí va començar el conflicte de la carretera.
Per a poder incorporar aquestes quatre megaestructures, va ser necessari que els mateixos tècnics que havien escollit com el millor projecte aquell que ho feia tot a nivell, emetessin informes justificant un canvi tan substancial. I aquest és el principal obstacle amb què topen els intents de reconduir els ponts a mig construir de Rafal Rubí i l’Argentina. En que aquells tècnics que van justificar un canvi tan dràstic, ara no poden informar al revés. Es tracta, per tant, d’un problema administratiu.
Per això, no és correcte afirmar que els ponts s’han de mantenir per qüestions tècniques. El tram que s’ha executat entre Ferreries i Ciutadella ha eliminat les tres estructures de doble nivell que hi havia previstes (davant el castell, a les pedreres i as Tudons) i ha incorporat altres solucions sense pegues tècniques. Solucions alternatives n’hi ha i són perfectament legals. No és un problema tècnic.
Tampoc ens trobem davant un problema polític. Els tres partits que ara governen es van manifestar contraris als ponts entre Maó i Alaior i s’han pres acords formals de Ple en aquest sentit. No es detecta manca de voluntat. Es detecta incapacitat administrativa.
Alçar una estructura de dos pisos prop de la naveta des Tudons hauria espenyat el paisatge del monument més visitat de Menorca. Es va poder evitar perquè hi ha alternatives molt manco impactants. Seria una llàstima no poder evitar que es mantengui l’impacte iniciat al costat de la naveta del sud de Rafal Rubí. Seria una llàstima, perquè hi ha alternatives segures i legals que permetrien modernitzar la carretera sense generar aquest efecte negatiu.
També seria una llàstima no poder reconduir la construcció de l’Argentina, on la Comissió de Medi Ambient ja es va manifestar recomanant la seva demolició i la construcció d’una solució a nivell. Existent com existeixen, alternatives a un sol nivell, no es poden al·legar criteris tècnics. Tornem idò al laberint administratiu.
El que està fallant en el Consell Insular és la capacitat de resoldre la tramitació administrativa d’un problema que té solucions tècniques i compta amb voluntat política. I aquesta situació trasllada a la ciutadania una sensació de no estar governats per aquells que correspon.
Alguna gent escenifica aquesta protesta de maneres més visibles que d’altres, però poques persones hi deu haver, de les moltes que es van mobilitzar en el passat mandat, que es puguin trobar satisfetes de veure que aquest tema no s’ha sabut desencallar. Encara hi ha temps.
