30/04/2019
Eliminació de les pintades a la cova des Coloms
Durant el mes d'abril s'ha realitzat una feina de restauració a la cova des Coloms, consistent en l'eliminació de les pintades que havien anat omplint, durant les darreres dècades, les parets de la cova.
La cova des Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba —el barranc de Binigaus, as Migjorn Gran— com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la Catedral.
Es tracta d'una cova d'origen càrstic, com la major part de les coves naturals de Menorca, que es va formar a causa de la circulació dels corrents d'aigua subterranis que van anar erosionant la roca calcària. Fa uns 25 metres d'alçada, uns 20 metres d'amplària i uns 110 metres de llargària.
La cova des Coloms ja va ser citada per l'arqueòleg francès Emile Cartailhac (1845-1921) en la seva obra Monuments primitifs des îles Baléares (1892). Entre 1914 i 1915, el professor Antoni Vives Escudero (1859-1925) i el llavors propietari del lloc on es troba la cova, Bartomeu Sturla, hi van fer excavacions a l'interior, en les quals recolliren alguns materials arqueològics que permeten deduir que la cova es va emprar en l'època talaiòtica com a lloc d'enterrament. No s'hi ha fet cap altra intervenció arqueològica posteriorment.
La troballa més espectacular d'aquella excavació antiga van ser dues banyes de brau, fetes en bronze, que es poden vincular amb la creença en una divinitat relacionada amb aquest animal, especialment si les posam en relació amb altres troballes com el brauet de bronze de Torralba d'en Salort.
Sigui quina sigui la funció que tingué la cova en temps antics, és fàcil imaginar que les seves dimensions degueren impressionar ja als menorquins d'època prehistòrica, sobretot si tenim en compte que, per a ells, els espais subterranis tenien ja de per si un marcat component simbòlic.
La cova des Coloms gaudeix de la declaració de bé d'interès cultural (BIC) en la categoria de zona arqueològica, que és la màxima protecció del patrimoni històric al nostre país. Per açò, danyar-la de qualsevol manera —sigui a través de pintades o grafits, sigui a través d'excavacions il·legals— està sotmès a penalitzacions d'acord amb el Codi Penal.
A iniciativa del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, l'equip de restauradors de l'empresa Talaia Cultura, SL, encapçalat per la tècnica restauradora Carolina Moreno Torres, ha portat a terme durant el mes d'abril l'eliminació dels grafits i les pintades que omplien les parets interiors de la cova, i que donaven una imatge intolerable d'incivisme a un espai natural i arqueològic únic com és la cova des Coloms.
Paral·lelament, s'ha instal·lat un panell informatiu a l'entrada de la cova amb l'objectiu de donar informació sobre la cova i sensibilitzar el visitant entorn de la necessitat de conservar el nostre patrimoni històric i evitar-hi les accions vandàliques.
Les pintades intervingudes havien estat realitzades amb instruments de tota mena, amb diferents tipus de pintura i de tots els colors, sent especialment abundants les realitzades amb carbonet vegetal, amb xoc, amb esprais sintètics de color blau, negre, groc, vermell i verd i amb pintures plàstiques de color vermell, negre i blanc. La majoria són inscripcions amb el nom de les persones que les han fetes i amb l'any de realització. La més antiga de les que duen la data és de 1914, i les més abundants i impactants per les seves dimensions han estat les realitzades entre les dècades de 1970 i 2000. Les més recents, fetes amb esprais industrials per a grafits, han estat les més inaccessibles, fetes a les parts més alteroses de la cova. En aquests casos s'ha hagut de recórrer a professionals especialitzats en treballs verticals d'altura.
Els treballs previs a l’eliminació de les pintades, ha sigut la documentació exhaustiva de les més antigues (1914 i 1918). Tot i que es va valorar conservar aquestes pintades per la seva antiguitat, finalment es va considerar que no tenien un valor històric ni patrimonial prou significatiu. Per altra banda, deixar-les hauria pogut incitar a altres persones a fer-ne de noves, posant també el seu nom i la data, com segurament ha succeït al llarg de les darreres dècades.
Després de fer diverses proves, per al tractament de les pintades s'han utilitzat, majoritàriament, els procediments mecànics, amb l'ús preferent de trepants de bateria amb capçals de filaments de niló, que han permès controlar el raspallat minimitzant la fricció a la roca una volta retirat el gruix de la pintura. En aquelles pintades en les quals el grau de penetració de la pintura havia estat molt alt a causa de la porositat i la geomorfologia de la roca o per la mateixa naturalesa de la pintura, s'ha fet un tractament addicional de reintegració cromàtica amb terres i pigments naturals específics de restauració.
La cova des Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba —el barranc de Binigaus, as Migjorn Gran— com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la Catedral.
Es tracta d'una cova d'origen càrstic, com la major part de les coves naturals de Menorca, que es va formar a causa de la circulació dels corrents d'aigua subterranis que van anar erosionant la roca calcària. Fa uns 25 metres d'alçada, uns 20 metres d'amplària i uns 110 metres de llargària.
La cova des Coloms ja va ser citada per l'arqueòleg francès Emile Cartailhac (1845-1921) en la seva obra Monuments primitifs des îles Baléares (1892). Entre 1914 i 1915, el professor Antoni Vives Escudero (1859-1925) i el llavors propietari del lloc on es troba la cova, Bartomeu Sturla, hi van fer excavacions a l'interior, en les quals recolliren alguns materials arqueològics que permeten deduir que la cova es va emprar en l'època talaiòtica com a lloc d'enterrament. No s'hi ha fet cap altra intervenció arqueològica posteriorment.
La troballa més espectacular d'aquella excavació antiga van ser dues banyes de brau, fetes en bronze, que es poden vincular amb la creença en una divinitat relacionada amb aquest animal, especialment si les posam en relació amb altres troballes com el brauet de bronze de Torralba d'en Salort.
Sigui quina sigui la funció que tingué la cova en temps antics, és fàcil imaginar que les seves dimensions degueren impressionar ja als menorquins d'època prehistòrica, sobretot si tenim en compte que, per a ells, els espais subterranis tenien ja de per si un marcat component simbòlic.
La cova des Coloms gaudeix de la declaració de bé d'interès cultural (BIC) en la categoria de zona arqueològica, que és la màxima protecció del patrimoni històric al nostre país. Per açò, danyar-la de qualsevol manera —sigui a través de pintades o grafits, sigui a través d'excavacions il·legals— està sotmès a penalitzacions d'acord amb el Codi Penal.
A iniciativa del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, l'equip de restauradors de l'empresa Talaia Cultura, SL, encapçalat per la tècnica restauradora Carolina Moreno Torres, ha portat a terme durant el mes d'abril l'eliminació dels grafits i les pintades que omplien les parets interiors de la cova, i que donaven una imatge intolerable d'incivisme a un espai natural i arqueològic únic com és la cova des Coloms.
Paral·lelament, s'ha instal·lat un panell informatiu a l'entrada de la cova amb l'objectiu de donar informació sobre la cova i sensibilitzar el visitant entorn de la necessitat de conservar el nostre patrimoni històric i evitar-hi les accions vandàliques.
Les pintades intervingudes havien estat realitzades amb instruments de tota mena, amb diferents tipus de pintura i de tots els colors, sent especialment abundants les realitzades amb carbonet vegetal, amb xoc, amb esprais sintètics de color blau, negre, groc, vermell i verd i amb pintures plàstiques de color vermell, negre i blanc. La majoria són inscripcions amb el nom de les persones que les han fetes i amb l'any de realització. La més antiga de les que duen la data és de 1914, i les més abundants i impactants per les seves dimensions han estat les realitzades entre les dècades de 1970 i 2000. Les més recents, fetes amb esprais industrials per a grafits, han estat les més inaccessibles, fetes a les parts més alteroses de la cova. En aquests casos s'ha hagut de recórrer a professionals especialitzats en treballs verticals d'altura.
Els treballs previs a l’eliminació de les pintades, ha sigut la documentació exhaustiva de les més antigues (1914 i 1918). Tot i que es va valorar conservar aquestes pintades per la seva antiguitat, finalment es va considerar que no tenien un valor històric ni patrimonial prou significatiu. Per altra banda, deixar-les hauria pogut incitar a altres persones a fer-ne de noves, posant també el seu nom i la data, com segurament ha succeït al llarg de les darreres dècades.
Després de fer diverses proves, per al tractament de les pintades s'han utilitzat, majoritàriament, els procediments mecànics, amb l'ús preferent de trepants de bateria amb capçals de filaments de niló, que han permès controlar el raspallat minimitzant la fricció a la roca una volta retirat el gruix de la pintura. En aquelles pintades en les quals el grau de penetració de la pintura havia estat molt alt a causa de la porositat i la geomorfologia de la roca o per la mateixa naturalesa de la pintura, s'ha fet un tractament addicional de reintegració cromàtica amb terres i pigments naturals específics de restauració.
