25/07/2019
El Pla de Ports i la sostenibilitat de la nàutica
El Pla de Ports de Balears ha sortit recentment a consulta, amb caràcter previ a la seva tramitació ambiental. El GOB demana la revisió d'algunes actuacions previstes, com l'habilitació de punts per a grans creuers a Ciutadella, l'ampliació del port esportiu d'Addaia o la remodelació de la zona d'amarraments de Fornells. Així mateix, cal una anàlisi de la capacitat de càrrega nàutica de Menorca.
El Pla de Ports fa una previsió general d'actuacions en diferents zones de litoral menorquí. A més dels ports citats, també preveu noves rampes de varada (Fornells), aparcaments lligats a rampes (Addaia, Es Grau, Sant Tomàs...) o marines seques (Cala en Busquets).
El Pla ha de passar ara l'anomenada avaluació ambiental estratègica. El GOB ha recordat que la Llei que regula aquest procediment requereix que es defineixin les característiques ambientals de les zones que es puguin veure afectades i la seva evolució considerant el canvi climàtic esperat. Al respecte, s'ha detectat que el Pla no està usant la darrera cartografia disponible d'hàbitats marins i que això es tradueix en deficiències en la valoració dels impactes.
La Llei també diu que caldrà definir els probables efectes significatius (inclosos els secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mig i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius) sobre el medi ambient, incloses la biodiversitat, la fauna, la flora o el paisatge, entre d’altres, i serà necessari també conèixer les alternatives contemplades que justifiquin les apostes que es fan al Pla.
Preocupen que els fondejos plantejats fora del port de Ciutadella, o la previsió d'un punt de fondeig a la bocana del port de Maó, acabin sent usats en realitat per grans creuers, de dimensions tan voluminoses que no poden entrar als ports. Aquests grans vaixells usen com a combustible un fuel molt pesat i altament contaminant, amb unes emissions que equivalen a milers de vehicles.
Els creuers de milers de passatgers funcionen amb règim de tot inclòs i és un turisme que massifica molt, que requereix infraestructures importants i que funciona primordialment a l'estiu, quan ja hi ha molta població a l'illa. Menorca no hauria de cometre els mateixos errors que s'estan patint a Palma, a Barcelona o a Venècia.
Així mateix, preocupa que el port esportiu d'Addaia pugui veure duplicada la seva ocupació de làmina d'aigua, en un espai tan valuós des del punt de vista ambiental.
Tant amb el tema dels creuers com en el de la pròpia oferta nàutica, s'ha de tenir present que la gent que ve a Menorca ho fa amb unes expectatives de poca massificació, per la qual cosa hi ha el risc de degradar el propi producte.
L’excessiva pressió nàutica sobre una determinada zona acaba per rebaixar el seu atractiu. Sigui per afectació al fons marí, per contaminació de les aigües o per la pròpia sensació de saturació que puguin tenir els usuaris o la ciutadania que gaudeix del litoral des de dins o de fora de les embarcacions.
Per aquests motius, es demana que s’analitzi la capacitat de càrrega de les zones i del litoral en el seu conjunt, a fi de poder valorar amb més criteri la conveniència o no d’algunes iniciatives.
El Pla de Ports fa una previsió general d'actuacions en diferents zones de litoral menorquí. A més dels ports citats, també preveu noves rampes de varada (Fornells), aparcaments lligats a rampes (Addaia, Es Grau, Sant Tomàs...) o marines seques (Cala en Busquets).
El Pla ha de passar ara l'anomenada avaluació ambiental estratègica. El GOB ha recordat que la Llei que regula aquest procediment requereix que es defineixin les característiques ambientals de les zones que es puguin veure afectades i la seva evolució considerant el canvi climàtic esperat. Al respecte, s'ha detectat que el Pla no està usant la darrera cartografia disponible d'hàbitats marins i que això es tradueix en deficiències en la valoració dels impactes.
La Llei també diu que caldrà definir els probables efectes significatius (inclosos els secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mig i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius) sobre el medi ambient, incloses la biodiversitat, la fauna, la flora o el paisatge, entre d’altres, i serà necessari també conèixer les alternatives contemplades que justifiquin les apostes que es fan al Pla.
Preocupen que els fondejos plantejats fora del port de Ciutadella, o la previsió d'un punt de fondeig a la bocana del port de Maó, acabin sent usats en realitat per grans creuers, de dimensions tan voluminoses que no poden entrar als ports. Aquests grans vaixells usen com a combustible un fuel molt pesat i altament contaminant, amb unes emissions que equivalen a milers de vehicles.
Els creuers de milers de passatgers funcionen amb règim de tot inclòs i és un turisme que massifica molt, que requereix infraestructures importants i que funciona primordialment a l'estiu, quan ja hi ha molta població a l'illa. Menorca no hauria de cometre els mateixos errors que s'estan patint a Palma, a Barcelona o a Venècia.
Així mateix, preocupa que el port esportiu d'Addaia pugui veure duplicada la seva ocupació de làmina d'aigua, en un espai tan valuós des del punt de vista ambiental.
Tant amb el tema dels creuers com en el de la pròpia oferta nàutica, s'ha de tenir present que la gent que ve a Menorca ho fa amb unes expectatives de poca massificació, per la qual cosa hi ha el risc de degradar el propi producte.
L’excessiva pressió nàutica sobre una determinada zona acaba per rebaixar el seu atractiu. Sigui per afectació al fons marí, per contaminació de les aigües o per la pròpia sensació de saturació que puguin tenir els usuaris o la ciutadania que gaudeix del litoral des de dins o de fora de les embarcacions.
Per aquests motius, es demana que s’analitzi la capacitat de càrrega de les zones i del litoral en el seu conjunt, a fi de poder valorar amb més criteri la conveniència o no d’algunes iniciatives.
