Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

09/08/2019

Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %

Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Fuente: Caib
El estado de las reservas hídricas en las Illes Balears, el mes de julio, ha caído cuatro puntos respecto del mes anterior y se ha situado en el 51 % de media. El descenso se registra en todas las islas: así, Mallorca pasa del 55 % al 51 %; Menorca, del 60 % al 55 %; Eivissa, del 47 % al 45 %; y Formentera, del 51 % al 46 %. En el ámbito general, la situación es peor que hace un año cuando las reservas hídricas de las islas se encontraban, de media, al 57%.

De las diez unidades de demanda (UD) que hay en las Illes Balears, una (UD Tramuntana Nord) entra este mes en escenario de prealerta de sequía. Esto quiere decir que, tal como estipula el Decreto 54/2017 por el cual se aprueba el Plan Especial de Actuación en Situaciones de Alerta y Eventual Sequía de las Islas Baleares, hay que empezar a tomar una serie de medidas de gestión en los municipios que integran la UD.

Cinco unidades más (Tramuntana Sud, Palma-Alcúdia, Migjorn, Manacor-Felanitx y Eivissa) están a punto de entrar en el mismo escenario que la UD Tramuntana Nord. Y es que una UD entra en escenario de prealerta después de tres meses consecutivos en situación de prealerta. Estas UD han cumplido, durante el mes de julio, el segundo mes en esta situación. Todo indica, por lo tanto, que tendrán que empezar a tomar medidas a partir del próximo mes.

Dado que el agosto suele ser un mes seco y que las extracciones serán importantes por causa del turismo y del incremento de las temperaturas medias, es de suponer que la situación de aquí a un mes sea peor que la actual y todas las UD pasen a situación de prealerta.

Los datos de precipitación de la AEMET indican que julio de 2019 ha sido normal en el conjunto de las Illes Balears con variaciones a cada isla: así, en Eivissa ha sido un mes seco (10 %); en Mallorca, normal (66 %); y en Menorca, muy húmedo (341 %).

En cualquier caso, en números absolutos, las cantidades acumuladas no superan los 14 l/m2 a ningún observatorio.

Los porcentajes interanuales siguen siendo de superávit en Menorca (122 %), pero deficitarios en Mallorca (93 %) y a las Pitiüses (82 %). En el ámbito de las Baleares el interanual es de 95 %.

Desde la Dirección general de Recursos Hídricos se pide cordura y moderación ante un mes que se presenta complicado. En Eivissa es donde la situación es más preocupante, puesto que durante la segunda quincena de junio ya se produjo el 87 % de la capacidad total de agua desalinizada, mientras que en julio ya se ha llegado al 92 %.
La capacidad total de desalación de la pitiusa mayor es de 44.500 m3/día, distribuida de la manera siguiente: 12.500 m3/día en la IDAM de Eivissa, 17.000 m3/día en Sant Antoni y 15.000 m3/día en Santa Eulària.

Actualmente en Eivissa se producen alrededor de 41.000 m3 diarios. El consumo mediano de agua desalinizada por municipio es de 15.500 m3/día en Eivissa, 15.100 m3/día en Sant Josep, 6.100 m3/día en Sant Antoni, 3.200 m3/día en Santa Eulària, y 800 m3/día a San Juan.

Este consumo es muy cercano a las dotaciones diarias previstas por los diferentes ayuntamientos a los preacuerdos de la firma de los convenios con ABAQUA, que en agosto son de 15.800 m3/día en Eivissa, 15.500 m3/día en Sant Josep y 5.700 m3/día en Sant Antoni. San Juan y Santa Eulària quedan sujetos a disponibilidad.

Este es el primer año que la desaladora de Santa Eulària está conectada a la sortija de interconexión y puede llegar de manera efectiva a San Juan y a Sant Josep. En base a los niveles actuales de producción y teniendo en cuenta las altas temperaturas y el estado de los recursos, Recursos Hídricos alerta que un aumento de demanda durante el mes de agosto puede poner en peligro la garantía del recurso de agua desalinizada, por lo cual se recomienda que los ayuntamientos tomen medidas de gestión de la demanda antes, incluso, de entrar en situación de prealerta.

En cuanto a Mallorca, las desaladoras también se acercan a su máximo de producción. Actualmente, se usan unos 101.000 m3/diarios de agua potable: 3.300m3/día en Pollença, 1.000 m3/día en Muro, 800 m3/día en Maria de la Salut, 60.000 m3/día en la zona de Calvià y Andratx y 28.800 m3/día a EMAYA. La capacidad de producción de las desaladoras es de 80.000 m3/diarios y actualmente se producen unos 70.000. Para llegar a los 101.000 m3 diarios se utiliza agua subterránea.

En Menorca, la desaladora de Ciutadella funciona bajo demanda y hoy por hoy no se prevén problemas de suministro. En Formentera, la situación está dentro de la normalidad. Actualmente, se producen 3.800 m3/diarios, de los cuales la capacidad de producción es de 5.000.

La Conselleria de Medi ambient i Territori impulsa, desde hace años, un cambio de modelo en la gestión de los abastecimientos municipales con una política de precios adecuados. En este sentido, hay que recordar que el agua desalinizada adquirida fuera de temporada es más barata que la comprada en temporada alta. También hay que remarcar que los convenios que se firman con los municipios prevén un recargo en el precio de compra de volúmenes de agua no previstos. De este modo, se persigue que el agua subterránea sólo se use para alcanzar los picos de demanda durante el verano.
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib
Las reservas hídricas de las Illes Balears se sitúan en el 51 %
Caib

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.