27/01/2020
L’Ajuntament de Maó sol·licita al Govern de les Illes Balears que assumeixi el finançament del col·lector sud de la xarxa de clavegueram
Mitjançant la partida del cànon de sanejament
L’Ajuntament de Maó ha sol·licitat a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears que assumeixi, amb càrrec al cànon de sanejament, el finançament de les obres per a l’execució del col·lector sud de la xarxa de clavegueram del nucli urbà del terme municipal de Maó.
El cost estimat de l’execució d’aquestes obres totalitza l’import de 8 milions d’euros, quantitat que supera amb escreix la capacitat inversora del nostre Ajuntament.
Cal recordar que una part de la xarxa de clavegueram de Maó està articulada per un únic col·lector, de tipus unitari, que recull tot el volum d’aigües residuals i pluvials de la ciutat, des de la colàrsega del port de Maó fins a l’estació d'impulsió ubicada a Cala Figuera. Un recorregut de més de 3 quilòmetres, on van confluint tots els ramals de clavegueram.
Aquest col·lector pot entrar en càrrega quan es produeixen episodis de pluges, atès el gran cabal d’aigües que ha de conduir, fet que provoca abocaments puntuals d’aigües fecals per desbordaments dels sobreeixidors i que afecta, únicament, a la zona portuària.
En aquest sentit, l’alcalde de Maó, Héctor Pons, i el tinent d’Alcaldia de Recursos i Sostenibilitat, Rafael Muñoz, s’han dirigit per carta al conseller de Medi Ambient i Territori del Govern, Miquel Mir, per demanar el finançament autonòmic d’aquesta instal·lació.
Des de l’any 2011, l’Ajuntament disposa d’un projecte per a executar un col·lector que passaria per la zona sud del nucli urbà, assumint els cabals provinents del polígon industrial, Malbúger, Llucmaçanes i la zona sud del nucli urbà, i que descarregaria, en més del 50%, el volum que actualment circula per la zona del port.
Aquest nou tram de col·lector permetria modificar substancialment la configuració de la trama de clavegueram urbana i facilitaria la transició del sistema unitari cap al separatiu, tot permetent la recuperació d’aigües pluvials i, també, la possibilitat de retornar les aigües ja tractades a l’EDAR Maó-es Castell, per a usos urbans, ja que també s’hi inclou l’execució d’una canonada que permeti la reutilització, per a usos urbans, de les aigües depurades.
Cànon de sanejament
El cànon de sanejament d’aigües es va crear com un tribut destinat al finançament de les actuacions de sanejament de l’aigua dels nuclis urbans, incloent-hi l’evacuació, tractament i reutilització de les aigües residuals, i, en general, de tota la política hidràulica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la recaptació del qual ha de destinar-se íntegrament a l’esmentada finalitat.
També cal recordar que, durant l’exercici 2018, la gestió del citat cànon va permetre que el Govern recaptés un total de 85 milions d’euros; i que, durant els tres darrers anys, l’Ajuntament ha aportat una mitjana de més de 1.400.000 euros anuals, als quals hem d’afegir les quantitats del cànon del municipi des Castell, que també es veuria beneficat amb l’execució d’aquest projecte.
A més, des del consistori han remarcat que, durant els darrers 4 anys, l’Ajuntament està portant a terme una intensa activitat amb l’objectiu de millorar, de forma significativa, la gestió dels recursos hídrics del municipi.
Aquest interès —atesa l’actual situació d’urgència climàtica— deriva de la necessitat de millorar la gestió del cicle de l’aigua. I de fer-ho amb una visió integradora, orientada a millorar-ne la qualitat i quantitat del recurs existent als nostres aqüífers. L’objectiu és assegurar-ne l’abastament sostenible a la població i, al mateix temps, adaptar les infraestructures existents a les necessitats actuals i futures d’aquest model de gestió que es pretén assolir.
El cost estimat de l’execució d’aquestes obres totalitza l’import de 8 milions d’euros, quantitat que supera amb escreix la capacitat inversora del nostre Ajuntament.
Cal recordar que una part de la xarxa de clavegueram de Maó està articulada per un únic col·lector, de tipus unitari, que recull tot el volum d’aigües residuals i pluvials de la ciutat, des de la colàrsega del port de Maó fins a l’estació d'impulsió ubicada a Cala Figuera. Un recorregut de més de 3 quilòmetres, on van confluint tots els ramals de clavegueram.
Aquest col·lector pot entrar en càrrega quan es produeixen episodis de pluges, atès el gran cabal d’aigües que ha de conduir, fet que provoca abocaments puntuals d’aigües fecals per desbordaments dels sobreeixidors i que afecta, únicament, a la zona portuària.
En aquest sentit, l’alcalde de Maó, Héctor Pons, i el tinent d’Alcaldia de Recursos i Sostenibilitat, Rafael Muñoz, s’han dirigit per carta al conseller de Medi Ambient i Territori del Govern, Miquel Mir, per demanar el finançament autonòmic d’aquesta instal·lació.
Des de l’any 2011, l’Ajuntament disposa d’un projecte per a executar un col·lector que passaria per la zona sud del nucli urbà, assumint els cabals provinents del polígon industrial, Malbúger, Llucmaçanes i la zona sud del nucli urbà, i que descarregaria, en més del 50%, el volum que actualment circula per la zona del port.
Aquest nou tram de col·lector permetria modificar substancialment la configuració de la trama de clavegueram urbana i facilitaria la transició del sistema unitari cap al separatiu, tot permetent la recuperació d’aigües pluvials i, també, la possibilitat de retornar les aigües ja tractades a l’EDAR Maó-es Castell, per a usos urbans, ja que també s’hi inclou l’execució d’una canonada que permeti la reutilització, per a usos urbans, de les aigües depurades.
Cànon de sanejament
El cànon de sanejament d’aigües es va crear com un tribut destinat al finançament de les actuacions de sanejament de l’aigua dels nuclis urbans, incloent-hi l’evacuació, tractament i reutilització de les aigües residuals, i, en general, de tota la política hidràulica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la recaptació del qual ha de destinar-se íntegrament a l’esmentada finalitat.
També cal recordar que, durant l’exercici 2018, la gestió del citat cànon va permetre que el Govern recaptés un total de 85 milions d’euros; i que, durant els tres darrers anys, l’Ajuntament ha aportat una mitjana de més de 1.400.000 euros anuals, als quals hem d’afegir les quantitats del cànon del municipi des Castell, que també es veuria beneficat amb l’execució d’aquest projecte.
A més, des del consistori han remarcat que, durant els darrers 4 anys, l’Ajuntament està portant a terme una intensa activitat amb l’objectiu de millorar, de forma significativa, la gestió dels recursos hídrics del municipi.
Aquest interès —atesa l’actual situació d’urgència climàtica— deriva de la necessitat de millorar la gestió del cicle de l’aigua. I de fer-ho amb una visió integradora, orientada a millorar-ne la qualitat i quantitat del recurs existent als nostres aqüífers. L’objectiu és assegurar-ne l’abastament sostenible a la població i, al mateix temps, adaptar les infraestructures existents a les necessitats actuals i futures d’aquest model de gestió que es pretén assolir.
