31/01/2020
Pagès Editors presenta Lletres de combat, la nova novel·la de l'escriptor menorquí Josep Maria Quintana
Pagès Editors acaba de publicar la seva tercera novel·la amb l'escriptor Josep Maria Quintana. Després d'Els Clark – en la qual feia un retrat de l'evolució industrial, política i financera del segle XIX- i de La noia que va sortir d'un quadre de Botticelli –una novel·la negra ambientada als anys del pistoletarisme als carrers de Barcelona, de la Dictadura de Primo de Rivera, la Primera República i la Guerra Civil-, l'escriptor menorquí presenta Lletres de combat, una obra en la qual ofereix un viatge literari a través dels diferents corrents de pensament que han reflexionat sobre el fet religiós durant el darrer segle.
Per aconseguir-ho, Josep M. Quintana en aquest llibre proposa un debat intel·lectual entre dos germans, religiosos els dos però de mirada i personalitat divergents. Un, és un intel·lectual de pedra picada, mesurat i fidel a l'ortodòxia, però que no defuig el diàleg. La passió i l'entusiasme el defineixen. En canvi, l'altre germà, d'idees més radicals, és un ferm defensor de la teologia de l'alliberament.
A través de les cartes que s'envien els dos germans, l'autor construeix una novel·la epistolar que permet una reflexió, feta literatura, sobre els conflictes culturals i religiosos que han ocupat al llarg del segle XX a l'Església catalana i espanyola . Alhora, durant el seu relat i a través de les cartes entre els germans, ens transporta per diferents escenaris de la Guerra Civil, del franquisme, del Concili Vaticà II i, fins i tot, del Xile de Salvador Allende.
Es tracta d'un llibre d'idees, d'una novel·la amb un relat d'una gran potència i precisió narratives i amb un gran treball de documentació al darrere, que en definitiva fa palesa l'erudició històrica i eclesiàstica de Josep Maria Quintana.
Però tot i fer aquest repàs de les vicissituds de pensament per les quals ha passat l'església des de la guerra espanyola de forma acurada i molt ben documentada, Quintana no vol erigir-se en erudit de res, i explica la seva intenció en escriure aquest obra. "No he pretès escriure cap tesi. Tampoc no he volgut conduir el lector vers un posicionament ideològic determinat", avança.
"El que he volgut fer en Lletres de combat és exposar en una novel·la la meva visió d'un món -el de l'Església espanyola i catalana del segle XX- del qual avui gairebé ningú no parla, però que ha estat fonamental en la vida de molts homes i dones del nostre país i ha tingut una gran transcendència en el camp de la política i de la societat", aclareix.
Més informació i accés a les primeres pàgines aquí.
Més informació sobre l'autor
Josep M. Quintana Petrus (Alaior, Menorca, 1950) és doctor en Filologia Romànica, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, registrador de la propietat i membre de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears.
Com a escriptor, ha compaginat l'assaig i el periodisme amb la investigació i la creació literària.
Ha publicat una vintena de llibres de caràcter jurídic, històric i biogràfic. També ha cultivat la novel·la, amb obres com Els Nikolaidis (2006), traduïda al castellà i al grec, Les revolucions perdudes (2008), Els herois de la nit (2010), Ningú no pot enganyar els morts (2012), guanyadora del Premi Llorenç Villalonga, Ciutat de Palma 2011, Els Clark (2014) i La noia que va sortir d'un quadre de Botticelli (2017).
Per aconseguir-ho, Josep M. Quintana en aquest llibre proposa un debat intel·lectual entre dos germans, religiosos els dos però de mirada i personalitat divergents. Un, és un intel·lectual de pedra picada, mesurat i fidel a l'ortodòxia, però que no defuig el diàleg. La passió i l'entusiasme el defineixen. En canvi, l'altre germà, d'idees més radicals, és un ferm defensor de la teologia de l'alliberament.
A través de les cartes que s'envien els dos germans, l'autor construeix una novel·la epistolar que permet una reflexió, feta literatura, sobre els conflictes culturals i religiosos que han ocupat al llarg del segle XX a l'Església catalana i espanyola . Alhora, durant el seu relat i a través de les cartes entre els germans, ens transporta per diferents escenaris de la Guerra Civil, del franquisme, del Concili Vaticà II i, fins i tot, del Xile de Salvador Allende.
Es tracta d'un llibre d'idees, d'una novel·la amb un relat d'una gran potència i precisió narratives i amb un gran treball de documentació al darrere, que en definitiva fa palesa l'erudició històrica i eclesiàstica de Josep Maria Quintana.
Però tot i fer aquest repàs de les vicissituds de pensament per les quals ha passat l'església des de la guerra espanyola de forma acurada i molt ben documentada, Quintana no vol erigir-se en erudit de res, i explica la seva intenció en escriure aquest obra. "No he pretès escriure cap tesi. Tampoc no he volgut conduir el lector vers un posicionament ideològic determinat", avança.
"El que he volgut fer en Lletres de combat és exposar en una novel·la la meva visió d'un món -el de l'Església espanyola i catalana del segle XX- del qual avui gairebé ningú no parla, però que ha estat fonamental en la vida de molts homes i dones del nostre país i ha tingut una gran transcendència en el camp de la política i de la societat", aclareix.
Més informació i accés a les primeres pàgines aquí.
Més informació sobre l'autor
Josep M. Quintana Petrus (Alaior, Menorca, 1950) és doctor en Filologia Romànica, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, registrador de la propietat i membre de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears.
Com a escriptor, ha compaginat l'assaig i el periodisme amb la investigació i la creació literària.
Ha publicat una vintena de llibres de caràcter jurídic, històric i biogràfic. També ha cultivat la novel·la, amb obres com Els Nikolaidis (2006), traduïda al castellà i al grec, Les revolucions perdudes (2008), Els herois de la nit (2010), Ningú no pot enganyar els morts (2012), guanyadora del Premi Llorenç Villalonga, Ciutat de Palma 2011, Els Clark (2014) i La noia que va sortir d'un quadre de Botticelli (2017).
