02/02/2020
Èxit d'assistència a la taula rodona 'Per què hi ha nitrats a l'aigua de Maó?'
Els nitrats, un problema amb múltiples causes i solucions
Aquest divendres, la Biblioteca Rubió Tudurí es va omplir fins dalt -amb gent seguint l’acte dempeus- per assistir a la taula rodona ‘Per què hi ha nitrats a l’aigua de Maó?’, organitzada per Ara Maó. L’èxit de la convocatòria demostra que l’aigua i la seva gestió és un tema que desperta un gran interès entre la ciutadania i un dels principals reptes que Menorca té damunt la taula.
L’acte va estar moderat per la primera tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola, i va comptar amb la participació d’Esteve Barceló, director insular de Medi Ambient del Consell; Sònia Estradé, llicenciada en Ciències Ambientals, tècnica investigadora a l’OBSAM i autora de diversos estudis sobre els recursos hídrics de Menorca; i Agustí Rodríguez, tècnic mediambiental, especialista en geologia i director de l’empresa Geoservei Illes Balears.
Quines són les causes de la presència de nitrats a l’aigua de Maó?
Durant el primer torn de paraula, Esteve Barceló va assenyalar que la contaminació de l’aqüífer de Menorca procedeix de l’activitat humana, i va recalcar que aquest és un problema de tota Menorca, especialment de les zones de llevant i ponent.
Per la seva banda, Agustí Rodríguez va assegurar que aquesta contaminació és d’origen antic, i va explicar que un estudi realitzat l’any 2018, a partir de l’anàlisi de 75 pous de Maó, va establir una concentració mitjana de nitrats a l’aigua del municipi de 66 mg/l. A més, en una ampliació posterior d’aquest estudi, realitzada l’any passat mitjançant l’anàlisi de 25 pous representatius de tota l’illa, 9 dels quals a Maó, es va detectar que el principal origen dels nitrats de l’aigua a l’illa és de procedència química.
Rodríguez també va afirmar que les dades demostren que durant els darrers anys aquests nivells no estan augmentant, sinó que es mantenen constants, però va alertar de l’aparició de contaminants emergents, com els fàrmacs.
Pel que fa a l’origen dels nitrats, Sònia Estradé va explicar que tenen diverses procedències, com els nuclis rurals sense clavegueram, les zones urbanes (pèrdues de la xarxa de clavegueram) i l’activitat agrícola i ramadera. També va assenyalar que les zones amb una major concentració de nitrats coincideixen amb zones d’agricultura intensiva i hortals.
Estradé també va parlar del problema dels torrents en els quals ha desaparegut la vegetació de ribera, i que, per tant, han perdut la seva funció de filtres verds. Les causes d’això les trobam en actuacions com l’eliminació de la vegetació per fer arribar els conreus fins al mateix torrent.
Què cal fer per millorar la qualitat de l’aigua?
Conxa Juanola va encetar aquest segon bloc de la xerrada recordant totes les actuacions que s’han dut a terme des de l’Ajuntament de Maó durant aquests darrers anys, com la recuperació dels aljubs, l’inici de les obres de la desnitrificadora o la posada en funcionament d’una font pública d’aigua tractada, entre altres.
Esteve Barceló va assenyalar la necessitat de tractar correctament les aigües residuals que es generen a les cases, així com la prioritat de les inversions en matèria de manteniment i renovació de les xarxes de clavegueram. A més, va subratllar la importància de poder aplicar un tractament adequat a les depuradores.
Seguidament, Agustí Rodríguez va recordar que l’any 1988, en unes jornades celebrades a Mallorca, ja es va identificar la fertilització química com la causant de la contaminació de l’aigua a les Illes Balears, i va lamentar que si en aquell moment s’haguessin pres mesures, ara ja no tindríem aquest problema.
Per solucionar l’actual situació, Rodríguez no va dubtar en demanar que Menorca assumeixi les competències en matèria de gestió dels recursos hídrics, un fet que permetria, va dir, tendir cap a una gestió de proximitat, feta des del territori i amb visió insular. En aquest sentit, va posar com a exemple del camí que cal seguir la creació, l’any 2016, de la Comunitat d’Usuaris d’Aigua (CUA), promoguda per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, l’Ajuntament de Maó i la resta d’ajuntaments de l’illa. També va fer esment de la importància de l’educació i el canvi d’hàbits de la ciutadania.
Per la seva banda, Sònia Estradé es va referir a la necessitat de controlar els hortals, que en proporció empren més fertilitzants que les finques grosses i el sector agrícola en general, que està sotmès a majors controls. En aquest sentit, va assenyalar que caldria aplicar condicionants de tipus ambiental per a la legalització d’aquests espais, que a través de la implantació de sistemes com els filtres verds podrien esdevenir un referent de sostenibilitat.
Finalment, durant el torn obert d’intervencions es va apuntar la conveniència de canalitzar les múltiples solucions al problema dels nitrats i de la gestió de l’aigua a través d’un Pacte per l’Aigua, que compti amb la implicació de tots els actors implicats en la gestió d’aquest recurs escàs i valuós. També es va recalcar la necessitat d’establir un sistema de tarifes progressiu, que encareixi el cost de l’aigua per als grans consumidors.
L’acte va estar moderat per la primera tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola, i va comptar amb la participació d’Esteve Barceló, director insular de Medi Ambient del Consell; Sònia Estradé, llicenciada en Ciències Ambientals, tècnica investigadora a l’OBSAM i autora de diversos estudis sobre els recursos hídrics de Menorca; i Agustí Rodríguez, tècnic mediambiental, especialista en geologia i director de l’empresa Geoservei Illes Balears.
Quines són les causes de la presència de nitrats a l’aigua de Maó?
Durant el primer torn de paraula, Esteve Barceló va assenyalar que la contaminació de l’aqüífer de Menorca procedeix de l’activitat humana, i va recalcar que aquest és un problema de tota Menorca, especialment de les zones de llevant i ponent.
Per la seva banda, Agustí Rodríguez va assegurar que aquesta contaminació és d’origen antic, i va explicar que un estudi realitzat l’any 2018, a partir de l’anàlisi de 75 pous de Maó, va establir una concentració mitjana de nitrats a l’aigua del municipi de 66 mg/l. A més, en una ampliació posterior d’aquest estudi, realitzada l’any passat mitjançant l’anàlisi de 25 pous representatius de tota l’illa, 9 dels quals a Maó, es va detectar que el principal origen dels nitrats de l’aigua a l’illa és de procedència química.
Rodríguez també va afirmar que les dades demostren que durant els darrers anys aquests nivells no estan augmentant, sinó que es mantenen constants, però va alertar de l’aparició de contaminants emergents, com els fàrmacs.
Pel que fa a l’origen dels nitrats, Sònia Estradé va explicar que tenen diverses procedències, com els nuclis rurals sense clavegueram, les zones urbanes (pèrdues de la xarxa de clavegueram) i l’activitat agrícola i ramadera. També va assenyalar que les zones amb una major concentració de nitrats coincideixen amb zones d’agricultura intensiva i hortals.
Estradé també va parlar del problema dels torrents en els quals ha desaparegut la vegetació de ribera, i que, per tant, han perdut la seva funció de filtres verds. Les causes d’això les trobam en actuacions com l’eliminació de la vegetació per fer arribar els conreus fins al mateix torrent.
Què cal fer per millorar la qualitat de l’aigua?
Conxa Juanola va encetar aquest segon bloc de la xerrada recordant totes les actuacions que s’han dut a terme des de l’Ajuntament de Maó durant aquests darrers anys, com la recuperació dels aljubs, l’inici de les obres de la desnitrificadora o la posada en funcionament d’una font pública d’aigua tractada, entre altres.
Esteve Barceló va assenyalar la necessitat de tractar correctament les aigües residuals que es generen a les cases, així com la prioritat de les inversions en matèria de manteniment i renovació de les xarxes de clavegueram. A més, va subratllar la importància de poder aplicar un tractament adequat a les depuradores.
Seguidament, Agustí Rodríguez va recordar que l’any 1988, en unes jornades celebrades a Mallorca, ja es va identificar la fertilització química com la causant de la contaminació de l’aigua a les Illes Balears, i va lamentar que si en aquell moment s’haguessin pres mesures, ara ja no tindríem aquest problema.
Per solucionar l’actual situació, Rodríguez no va dubtar en demanar que Menorca assumeixi les competències en matèria de gestió dels recursos hídrics, un fet que permetria, va dir, tendir cap a una gestió de proximitat, feta des del territori i amb visió insular. En aquest sentit, va posar com a exemple del camí que cal seguir la creació, l’any 2016, de la Comunitat d’Usuaris d’Aigua (CUA), promoguda per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, l’Ajuntament de Maó i la resta d’ajuntaments de l’illa. També va fer esment de la importància de l’educació i el canvi d’hàbits de la ciutadania.
Per la seva banda, Sònia Estradé es va referir a la necessitat de controlar els hortals, que en proporció empren més fertilitzants que les finques grosses i el sector agrícola en general, que està sotmès a majors controls. En aquest sentit, va assenyalar que caldria aplicar condicionants de tipus ambiental per a la legalització d’aquests espais, que a través de la implantació de sistemes com els filtres verds podrien esdevenir un referent de sostenibilitat.
Finalment, durant el torn obert d’intervencions es va apuntar la conveniència de canalitzar les múltiples solucions al problema dels nitrats i de la gestió de l’aigua a través d’un Pacte per l’Aigua, que compti amb la implicació de tots els actors implicats en la gestió d’aquest recurs escàs i valuós. També es va recalcar la necessitat d’establir un sistema de tarifes progressiu, que encareixi el cost de l’aigua per als grans consumidors.
