Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

06/02/2020

Els camins demanen gestió

Els camins demanen gestió
Fuente: GOB
Menorca està registrant una sèrie d'impactes sobre els seus valors naturals, degut al pas costant de gent sobre zones fràgils. El GOB ha presentat al·legacions al Catàleg de camins de Ciutadella i posa l'accent en la necessitat de preveure la gestió efectiva d'aquells espais que registren cria d'animals i requereixen un mínim de tranquil·litat.

La presència actual de persones a indrets on no hi passava quasi ningú mai, té un efecte sobre la fauna, i de vegades també sobre el terreny, que s'han de conèixer. L'accés al medi natural és un aspecte social positiu, que en els darrers anys es va incrementant. Pràctiques com el senderisme, el ciclisme de camp, l'escalada, el caiac de vorera, l'anada a cavall i tantes altres, apropen la gent urbana al camp i serveixen per a descobrir paisatges i valors.

Però hi ha ocasions en què, amb la més bona de les intencions, es pot causar un perjudici irreversible a aquests valors que volem conservar. És el que passa, per exemple, quan es passa a prop de zones de cria. Hi ha espècies que identifiquen la presència humana amb agressions potencials i abandonen el niu o el cau. No passa res quan és un fet puntual, però quan hi ha un pas repetit de persones, llavors la niuada es perd.

Aquesta qüestió és especialment important quan es tracta de colònies de cria. Per exemple, escalar un penyal en època de reproducció, al litoral o a un barranc, pot significar que es perdin tots els nius presents. Igualment, si feim visites irresponsables a coves on hi crien les ratapinyades. Les fotografies, el soroll i la pèrdua de repòs poden provocar que la colònia s'abandoni.

No es tracta d'exageracions, sinó d'afirmacions basades en experiències prèvies. El problema de l'anomenada pressió difusa, ha ocupat debats en el marc dels 25 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca, o en el VIè. Congrés del GOB de Menorca. En tots els casos, queda clar que l'increment de la presència humana sobre el territori rústic suposa un cert impacte que s'ha de preveure i minimitzar.

Hi ha espècies més fràgils que altres. Algunes animals en perill d'extinció que crien a Menorca tenen molts pocs llocs de reproducció, i per això s'han de preservar millor. Es tracta de saber que hi ha zones que necessiten una certa restricció de presència humana durant un temps anual. Igual que la caça i la pesca tenen vedes per permetre que les espècies es recuperin, l'accés al medi natural ha d'identificar les zones fràgils i ha de regular la pressió humana durant l'època de cria.

Amb aquest ànim, el GOB ha presentat al·legacions durant el tràmit d'informació pública del Catàleg de camins de Ciutadella. En aquest document, es recorda que diversa legislació i també la pròpia Llei de Camins en què es basa el Catàleg, disposa que s'ha de tenir ple respecte al règim jurídic que preveu la legislació ambiental, i que s'ha de buscar una gestió sostenible del patrimoni viari, de forma i intensitat que permeti mantenir el seu entorn natural i la biodiversitat, entre d'altres.

A manera d'exemples, aquestes són algunes de les mesures que s'han proposat perquè siguin incorporades a la feina de recuperació i gestió de camins a l'àmbit rústic:
  • Garantir una consulta prèvia als departaments oficials que treballen amb la protecció d'espècies, així com a les entitats que treballen en estudi o conservació del medi, per tal d'identificar els espais que presenten major fragilitat ambiental de l'illa i que es veuen o es poden veure afectats pel trànsit no regulat de persones.
  • D'acord amb l'article 32 de la Llei de Camins, establir, mitjançant ordenances municipals o regulacions insulars segons sigui el cas, un règim temporal durant l'època de cria, de tancament al públic d'aquells accessos -públics o privats- on s'hi doni una biodiversitat que requereix de poca presència humana al seus voltants. Igual que l'activitat cinegètica o de pesca té unes vedes de protecció, la vida silvestre requereix de zones i temporades de tranquil·litat per tal de poder abordar amb èxit els seus cicles.
  • Planificar un programa de senyalització i incentius per tal de conduir la gent cap als itineraris que es vulguin prioritzar, i d'obstacles físics i desincentius, en aquells que requereixin preservació.
  • Buscar un sistema de gestió activa i real, sigui perquè l'administració pública genera dotacions de personal a tal efecte, sigui per contractació o sigui mitjançant convenis de compensació amb les propietats dels voltants perquè es duguin a terme les tasques de conservació i control.
  • Analitzar possibles desviaments de traçat en aquells casos que hi hagi vies d'alt interès de pas que transcorrin per espais de fragilitat ambiental.
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB
Els camins demanen gestió
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.