Els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular acorden reprendre l'activitat educativa presencial a les escoletes infantils dins la fase 3

La reobertura serà progressiva i asimètrica durant la fase 3, que es desplegarà al llarg del mes de juny. La data concreta de cada centre es comunicarà directament a les famílies

Els ajuntaments reclamen a les administracions públiques que aportin els recursos necessaris per poder atendre la primera infància de manera adequada en la nova situació

Les regidories d’Educació dels vuit Ajuntaments de Menorca i el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca s’han reunit avui per actualitzar i posar en comú les tasques de preparació del procés de reobertura de les escoletes públiques, i acordar a nivell insular el calendari i els criteris d’aquest procés.

S’ha acordat que les escoletes públiques reobriran dins la fase 3, que a Menorca s’inicia la setmana que ve. Amb tot, no es preveu el reinici de l’activitat presencial la setmana que ve, i en tot cas la reobertura serà progressiva i asimètrica. La data concreta de reobertura de cada escoleta s’establirà per part de cada ajuntament, d’acord amb l’equip directiu de cada centre, quan s’hagi dut a terme l’adaptació als protocols sanitaris que han de garantir la seguretat als infants, a les famílies i a les mestres.

L’equip directiu de cada escoleta es posarà en contacte directament amb les famílies per recollir les peticions de reincorporació presencial d’infants, donar-los tota la informació sobre els criteris d’aquesta reincorporació, i comunicar-les la data concreta de reobertura. La reincorporació dels alumnes serà voluntària.

Pel que fa a les dues escoles de 0-3 que el Govern de les Illes Balears té a Menorca (Francesc de B. Moll a Ciutadella, i Magdalena Humbert a Maó), la Conselleria d’Educació ha atès la petició dels ajuntaments de reobrir el servei presencial amb el mateix calendari que estableixin els respectius ajuntaments.

D’acord amb la normativa, el número d’alumnes per aula serà com a màxim del 50% de les ràtios habituals. Per tant, les aules de nadons podran tenir fins a un màxim de 4 infants, les d’1-2 anys fins a 6, i les de 2-3 anys fins a 9. La ràtio efectiva la fixarà cada escoleta en funció de la seva capacitat per assegurar les indicacions d’ocupació de l’espai.

Els ajuntaments i el Consell també han acordat els criteris de prioritat per a l’admissió dels infants de les famílies que sol·licitin la reincorporació presencial. Tindran prioritat els alumnes amb vulnerabilitat socioeconòmica i en situació de protecció del menor, en segon lloc, les famílies amb necessitats de conciliació, amb ordre de prioritat segons criteris de renda. La resta de places disponibles s’adjudicaran a la resta de famílies interessades. En el cas que les peticions superin el 50% màxim permès, l’ordre de prioritat també s’establirà amb criteris de renda.

Les famílies que decideixin que els seus infants no es reincorporin ara, comptaran amb l'acompanyament de les tutores, de l’Equip d’Atenció Primerenca, i del Servei d’Atenció Educativa Infantil.

Per altra banda, tal i com van expressar els batles i batlesses a la reunió mantinguda dijous passat, els regidors i regidores d’Educació han aprofitat la trobada d’avui amb el Consell Insular per reivindicar l’aportació dels recursos necessaris per poder afrontar les necessitats sobrevingudes per la crisi actual, que de cap manera poden ser assumides pels ajuntaments en solitari.

Els ajuntaments demanen al Consell Insular, al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat una dotació específica per fer front al sobrecost del sosteniment de les escoletes públiques, així com de les de titularitat privada que formen part la xarxa complementària. L’increment de les despeses en neteja i desinfecció, els costos estructurals, i la reducció d’ingressos per quotes a causa de la restricció de la ràtio al 50% de la capacitat de cada escoleta, situen els ajuntaments davant una càrrega econòmica que no poden afrontar sense un suport significatiu de les administracions supralocals.

Els ajuntaments i el Consell Insular també coincideixen a exigir que es posin en marxa autèntiques mesures de conciliació laboral i familiar, i no accepten que tota la càrrega de la conciliació s’encarregui a l’escola, que per damunt de tot té una finalitat educativa. Per açò, demanen que l’Estat i el Govern de les Illes Balears concretin les anunciades mesures de conciliació amb la creació d’ajudes específiques a les famílies i les empreses, la flexibilització d’horaris laborals sense que açò hagi de causar un greuge a les empreses, i altres mesures que existeixen des de fa anys a la majoria de països europeus, però que a Espanya són, malauradament, encara desconegudes.