Propostes per una Llei amb hotels del segle XXI

El Govern Balear va aprovar fa poc un Decret-Llei que incorpora algunes mesures que semblen errors estratègics. El GOB ha presentat tot una sèrie d'aportacions en el tràmit de participació pública, a fi de millorar els textos que ara s'han de debatre com a projecte de Llei en el Parlament.

La pressió d'alguns grups econòmics en un moment de recessió provocada per l'epidèmia, no ha de fer perdre de vista l'interès de l'arxipèlag per anar modernitzant i reduint l'oferta turística que va quedant obsoleta i apostant per una diversificació efectiva de l'economia. Com es recordarà, el Decret Llei va alçar molta polèmica perquè preveu que els hotels, discoteques, complexos esportius i altres instal·lacions que necessiten reformes, puguin quedar exempts de complir cap dels paràmetres urbanístics vigents actualment i, a més, puguin augmentar la seva ocupació un 15 % sense haver de demanar llicència prèvia.

Una disposició així impedeix que les diferents illes puguin anar pal·liant els estralls urbanístics que es van fer als anys seixanta i setanta, quan encara no hi havia democràcia ni normatives racionals. També impedeix reduir la massificació i la dependència del tot inclòs. Que en el 2020 un Govern aposti per consolidar aquestes instal·lacions, que ara mourien grans debats, i que a més els permeti créixer, no respon a cap interès general i vulnera els principis bàsics d'igualtat davant la Llei.

El GOB demana que el projecte de Llei amb què ara s'ha de convertir el Decret-Llei, reguli els allotjaments obsolets per tal que qualsevol reforma s'hagi d'adaptar a complir amb els paràmetres urbanístics vigents o, al manco, a reduir un 50 % el volum i el nombre de places. Si de cada dues places se'n fa una, hi ha possibilitats d'apostar de manera real per una oferta turística manco dependent de xàrters internacionals i d'augmentar el resultat econòmic final que quedi fixat a la societat illenca.

També es demana que qualsevol reforma integral hagi de contemplar una reducció mínima del 25 % en consum d'aigua i d'energia provinent de fonts no renovables. Això pot activar el sector de la construcció mentre es redueix la petjada ecològica dels establiments, cosa que beneficiaria tota la població. S'ha de recordar que aquest mateix Govern, en línia amb moltes altres institucions internacionals, va reconèixer l'emergència climàtica el novembre de l'any passat. Les accions han de ser coherents en aquest sentit.

S'ha entregat un document pormenoritzat, que inclou propostes de derogació total o parcial d'alguns articles, modificacions de textos i també alguna incorporació de nou articulat.

S'ha demanat, per exemple, que en la reorientació d'usos dels fons de l'impost de l'allotjament turístic cap a despeses de la Covid 19, no es vegin afectades aquelles iniciatives dedicades a la conservació ambiental o a l'increment de la sostenibilitat ambiental, en considerar que aquest és el principal objectiu de l'impost, mentre que hi ha inversions d'altres conceptes que segurament no tenen la mateixa urgència.

No es considera una bona idea ubicar pisos de protecció oficial, centres de dia o geriàtrics enmig de zones turístiques. Aquesta política de saltar-se les planificacions existents es tradueix després en greus problemes de gestió i convivència. El mateix pot passar amb les instal·lacions d'energies renovables, que es pretén que puguin ignorar l'ordenació territorial (competència dels Consells Insulars) en tost de coordinar-ho de manera efectiva. Això pot acabar traduint-se en projectes que poden tenir una aportació positiva en energia més neta, però que es vegin retardats per polèmiques territorials, de manera que no s'aconsegueix cap agilització administrativa real.

S'ha demanat clarificar que les xarxes soterrades de gas, només es podran declarar infraestructures estratègiques quan tenguin la finalitat d'aportat subministrament a la flota de transport públic adaptat a aquest combustible, sempre sense afectar sòl rústic protegit.

En el cas de Menorca, els hotels de Son Bou, o el de l'Arenal d'en Castell, exemplifiquen aquesta controvèrsia, entre uns projectes presentats que pretenen consolidar el nombre de places i augmentar l'ocupació física de les edificacions, front als recursos i al·legacions que el GOB està presentant per evitar consolidar per cinquanta anys més aquests errors històrics.

Seguirem amb interès el debat sobre aquestes qüestions que s'haurà de produir pròximament al Parlament.